El municipalisme a debat al cor de Catalunya

Autor

Del mateix autor

Fawzía Abu Jáled

Roque Dalton

Vladimir Maiakovski

La tertúlia organitzada per Comunistes de Catalunya de Manresa va reunir a una trentena de persones per debatre sobre municipalisme amb els líders nacionals d’EUiA i Més País, l’alcalde de Ripollet i els manresans Roser Alegre i Ricard Ribera.

El matí del passat dissabte, aprofitant que el temps acompanyava, una trentena de persones es van trobar a la terrassa de l’Espai Roig, a Manresa, per debatre sobre la capacitat de transformació del municipalisme d’esquerres. L’acte va durar poc més de 90 minuts i ha hagut espai per escoltar les experiències en el municipalisme de perfils ben diferents, com eren els de Mercedes Vidal, ex regidora de Barcelona i coordinadora general d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), José M. Osuna alcalde de Ripollet per la candidatura de confluència Decidim Ripollet, Juanan Geraldés, líder de Més País a Catalunya i amb experiència a les candidatures confluents de Sant Boi de Llobregat, a més de poder repassar la realitat manresana en boca de Roser Alegre, regidora de Fem Manresa i militant de la CUP, i Ricard Ribera, militant comunista i membre de Fem i EUiA. 

Des de Comunistes de Catalunya de Manresa han volgut fer constar que “el municipalisme transformador i les seves diferents expressions locals, és un tresor que hem de preservar i impulsar”, a l’hora d’explicar per què han organitzat aquest debat. L’acte, que tenia el format d’una tertúlia-vermut, va ser presentat pel conegut activista manresà Ricard Sánchez, que és militant de Comunistes; Sánchez ha mostrat “la il·lusió que suposa tornar a fer una activitat a l’Espai Roig després de la pandèmia, amb una trobada com aquesta”. Entre el públic s’hi va poder veure un perfil divers, com és el cas de membres del moviment veïnal de la ciutat, militants d’EUiA, persones de l’entorn de Fem Manresa o membres de candidatures similars d’altres municipis. 

Per iniciar l’acte, la coordinador general d’EUiA, Mercedes Vidal, va explicar que ja no té una activitat institucional, “he tornat a la meva feina, com a tècnica de medi ambient, després d’haver passat per l’Ajuntament de Barcelona”, així mateix ha portat a terme una contextualització del cicle polític, tot exposant que “s’ha tancat el cicle del canvi i amb el bipartidisme i el règim del 78 tornen a estar frescos com una rosa”, a més, ha afegit que “la dreta està crescuda, amb un feixisme desacomplexat, i amb la possibilitat real d’un govern del PP a les properes eleccions”. En aquest context, va posar en valor “que en un moment com aquest, les diferents experiències municipalistes han de plantar les llavors per aconseguir canvis de fons”. 

En aquest sentit, Juanan Geraldés va aprofitar la seva experiència en l’organització de candidatures confluents en el municipi de Sant Boi de Llobregat, per fer una comparativa com el cicle polític ha decaigut, des d’un moment àlgid en el 2015, “on la gent estava empoderada i tot sortia sol” i el 2019 “on tot ja va costar molt més”. Ha aprofitat per emmarcar-ho en un context internacional, fent referència a l’ascens i el posterior estancament o derrota de referents com Syriza de Grècia, França Insubmisa de Jean Luc-Melénchon, el Die Linke alemany o l’esquerra transformadora portuguesa; així mateix va concloure que “en els moments de reflux, la constatació de que no estem sols, que encara hi ha impuls popular, fa que afrontem el següent cicle amb optimisme”.

J. M. Osuna, per la seva banda, va explicar com la seva candidatura es va anar construint des de l’històric Compromís per Ripollet, de les Candidatures Alternatives del Vallès, “fins a la suma de totes les sensibilitats de l’esquerra transformadora per treballar conjuntament”. Ha explicat que “cal estar al cas del que preocupa a la gent, podem tenir grans projectes ideològics, però hem de ser conscients que et paren per dir-te que el seu carrer està brut i això també és important”. Osuna va posar sobre la taula les dificultats que presenta l’engranatge de l’administració pública a l’hora de fer canvis de fons, “per externalitzar un servei públic i posar-lo en mans d’una empresa privada no hi ha cap dificultat, en canvi per intentar municipalitzar un servei i recuperar-ne al gestió tot són pegues”. En aquest sentit, va explicar que el seu Ajuntament fa temps que lluita per municipalitzar la gestió de l’aigua i, en canvi, l’Àrea Metropolitana de Barcelona ho està impedint. 

Per acabar l’acte, Roser Alegre, regidora de Fem Manresa i militant de la CUP, va fer un repàs de la realitat manresana. Alegre va fer una molt bona valoració de l’experiència de Fem Manresa i com s’ha aconseguit que el projecte arreli a la ciutat, així mateix va voler reflexionar sobre “el paper que han de tenir candidatures com la nostra a l’oposició”, ja que quan s’arriba a les institucions és complex conèixer com funcionen. En aquesta línia ha fet èmfasi que “cal aportar propostes concretes, no només discurs, i que siguin reals, possibles i fàcils d’entendre”, però ha afegit que és molt difícil que tirin endavant, ja que l’equip de govern “no fa sessions de treball conjunt real amb nosaltres, tampoc amb les entitats, en canvi arriben a les reunions amb els projectes definits i quan els qüestiones és un problema”. A la vegada, va afegir que “l’Ajuntament té un problema a l’hora de comunicar-se amb la ciutadania, “informar no és només fer una nota de premsa o posar un cartell a la marquesina de l’autobús, cal tenir en compte molts més aspectes com són la bretxa digital o les dificultats en lectoescriptura”. 

Per finalitzar, la intervenció de Ricard Ribera, militant de Comunistes coordinador d’EUiA Bages i, també, membre de la comissió permanent de Fem Manresa, va compartir la seva experiència a Fem Manresa i aportat algunes reflexions que se’n deriven. Ha constatat que vivim en una època on tot passa molt ràpid, “fins i tot el cicle polític, que ja s’ha acabat i no en som massa conscients” i ha afegit que “en aquest escenari, cal mirada llarga i defensar les experiències de municipalistes confluents com un tresor o una trinxera que no podem perdre”. En aquesta línia, va afegir que “hem d’estar convençuts que som projectes inacabats, no som la unitat necessària, hi falta molta gent i això ho hem de convertir en un potencial”. Per últim, va afirmar que a les Administracions s’hi va a fer política, “que ningú es pensi que governar l’Ajuntament és gestionar una empresa, governar un ajuntament és política, perquè tenim un model de ciutat i un model de país.” i va fer un repàs a les mancances del govern local a l’hora d’afrontar la municipalització de serveis públics. 

L’acte va acabar amb un torn de preguntes i una xerrada informal i distesa, tot fent el vermut a la mateixa terrassa de l’Espai Roig. 

Articles relacionats

Darrers articles

Què pot la poesia?

Joana Raspall i Juanola

Gabriel Celaya

Àmal Yarrah