9 octubre 2026

L’auge de l’extrema dreta al Brasil força Lula a anar a una segona volta

Autor

Del mateix autor

En una intervenció davant dels seus seguidors diumenge a la nit, el senador brasiler Flavio Bolsonaro —fill de l’expresident del país empresonat, Jair Bolsonaro— va proclamar la «fi d’una era» del Partit dels Treballadors (PT) del president Luiz Inácio Lula da Silva.

La contundent afirmació de Bolsonaro fill es va produir després que el seu Partit Liberal (PL), d’extrema dreta, aconseguís una victòria important en les eleccions generals de diumenge, amb Bolsonaro per davant de Lula en la primera volta de les eleccions presidencials. El PL també es va convertir en la força més gran a les dues cambres del Congrés. La cursa presidencial es decidirà ara en una segona volta el 25 d’octubre.

Amb tots els vots escrutats, Bolsonaro va obtenir el 47,03% dels vots vàlids, davant del 45,16% de Lula, una diferència d’aproximadament 2,2 milions de vots, segons l’Agência Brasil. Cap dels dos candidats va superar el 50% necessari per guanyar directament, però el resultat va causar sorpresa, ja que les enquestes de la vigília de les eleccions situaven Lula al davant, amb un 45% davant del 42%.

Flavio Bolsonaro es presenta, essencialment, com a candidat substitut del seu pare, que no pot concórrer a les eleccions i que actualment compleix una condemna de 27 anys de presó per haver liderat un intent de cop d’estat inspirat en l’assalt trumpista del 6 de gener amb l’objectiu de revertir el resultat de les eleccions brasileres del 2022.

Lula, preparat per a la pròxima batalla

Lula, per la seva banda, va afirmar que la segona volta permetria als electors comparar dos projectes radicalment diferents i va demanar que no es donés per fet massa aviat que el Partit dels Treballadors no pot guanyar la presidència.

«Està a punt de començar una nova campanya», va anunciar en un comunicat. «La segona volta és el moment de la veritat. És el moment de mostrar la veritable imatge del Brasil d’avui i del Brasil que volem.

»A partir de demà, comencem una nova campanya. Una campanya en què, amb només dos candidats, podrem mostrar la diferència entre les propostes que existeixen per al Brasil.

»A l’altra banda, només hi tenim incertesa, amb la biografia d’un passat fosc», va afirmar, alhora que es comprometia a adreçar-se directament als aproximadament 28 milions de brasilers que diumenge no van votar.

Lula va dir que pretén centrar la seva campanya en la defensa dels programes d’inclusió social i de les inversions en educació, salut, ciència i indústria.

Entre les propostes esmentades hi ha l’ampliació de les escoles a temps complet, la universalització dels programes de protecció social, el reforç del sistema públic de salut del país i de la «Farmàcia Popular» —un programa de farmàcies subvencionat pel govern—, així com els recursos destinats a la iniciativa «Nova Indústria Brasil».

«Mostrarem el que s’ha fet… Ningú, més que nosaltres, pot oferir un futur a la societat brasilera», va afirmar.

Una qüestió de família

Tot i que la cursa presidencial encara s’ha de decidir, els resultats de les eleccions legislatives ja són definitius. En termes generals, el resultat va ser negatiu per a la coalició de la classe treballadora liderada per Lula i el PT, amb ben poques excepcions positives.

El PL de Bolsonaro va obtenir 121 dels 513 escons de la Cambra dels Diputats —la xifra més alta aconseguida per cap partit des de l’aprovació de la Constitució brasilera de 1988— i es preveu que disposi de 28 dels 81 escons del Senat quan el nou Congrés es constitueixi al febrer. La federació encapçalada pel PT, que inclou el Partit Comunista del Brasil (PCdoB) i el Partit Verd, va obtenir 88 escons a la Cambra.

La dinastia de la família Bolsonaro també es va ampliar. L’exprimera dama Michelle Bolsonaro va obtenir un escó al Senat, i Carlos, fill de Jair, també va ser elegit senador. Un altre fill, Jair Renan, va aconseguir un escó a la Cambra dels Diputats, igual que Renato, germà de l’expresident.

Fins i tot si Lula guanya el 25 d’octubre, haurà de fer front al PL com a principal bloc opositor a totes dues cambres. Els dirigents del PL ja maniobren amb els seus aliats de dretes per a aconseguir la presidència del Senat.

El premi més important per a Washington

Cap elecció celebrada aquest any a l’hemisferi tenia tanta importància per a l’administració Trump. El Brasil és l’economia més gran de l’Amèrica Llatina, un dels països fundadors dels BRICS i un país el comerç del qual amb la Xina va assolir l’any passat la xifra rècord de 171.000 milions de dòlars. Sota la presidència de Lula, s’ha negat a sotmetre’s als dictats aranzelaris de l’actual ocupant de la Casa Blanca.

La campanya de pressió dels Estats Units ha estat implacable. Tal com ha informat People’s World, inclou aranzels de fins al 50% —justificats per la suposada «persecució injusta» de Jair Bolsonaro—, la designació com a organitzacions terroristes de bandes criminals brasileres, una mesura que, segons les informacions, hauria estat sol·licitada pel mateix Flavio, i les sospites que Rockbridge, una xarxa de donants vinculada a l’entorn del vicepresident JD Vance, hauria canalitzat diners cap a la campanya de Bolsonaro.

La mateixa agència d’intel·ligència brasilera va qualificar la ingerència dels Estats Units de «nivell crític».

Durant els últims dies de campanya, el Departament d’Estat va reservar un milió de dòlars per a un projecte centrat en el Tribunal Suprem del Brasil, i Washington va tancar sobtadament la seva ambaixada i tots els consolats del país dos dies abans de les eleccions, al·legant amenaces de seguretat no especificades, segons va informar el diari Vermelho, vinculat al PCdoB.

Els comunistes: la sobirania, a les urnes

El PCdoB, membre de la coalició de govern de Lula i integrant de l’aliança electoral del PT, ha plantejat les eleccions com una lluita per la sobirania nacional davant de l’imperialisme nord-americà. Al juny, el partit va advertir d’una ofensiva de Trump contra el Brasil i va presentar propostes per avançar cap a un model de desenvolupament sobirà sota la presidència de Lula.

La vigília de les eleccions, la presidenta interina del partit, Nádia Campeão, va qualificar la candidatura de Flavio Bolsonaro d’amenaça per a la democràcia i la sobirania, i va afirmar que la reelecció de Lula era vital pels seus compromisos «amb la sobirania nacional, amb la democràcia i amb els drets del poble».

Els editors de Vermelho van advertir que una presidència de Bolsonaro fill significaria «un vassallatge total davant la Casa Blanca».

Després de l’escrutini, el Partit Comunista va destacar les victòries dels seus candidats en les eleccions legislatives, malgrat la difícil nit viscuda pel conjunt de la coalició d’esquerres. El PCdoB va ampliar la seva representació a la Cambra dels Diputats, amb l’elecció d’11 candidats, set dels quals són dones.

Entre aquests hi ha la veterana diputada Jandira Feghali i l’economista Elias Jabbour, elegits a Rio de Janeiro, i la diputada Daiana Santos, reelegida a Rio Grande do Sul.

El resultat va ser el millor del partit en les últimes quatre eleccions i va consolidar una majoria femenina entre els seus representants a la Cambra a partir del 2027.

Les celebracions, però, van durar poc, ja que el PCdoB es va posar immediatament a treballar en la mobilització per a la segona volta.

Lliçons per als Estats Units

La segona volta al Brasil se celebrarà d’aquí a tres setmanes, i les eleccions de mig mandat als Estats Units tindran lloc només uns dies després. El copresident del Partit Comunista dels EUA, Joe Sims, considera que es poden extreure lliçons del que ha passat aquest cap de setmana a Sud-amèrica.

Citant el marxista Antonio Gramsci, que va combatre Benito Mussolini i el feixisme italià als anys trenta, Sims va afirmar: «El vell no acaba de morir i el nou no pot néixer. Aquest és el temps dels monstres.»

Sims va assenyalar les enquestes preelectorals al Brasil, que mostraven Lula derrotant còmodament Bolsonaro, i les va comparar amb les enquestes actuals als Estats Units, que preveuen que els republicans perdran el control d’una o fins i tot de totes dues cambres del Congrés.

«Estem lluitant contra la classe dominant més poderosa de la història. Per tant, no podem donar res per fet en les nostres eleccions de mig mandat», va afirmar. «No ens podem permetre quedar-nos a casa. Inscriviu-vos. Voteu!»

El resultat als Estats Units també tindrà conseqüències per als països de l’Amèrica Central i del Sud i d’altres regions. Posar fi al domini dels republicans MAGA al Congrés pot tenir repercussions sobre la política exterior nord-americana i obrir la possibilitat de bloquejar legalment algunes de les ingerències de la Casa Blanca en els afers interns d’altres països. Una derrota del Partit Republicà, però, no arribarà a temps per reduir la pressió imperial sobre el Brasil en aquestes eleccions.

El 2022, Lula va derrotar Jair Bolsonaro per menys de dos punts percentuals. Aquesta vegada, amb la maquinària bolsonarista reforçada al Congrés i Washington continuant inclinant la balança, el marge d’error pot ser encara més estret.

Traducció de l’article publicat originalment a People’s World:

https://www.peoplesworld.org/article/far-right-surge-in-brazil-forces-lula-into-a-runoff/

Articles relacionats

Darrers articles