Array

Reial Decret 926/2020 de 25 d’octubre, de declaració de l’Estat d’Alarma

Del mateix autor


Olaya Lourdes Checa Pérez

Donades les circumstàncies de com la pandèmia de la COVID-19 està afectant a tots els territoris de l’Estat, el govern espanyol, s’ha vist de nou impel·lit a fer la declaració de l’Estat d’Alarma. I a aquests efectes, ho materialitzava a través del Reial Decret 926/2020 de 25 d’octubre. Aquest Reial Decret, precisa l’aprovació del Congrés dels Diputats, a la sessió del dia 29 d’octubre de 2020.
Això s’ha vist de caràcter urgent donat que la ràtio de la pandèmia a Espanya és de 349 casos per cada 100.000 habitants, tenint en compte que el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de les Malalties, indica que per sobre de 60 casos de cada 100.000 persones ja ens trobem a la línia vermella. En aquests moments, ja que no existeix un remei farmacològic, previ o posterior a contraure la malaltia, hem de prendre altres remeis com són per una banda el reforçament dels mitjans d’assistència sanitària i d’altra banda la ruptura de cadenes de contagis que només s’aconsegueix aïllant grups socials en horaris, territoris i en nombre de persones.
La necessitat del Reial Decret ve determinada perquè no és possible limitar el dret a la lliure circulació per tot el territori que té qualsevol ciutadà, la lliure circulació és extensiva al dret de poder estar a qualsevol espai públic o establiment privat, a reunir-se amb les persones per fer activitats socials, polítiques o privades en el número que permeti l’amplitud del lloc a on es troben les persones, així com a la llibertat de moviment i circulació que té la ciutadania sense restriccions d’horaris.
Això no vol dir que el govern tingui “carta blanca” per prendre decisions i no pot escapar del control parlamentari i control judicial, és per això que cal la validació del Congrés dels Diputats. La freqüència de validació de pròrroga és important, per una banda és el Congrés qui representa la sobirania de totes les persones de l’Estat i per tant és qui ha de controlar i per altra banda ens trobem que si s’ha de validar cada dues setmanes, el control específic de la pandèmia pot esdevenir un debat polític allunyat de la realitat de la malaltia, dels afectats i les persones que moren. S’ha de trobar un punt d’equilibri.
El Reial Decret estableix fins al 9 de novembre de 2020 l’extensió temporal, però s’ha de veure els acords del Congrés dels Diputats del dia 29 d’octubre, on s’ha aprovat l’Estat d’Alarma per sis mesos, amb una compareixença del President del Govern cada dos mesos per a retre comptes i una revisió al cap de quatre mesos.
Donat, que les mesures a prendre per emergència sanitària, poden afectar a aquests drets, fa falta una protecció legal que permeti al govern espanyol i a les autoritats de les Comunitats Autònomes dictar les normes escaients.
La legislació que fonamenta la declaració de l’Estat d’Alarma és la Llei Orgànica 4/1981 d’1 de juny que desenvolupa l’article 116.2 de la Constitució i, en aquest cas, corresponent-se amb el que es preveu a la Llei Orgànica 14/1986, general de Sanitat i la Llei General de Salut Pública (llei 33/2011 de 4 d’octubre), tanmateix les lleis corresponents de les Comunitats Autònomes, en matèria de salut i sanitat en què tenen competències.
Des de l’1 de juny d’enguany, un cop aixecat l’estat d’alarma de març, ha estat regulada la situació de pandèmia pel Reial Decret 21/2020 de 9 de juny de mesures urgents, de contenció i coordinació necessària, controlat pel “Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud”. Però ara ja són deu les Comunitats Autònomes, més la Ciutat de Melilla, les que han demanat al govern espanyol l’Estat d’Alarma.
Ja s’ha dit que aquesta declaració suposa una restricció de drets; principalment està afectat el dret a la lliure circulació, en dos sentits, territorial i d’horari. En quant l’horari, a excepció de les Illes Canàries, s’ha establert una restricció des de les 23 hores fins a les sis del matí, durant aquesta franja només es pot sortir per causes detallades imprescindibles (feina, urgències mèdiques, visites veterinàries, assistència a gent gran i qualsevol d’anàloga entitat). Són les Comunitats Autònomes les que tenen la potestat de modificar aquest marge entre les 22:00 hores i les 24:00 hores a la nit i des de les 5:00 hores a les 7:00 hores al matí, en funció de les necessitats de cada Comunitat. A Catalunya, fins avui 29 d’octubre l’horari establert és de les deu de la nit fins a les sis del matí.
Quant a la mobilitat pel territori, cada Comunitat pot establir el confinament, per província, comarca o zona bàsica de salut, també de tot el territori comunitari aquest permís ha de venir determinat pel govern espanyol, a petició de la Comunitat, ho empara l’Estat d’Alarma. Si no fos així, cada decisió hauria de ser legitimada per l’autoritat judicial de l’àmbit corresponent.
Ara falta demanar la màxima responsabilitat a totes les administracions, totes les institucions i a totes les persones, per tal de fer possible que aquest estat de privació de drets trigui el menor nombre de dies, per això no hem d’oblidar que allò primer és dotar de tots els recursos humans i materials a la sanitat pública.

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles