Vik, un poble islandés, viu inundat de cendra. Un any abans va entrar en erupció el volcà subglacial Katla, un dels volcans més poderosos del país. Un bon dia -entenguis l’expressió- apareix allà una dona nua coberta de cendra. Li pregunten que li ha passat, perquè és allà, però la dona no parla l’idioma. La porten a l’hospital, i allà el personal sanitari composat per només una persona que fa doctora, infermera i recepcionista, la neteja, l’examina, i descobreix que és una dona sueca. Què fa una dona sueca en un poble sepultat per la cendra volcànica? Què feia en aquell glaciar? La dona misteriosa es diu Gunhild. Té pressa per sortir de l’hospital perquè ha d’anar a treballar.
Com no podia ser d’una altra manera, la policia ho investiga. Pregunten a la regent de l’únic hotel/hostal/alberg del poble, que al principi es fa l’orni perquè fa un temps va tenir treballadores sueques sense papers. Al final canta: fa vint anys una tal Gunhild va fer una estada al seu hotel. Gunhild, per la seva banda, pregunta per Thor (un veí de Vik, no el deu). Grima, la filla de Thor, el crida a l’hospital i quan arriba i veu a Gunhild es queda glaçat. Resulta que Gunhild i Thor van tenir una relació sentimental feia més d’una dècada, i ella va quedar embarassada. Resulta que Thor estava casat i tenia dues filles. La policia segueix investigant, i acaba trobant el telèfon de casa de la Gunhild. A ca Gunhild sona el telèfon i l’agafa el fill, que a la pregunta del policia local sobre la seva mare respon que acaba de sortir a passejar el gos. Resulta que hi ha dues Gunhild. Una Gunhild de fa vint anys i una Gunhild del present.
Si has arribat fins aquí és normal que t’hagi esclatat el cervell unes quantes vegades. Si has vist la sèrie compartiràs amb mi la sensació de bogeria absoluta de l’inici de la sèrie, i de gairebé tota la trama. Si encara no l’has vist i vols veure una sèrie en la que tot són incògnites, reflexions sobre el sentit de la vida, conflictes, poder i vida de merda en un poble al cul del món, t’esperen vuit capítols d’un thriller islandès que et causarà addicció. Quedaràs enganxat perquè la trama es complica cada vegada més. No apareix una segona Gunhild, sinó que aniran apareixent altres persones cobertes de cendra que aniran plantejant noves incògnites, i que reflotaran els problemes del passat.
A Katla, la sèrie, retornen a la vida familiars perduts, morts, o amors de fa vint anys, plantejant un debat sobre la nostàlgia. Són millors els temps passats? El passat és tal com el recordem o la nostàlgia ens porta distorsionar-lo? Què faries si el passat tornés? Aquestes i més preguntes transcendentals sorgeixen a partir d’una trama que et remou el cap i la consciència. Katla no és una sèrie d’acció, ni de grans efectes, i fins i tot a vegades pot semblar lenta, però t’atrapa, i t’obliga a estar atent per saber què està passant i perquè passa tot plegat.
