Crònica del Fòrum Internacional per la Pau, que s’ha celebrat a Brussel·les aquest 23 i 24 de juny, amb la participació de Comunistes de Catalunya
“En temps on el caos sembla ser la norma, esdeveniments com el Fòrum Internacional per la Pau ens recorden que l’esperança pot ser un motor poderós per al canvi. Tot i que el repte és titànic, la possibilitat de transformar el dolor en un futur millor és una necessitat imperiosa.”
Quan es parla d’esperança en un món convuls per l’estrèpit de les sirenes de guerra, sorgeix una llum tènue en la penombra: la possibilitat de la pau. Però, què significa realment tenir esperança en un context en què els genocides estenen els seus tentacles de destrucció? Imaginem un escenari inquietant, on un país amb armament nuclear assenyala el seu veí, acusant-lo d’amenaçar la seguretat regional i mundial simplement per tenir un programa nuclear pacífic i supervisat per l’OIEA. En aquest panorama ombrívol, la dita popular es converteix en un mantra per als EUA en direcció a la confrontació: l’enemic del meu amic és el meu enemic; per tant, el bombardeig està justificat.
La situació s’agreuja encara més quan el dret internacional, el dret humanitari i els drets humans semblen ser meres paraules buides, relegades a un racó oblidat del discurs polític. La traïció al diàleg diplomàtic es percep com paraules que s’endú el vent, mentre els criminals, en un gir irònic, obtenen més credibilitat que aquells que han estat víctimes de la seva violència. Així, la humanitat es troba a la vora d’un conflicte bèl·lic global, vivint en un ambient caòtic, carregat d’un pànic gairebé fantasmal davant el que pugui decidir la maquinària bèl·lica de la Unió Europea i els Estats Units, membres de l’OTAN en la seva cimera anual aquest 24 i 25 de juny a la Haia, Països Baixos.
No obstant això, enmig d’aquest panorama fosc, sorgeix un far d’esperança: el Fòrum Internacional per la Pau, convocat per organitzacions socials i polítiques d’àmbit internacional, que s’ha celebrat a Brussel·les aquest 23 i 24 de juny. Aquest esdeveniment representa molt més que una simple reunió; és una crida a l’acció per un món on la pau no sigui només una utopia inabastable, sinó un camí tangible a seguir.
Amb la participació de líders socials de diversos països, eurodiputats, diplomàtics i vídeos amb missatges de la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, del president del Brasil, Luiz Inácio Lula Da Silva, i el missatge sorpresa per text del president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, va començar al centre de Brussel·les, capital política de la Unió Europea, aquest esdeveniment de gran rellevància.
El president Miguel Díaz-Canel, en el seu missatge llegit per l’encarregat de negocis de l’Ambaixada de Cuba a Bèlgica, Jorge Cano Pérez, evoca “la salutació del Partit Comunista de Cuba, del Govern i del poble cubà a aquest Fòrum Internacional per la Pau, el qual, afirma, adquireix una especial rellevància a causa de la complexitat que comporta avui aquesta lluita i a la urgència imposada per la guerra, la destrucció, la mort i el desplaçament de milers de persones innocents.”
Díaz-Canel “fa una crida a articular esforços davant la guerra, els conflictes armats, la militarització, els bloquejos, el canvi climàtic i a promoure, des de la responsabilitat, el desarmament, el multilateralisme efectiu, el desenvolupament sostenible, el diàleg, la cooperació i la solidaritat internacionalista.”
Afegeix que “la pau va molt més enllà de la inexistència d’activitats bèl·liques o militars. La pau ha de ser concebuda com l’eliminació dels desequilibris provocats pel robatori de recursos, per la imposició de voluntats, per les pràctiques colonialistes i per tot allò que vulnera la dignitat humana.”
El Fòrum es presenta com una plataforma on veus diverses s’uniran per trencar el silenci eixordador de la guerra, on es debaten en plenaris eixos temàtics, enfocaments innovadors i solucions constructives davant els conflictes que sacsegen el nostre planeta. Aquest és l’espai on es fomenta el diàleg, la cooperació i, sobretot, l’empatia, característiques essencials per construir ponts en lloc de murs.
La pau, en aquest sentit, no és només l’absència de guerra; és un estat actiu d’harmonia social, econòmica i cultural. En temps on el caos sembla ser la norma, esdeveniments com el Fòrum Internacional per la Pau ens recorden que l’esperança pot ser un motor poderós per al canvi. Tot i que el repte és titànic, la possibilitat de transformar el dolor en un futur millor és una necessitat imperiosa.
Així que, en un món on les ombres de la guerra assetgen, seguim el camí de l’esperança. Apostem per un futur on el diàleg triomfi sobre l’agressió, i on les veus de qui clama per la pau ressonin més fort que l’estrèpit del conflicte. El Fòrum Internacional per la Pau és un primer pas en aquesta direcció; tots hem de formar part d’aquest moviment. Perquè, al final, la pau no és només una utopia; pot ser la nostra realitat si decidim caminar junts cap a ella.
Traducció de: https://www.kontraportada.info/foro-interncional-por-la-paz/
