L’extrema dreta assalta amb violència els carrers. Què està passant i què fer?

Del mateix autor

Pere Fernández 

El passat dissabte 31 d’octubre, milers de persones es van mobilitzar a Barcelona, com a resposta i denúncia de desnonaments policials, amb o sense manament judicial, en ple nou estat d’alarma, de restricció de la mobilitat i profunda crisi social.
 

Adivinad en cuántas portadas han salido las 4.000 personas que ayer se manifestaron a favor de la paralización de los desahucios. Y ahora, imaginad en cuántas hubieran salido si hubiera sido sobre okupación. Nada, a seguir hasta que no haya otra alternativa que hablar de ello. pic.twitter.com/RG7X1ouk6T

— Jaime Palomera Zaidel (@JaimePalomera) November 1, 2020

 

Però, el focus mediàtic, el cap de setmana passat i més enllà, ha estat en altres mobilitzacions. Les succeïdes a Barcelona i a diferents ciutats de l’Estat espanyol. Hem vist i llegit imatges i informacions d’actes violents executats amb un nivell de planificació i preparació, que només pot executar un grup organitzat. Si això li afegim les pintades aparegudes a Barcelona. Mossos d’esquadra ho atribueix a grups organitzats d’extrema dreta. I informacions que recullen captures de pantalla, de grups de whatssapp, telegram, xarxes socials de grups feixistes violents convocaven i/o cridaven a participar a mobilitzacions d’aquest cap de setmana.

 

Ayer se organizaron en grupos públicos de telegram manifestaciones violentas por grupos de extrema derecha en varias ciudades, en la Sexta Noche dejaron entender Inda y Marhuenda, que eran gente desesperada por la situación y que quien estaba seguro era la extrema izquierda.
HILO pic.twitter.com/f7BQFcQ8Cb

— Julián Macías Tovar (@JulianMaciasT) November 1, 2020

Masses mitjans han tornat a fer de la violència un espectacle que atrau audiència, guanya quota de pantalla i genera ingressos publicitaris. Són els mateixos mitjans que porten anys normalitzant l’extrema dreta encorbatada o amb talons. Així ho descriu Javier Gallego, el 2 de novembre: “Del blanqueo del fascismo en los medios y en la política, de los pactos de la derecha con la ultraderecha, de la tolerancia con los discursos intolerantes, viene esta violencia callejera de la ultraderecha”.

No falla. Ultras de derechas incendian las calles, sólo Vox les apoya y después se escabulle y culpa a Menas y antifas, la prensa mayoritaria les llama “negacionistas”, evita decir que son neonazis y acaba buscando culpables n la extrema izquierda.https://t.co/NmvYTRyvOg

— Javier Gallego Crudo (@carnecrudaradio) November 3, 2020

Però, més enllà de fer aquesta denuncia necessària, creiem que hem d’intentar una anàlisi més en profunditat i més capil·lar d’allò que està passant a la societat. Les mobilitzacions eren només de militant de grups obertament feixistes? O va ser una protesta a la qual participaven des d’una autònoma que regenta un bar de barri, un porter de discoteca, una treballadora precària que no té cap ingrés, negacionistes, neo-nazis,… 

El 24 d’octubre escribia Enric Juliana a La Vanguardia: “Lo que queda de la moción. Vox sale noqueado, pero no olvidemos cual es su apuesta: 21 negro”, “Vox se ha equivocado, pero no olvidemos cual es su apuesta: 21 negro. Un año 2021 catastrófico en el que las ayudas europeas resulten insuficientes para detener la degradación económica y social del país. Un 21 negro que lo ponga todo en cuestión”. 
De com valoren la complexitat del moment, del què està passant i del què fer, n’hem parlat amb Adelina Escandell (mestra jubilada i senadora comunista de Sobiranistes), David Karvala (activista d’UCFR) i Juan Medina (activista social de Nou Barris i militant comunista). Ho hem preparat a partir de dos blocs de preguntes, que els poden servir de guia.

Què està passant? 

Preguntes pel debat: 
1. L’enduriment de la crisi social, és un terreny adobat per la penetració de l’extrema dreta. 
2. Ha tingut l’extrema dreta capacitat de manifestar-se al costat de persones de sectors socials més precaris i castigats per la crisi i pel sistema? 
3. La crisi del 2018 afectava a la classe obrera i les classes populars. Ens trobem a la crisi actual amb un perfil ampliat d’afectació (autònoms hostaleria, patronal oci nocturn,…)? 
4. Són nous sectors afectats que no tenen una tradició i experiència organitzativa? Poden caure en la protesta desesperada sense estratègia organitzada de lluita? Pot estar jugant l’extrema dreta un paper de coaptació d’aquests sectors? 
Adelina Escandell: 
“La situació és molt dura i ens ha de preocupar molt. L’enduriment de la crisi social, clar que és un terreny adobat, per a la penetració de l’extrema dreta. L’anàlisi del que està passant el tenim fet. El problema és el què fer? Que és l’eterna pregunta. El govern ha posat mesures, com els ERTO’s i l’IMV. Però, ha arriba tard i s’ha gestionat amb una burocràcia i una lentitud administrativa que fa que no arribi a la gent”. 

David Karvala: 
“Respecte a les manifestacions del cap de setmana, crec que en general són una barreja de diversos elements. La composició exacta i les proporcions variaran en diferents llocs, però sembla evident que els neonazis tenien certa presència en aquestes protestes; les pintades explícitament neonazis i antisemites a Barcelona ho confirmen aquí. Però això no vol dir que tinguin centenars de combatents feixistes en totes aquestes ciutats, podrien ser només un grapat de fatxes barrejats amb els altres. Però la confusió ideològica en aquestes protestes serà tal que no els fan fora, segur que ni se li va ocórrer a ningú”.
Juan Medina: 
“Estem vivim i patim allò que mai hauríem imaginat. Una situació de trituració dels barris obrers i populars. Malauradament, estem en una situació objectiva molt propicia per al creixement del feixisme”. 

Què fer? 

Adelina Escandell: 
“S’ha d’aplicar la Renda Bàsica Universal. Començant, ara, amb caire d’urgència per tota la gent que la sol·liciti. avui (dijous 05 de novembre) al debat de l’UPEC ho explicava en Lluís Torrens. Si a posteriori es revisa una sol·licitud i no corresponia l’ajut públic, ja es reclamarà el retorn.  Però fem les transferències socials, ràpidament i a tothom, que ho sol·liciti. És urgent aturar el cop, la fractura social. Ho estem dient al govern, però no ens volen escoltar. I no avançarem sinó avança l’autoorganització popular”. 
“Unes aportacions per a, des de l’autoorganització popular, respondre al Què fer?: 
1. Donar altaveu, estendre i reforçar les xarxes socials de suport mutu (de repartint aliments, de suport psico-emocional,..), les organitzacions populars que estan aturant desnonaments (PAH, Sindicat de Llogateres, AAVV,..), les organitzacions contra els talls als subministraments bàsics. 
2. Contribuir a generar als barris espais d’autoorganització. Importantíssim l’autoorganització de la gent que patim. Autoconvocar-nos la gent i les entitats de cada barri. Incorporant al petit comerç de barri, que està patint molt. 
3. Posar-los sobre la taula de les administracions públiques, les propostes i projectes que es generin en els espais d’auto-organització, exigint el finançament públic. Combinar la protesta (exigir mesures normatives i recursos públics per a polítiques públiques) i la proposta. 
4. Reforçar els grups territorials d’UCFR. Importantíssim que alguns dels seus grups locals son qui han dinamitzat la generació de xarxes locals de suport mutu. I, imprescindible combatre el feixisme i el racisme, barri a barri, per què, com ens deia Xavier Domenech, aquest dilluns al debat de la UPEC, “no hi ha una alternativa, al combat contra el feixisme, que no sigui la seva derrota””.
David Karvala: 
“Com respondre a aquesta situació és molt complicat. Tant per la composició complicada de les protestes, com per la situació de Covid. Per la composició complicada, ho hem vist en altres contextos, els feixistes es colen en mobilitzacions, que poden ser qüestionades, però no feixistes. La idea d’expulsar a òsties als feixistes de les manifestacions, no serveix políticament I amb el virus, menys encara. Per UCFR, la clau es seguir treballant a nivell de conscienciació i denunciant l’extrema dreta de VOX. VOX fa fer piulades en favor de les protestes”.
“A banda del que pot fer UCFR, l’esquerra s’ha d’organitzar millor. Simplement donar recolzament al govern, no és una estratègia davant la situació actual no serveix. Defensar mesures progressistes, quan es fan, si. Però, des d’una perspectiva independent i de classe. I lluitar per alternatives reals, davant el Covid., que no és privilegiar a les empreses i perjudicar a la gent treballadora, I també, en aquest cas, a la petita burgesia desesperada que, recordem ’ho, és la base clàssica del feixisme. Però, no té per què ser així. Perquè, objectivament, no els beneficia el sistema. Però, quan no hi ha alternativa, sempre passa. 
“Per tant, per una banda lluita unitària contra el feixisme, de les formes en que es pugui fer en les condicions actuals (covid). I, per l’altre, una esquerra més combativa, més coherent i més independent, amb més visió de classe”. 
Juan Medina: 
“Davant una crisi com la que estem vivim la cohesió del territori és cabdal per no deixar espai a les idees de la extrema dreta. Les xarxes de suport mutu neixen com una iniciativa popular als barris amb més problemes socioeconòmics, que també són on el COVID-19 té major incidència, i repleguen a gent molt diversa, unes que no s’havien mobilitzat mai i altres que són activistes socials del moviment veïnal. Apareix el concepte de solidaritat, es parla de crisi estructural del sistema, i es veu la necessitat d’ajuntar-se, organitzar-se i coordinar-se”. 
“Aquesta és l’experiència de les xarxes del districte barceloní de Nou Barris. Crec que el paper dels moviments progressistes i d’esquerres és ser-hi present , colze a colze amb el veïnat, teixint sinergies per aixecar un mur de contenció al feixisme. Les administracions han d’implicar-se més, aportant recursos que faciliten la feina voluntària i militant. Es troba a faltar el suport del sindicalisme de classe als territoris on la gent ho està passant realment malament”. 
En aquest article han participat: 
Pere Fernàndez, Àrea de MMSS de Comunistes de Catalunya i activista d’UCFR. Elaboració d’introducció i coordinació d’aportacions. 
Adelina Escandell, senadora comunista pel Grup Republicà (ERC-Sobiranistes-EHB) 
David Karvala, activista d’UCFR i militant polític d’esquerres i marxista. 
Juan Medina, activista social de Nou Barris, coneixedor de les Xarxes de Suport Mutu

Articles relacionats

Darrers articles