Enviem el nostre condol a la familia, amics i propers de Maricarmen, que avui ha mort a l’hospital on estava ingressada des del 23 de setembre. Continuarem lluitant per ella i per totes les afectades per cada desnonament, perquè no hi hagi cap víctima més afectada per la crisi d’habitatge. Maricarmen és una víctima més d’un sistema que posa el benefici per davant de la vida, expulsant-la de casa seva i deixant-la sola davant la violència del desnonament. I fins als seus darrers dies, la dreta i els mitjans conservadors l’han difamat sense cap tipus de vergonya.
L’avançament de les eleccions generals anunciat per Pedro Sánchez obre un nou escenari polític a l’Estat espanyol. El president ha aprofitat el debat sobre l’habitatge i les mesures adoptades els darrers dies per prendre la iniciativa i intentar frenar l’avenç d’una dreta i una extrema dreta que aspiren a construir una majoria alternativa. La decisió té un evident component tàctic, però les eleccions es produeixen en un moment en què estan en joc qüestions fonamentals com el dret a l’habitatge, la fiscalitat, les inversions públiques, els drets socials i laborals, les polítiques mediambientals o les relacions entre les diferents nacions de l’Estat.
Davant d’aquest escenari, impedir una majoria de PP i Vox és una necessitat evident, però no pot constituir per si sola tot un projecte polític. La capacitat de Pedro Sánchez per tornar a presentar-se com el principal referent de bona part de l’electorat progressista evidencia també la debilitat d’una alternativa transformadora d’àmbit estatal amb força suficient per disputar-li aquest espai. Aquesta situació permet al PSOE situar reiteradament el debat polític en l’elecció entre la seva continuïtat o l’arribada de la dreta, malgrat les limitacions i contradiccions de les polítiques desenvolupades durant els darrers anys.
En aquest context, les esquerres sobiranistes estan cridades a tenir un paper especialment important. En diferents nacions de l’Estat existeixen projectes polítics arrelats al territori, amb organització, perspectiva estratègica i capacitat per vincular l’emancipació social amb la defensa dels drets nacionals. L’evolució d’EH Bildu constitueix probablement l’exemple més avançat d’aquesta realitat, tant pel seu creixement electoral i municipal com per la capacitat de combinar la construcció d’una alternativa pròpia amb la necessitat de bastir un front ampli davant l’onada reaccionària.
Les pròximes eleccions no haurien de plantejar-se, per tant, com un plebiscit sobre Pedro Sánchez. Cal impedir l’accés de la dreta i l’extrema dreta al Govern, però també construir una correlació de forces que obligui qualsevol futura majoria progressista a avançar en drets socials, redistribució de la riquesa, habitatge, serveis públics i reconeixement de la realitat plurinacional de l’Estat. Frenar l’onada reaccionària és imprescindible; construir una alternativa que permeti superar les causes socials i polítiques que l’alimenten ho és encara més.
En aquest context, donem suport a la convocatòria de vaga general per l’habitatge i uns salaris dignes. L’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals formes d’empobriment de les classes treballadores. No serveix de gaire que els salaris augmentin si una part creixent dels ingressos acaba absorbida pel lloguer o per una hipoteca cada vegada més difícil d’assumir. La lluita per salaris dignes i la lluita pel dret a l’habitatge són, per tant, inseparables. Davant d’un model que permet que l’habitatge continuï funcionant com un actiu especulatiu mentre moltes famílies tenen dificultats per arribar a final de mes, cal reforçar la mobilització i l’organització col·lectiva. La vaga general és una oportunitat per situar les necessitats materials de la majoria social al centre del debat polític i per exigir que el dret a una vida digna prevalgui sobre els interessos especulatius i l’acumulació de beneficis.
Les pluges torrencials dels darrers dies a Barcelona i bona part del litoral català constitueixen un nou advertiment sobre les conseqüències de l’emergència climàtica. En alguns punts del Barcelonès, el Vallès i el Maresme s’han superat els 200 litres per metre quadrat, mentre Barcelona ha viscut el dia més plujós dels darrers vint anys i les crescudes de rius i rieres han provocat greus afectacions. No podem considerar aquests episodis com una successió de fenòmens excepcionals desconnectats entre si. L’escalfament global i l’augment de la temperatura del Mediterrani creen unes condicions que afavoreixen episodis de precipitació cada vegada més intensos, al mateix temps que aquest estiu hem batut rècords de calor. Davant d’aquesta nova realitat, cal accelerar tant la lluita contra les causes del canvi climàtic com l’adaptació del territori, revisant l’urbanisme, les infraestructures i la gestió de rius i rieres. L’emergència climàtica ja no és una amenaça de futur: està condicionant les nostres vides en el present.
Celebrem també que s’obri definitivament el camí per al retorn a Catalunya de les persones exiliades arran del procés independentista, encara sense una data concretada. L’aplicació de la Llei d’Amnistia permet començar a reparar una repressió política i judicial que mai no s’hauria d’haver produït i que ha marcat la vida política catalana durant gairebé una dècada. El mateix Tribunal Constitucional ha avalat la constitucionalitat de l’amnistia i continua corregint resolucions que n’impedien l’aplicació, com acaba de fer en el cas de Dolors Bassa. El retorn dels i les exiliades ha de significar un pas més en la superació de la judicialització del conflicte polític català, però no tanca el conflicte nacional ni substitueix la necessitat d’una solució política. La normalització democràtica només serà completa quan totes les persones represaliades hagin recuperat plenament els seus drets i el poble de Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur.
