L’editorial del mes

Del mateix autor

Aquest mes de novembre arriba marcat per tres temes clau. Primer, dimarts passat es van produir les eleccions presidencials als Estats Units, el cor de l’imperi. La competició entre Joe Biden i Donald Trump està sent de vertigen i està saccejant encara més el país. Degut al complex sistema electoral, on qui guanya a cada estat s’ho endú tot, i les dificultats per la covid, que ha provocat un gran número de vots anticipats i per correu, els resultats estan trigant dies. L’estratègia de Donald Trump per mantenir-se en el poder és doble. Per una banda ha atiat durant mesos el supremacisme blanc d’extrema dreta, tal com hem anat explicant des de La Realitat basant-nos en la col·laboració amb el diari socialista i comunista People’s World. Per altra banda, sabent que les enquestes li anaven malament, Trump ha alimentat les teories de la conspiració sobre frau electoral sense cap prova, sabent que el caòtic recompte seria un escenari ideal. En concret, la seva estratègia per ocupar la Casa Blanca és judicial i es basa en il·legalitzar el vot per correu, un escenari gens descartable tenint en compte que durant el seu mandat Trump ha nomenat dos jutges al Tribunal Suprem, decantant la majoria cap al costat dels conservadors. És per això que hi ha una gran mobilització darrera la campanya Every Vote Counts (cada vot compta), que és central per evitar que la dreta racista guanyi les eleccions als tribunals.
Destaquem dos fenòmens que han marcat el vot demòcrata i aquestes eleccions. El candidat favorit a les primàries demòcrates era el senador per Vermont Bernie Sanders, representant de l’ala esquerra del partit demòcrata juntament amb la congressista per Nova York Alexandria Ocasio-Cortez. Aquesta possibilitat va alarmar l’aparell del partit, que va boicotejar com va poder Sanders per imposar Joe Biden, l’actual candidat a la presidència. Això va suposar una gran decepció per l’esquerra estatunidenca, doncs Biden representa l’establishment que més tranquilitza a Wall Street, i per tant una oportunitat perduda de canvis reals favorables a la classe treballadora. Seguidament, i en plena pandèmia, van esclatar les grans protestes per la mort de George Floyd i la brutalitat policial contra la població negra. Les mobilitzacions massives del moviment Black Lives Matter han estat claus a mobilitzar el vot demòcrata. Però també, com dèiem, ha estat aprofitat per Trump per radicalitzar i mobilitzar la seva base supremacista blanca i fonamentalista cristiana. És per això que l’esquerra i els moviments populars dels EUA tenen clar que aquestes eleccions van de derrotar el feixisme a les urnes, com a primer pas per una lluita que va molt. De fet, s’ha demostrat una clara diferència en el comportament dels votants de classe obrera, que a diferència del 2016 sí que han anat a votar.
Quan tinguem els resultats encara quedarà molta lluita per davant, als tribunals i als carrers, per fer fora el feixisme de la Casa Blanca. De fet, encara que facin fora a Trump, els demòcrates tenen molt per reflexionar i els seus resultats són decepcionants. I és que de nou les enquestes han fallat i Trump ha mostrat un gran suport electoral en les zones rurals, convertint l’anunciat tsunami demòcrata en una batalla desesperada i ajustadíssima. Sense el moviment Black Lives Matter i la gestió pèssima de la pandèmia fins i tot seria possible que Trump hagués millorat els seus resultats. Caldrà analitzar fenòmens molt complexos com el vot femení, negre o llatí a Trump, tot i els seus comportaments racistes i masclistes.
El segon tema important d’aquesta setmana és l’Estat d’Alarma i el toc de queda. En el moment que s’escriuen aquestes línies sembla que es comencen a notar els resultats de les mesures preses ara fa 3 setmanes i la velocitat de propagació a Catalunya ja és per sota d’1. Cal refredar tota mostra d’optimisme: tot just hem passat el pic d’aquesta segona onada i els hospitals estan plens de malalts. Ara ve una llarga desescalada que s’allargarà mesos i no podem abaixar la guàrdia.
La millora en els resultats s’ha produït després de l’aplicació de mesures restrictives com el tancament dels bars i restaurants primer, el toc de queda i el confinament dels municipis després. La fatiga per la durada de la pandèmia està generant un debat entorn aquest tipus de mesures, que a hores d’ara són poc menys que imprescindibles, però cada vegada es fa més evident que s’ha actuat amb els mateixos patrons que al març. Els governs han estat incapaços d’incidir en l’àmbit laboral, especialment el teletreball, però a més, tampoc han sabut dedicar els esforços en tres aspectes clau: testos massius, més rastrejadors i reforçar la sanitat pública, dotant-la dels recursos que ja necessitava abans. Aquestes mesures ben aplicades al juny haurien evitat en bona part arribar a la situació actual.
En un context capitalista i les seves lògiques de govern, es fa difícil, per no dir impossible, situar l’economia al servei de les persones i és la classe treballadora qui pateix en la seva pròpia pell un major risc contagi i, també, les conseqüències negatives de les mesures. És aquí on és molt rellevant organitzar la resposta social, exigint aturar desnonaments o una moratòria dels lloguers i organitzant el suport mutu per donar respostes als problemes i a la vegada contribuir a la creació de consciència de classe, evitant deixar espai a l’extrema dreta. La lògica institucional de grans parts de l’esquerra, centrades quasi totalment en la idea de gestionar les engrunes, és un mal aliat per respondre en aquest context.
I en tercer lloc, aquests dies veiem com les clavegueres de l’Estat segueixen amb la seva ofensiva pràctica de muntar operacions mediàtiques basades en informes escombraria, en una nova expressió d’un model de policia que es guia per objectius polítics ja sigui contra el sobiranisme, cap a Podemos, cap a l’esquerra abertzale o cap a moviments alternatius. Més enllà dels anhelats soldats russos (perdoneu-nos la ironia), resulten preocupants les característiques d’aquesta operació policial on es barregen mitges veritats i mentides senceres amb la voluntat d’atacar el moviment independentista, s’apliquen indiscriminadament escoltes telefòniques massives i es porta a terme una escenificació pensada per a convertir-la en operació mediàtica, amb la complicitat necessària de l’entramat judicial. 
Encara que sembli mentida, el mes de novembre també ens deixarà espai per fer una anàlisi pausada sobre temes que, sovint, l’actualitat i la urgència eviten que tractem amb profunditat que es mereixen. Aprofitant que a mitjans de mes de novembre se celebra el Dia Internacional dels Estudiants, hem reservat una de les edicions per a fer un monogràfic sobre la situació de la universitat pública i la lluita estudiantil, que s’ha treballat conjuntament amb la Joventut Comunista de Catalunya. A més, el 28 de novembre es celebra el bicentenari del naixement de Friedrich Engels; des del Consell de Redacció només us volem avançar que ens hi estem dedicant plenament i que tindreu sorpreses. 

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles