19 novembre 2026

Comença la retirada de l’amiant a Badia del Vallès: lluita i organització veïnal 

Autor

Del mateix autor

Badia del Vallès va ser un dels últims grans projectes del franquisme de ciutat dormitori per allotjar la població treballadora de municipis que ja estaven fortament massificats, com Barberà del Vallès, Sabadell o Cerdanyola del Vallès. Entre els anys seixanta i setanta es van construir pràcticament tots els edificis del municipi com a habitatge social, utilitzant materials de baixa qualitat per abaratir costos. Entre aquests materials hi havia el fibrociment amb amiant. 

Com sabem, l’amiant és un material perillós per a la salut. La seva comercialització es va prohibir a l’Estat espanyol l’any 2002 i els materials de fibrociment tenen una vida útil limitada a 40 anys. En el cas de Badia, això plantejava un problema especialment greu: tenim un municipi d’aproximadament un quilòmetre quadrat construït pràcticament al mateix temps. Això significava que l’envelliment dels materials també arribaria de manera gairebé simultània. 

I així va començar a passar. 

A principis de la dècada del 2010 es va començar a detectar el deteriorament de galeries, canonades i sortides de fums construïdes amb amiant. Un grup de veïns i veïnes va començar a preocupar-se pel problema i va contactar amb el Col·lectiu Ronda per conèixer quines vies legals existien per afrontar-lo. També es va contactar amb ACM, una empresa especialitzada en consultoria i diagnosi de l’amiant que acabaria tenint un paper molt important durant tot el procés. 

L’any 2015 va entrar una nova junta a l’Associació de Veïns de Badia del Vallès, de la qual jo formava part. Una de les primeres coses que vam fer va ser posar sobre la taula els principals problemes i reivindicacions del municipi. I, ràpidament, l’amiant va aparèixer com una de les grans preocupacions. 

Per organitzar aquesta lluita es va crear la Comissió de l’Amiant, un espai obert a tothom. Inicialment, l’Ajuntament no hi estava representat, però finalment s’hi va incorporar. Era important que hi fos, sobretot perquè la retirada de tot l’amiant de Badia tindria un cost molt elevat i caldria buscar i coordinar finançament supramunicipal i europeu. 

L’any 2016, el primer gran repte de la Comissió amb l’Ajuntament va ser establir protocols per protegir els treballadors i treballadores municipals que haguessin de manipular amiant o treballar a prop d’espais on n’hi hagués. Aquest procés també es va fer amb el suport d’ACM. 

Però sabíem que establir protocols municipals no era suficient. Calia demostrar l’abast real del problema i portar-lo a les institucions superiors. 

Per això, conjuntament amb ACM, es va elaborar el Mapa de l’Amiant de Badia del Vallès. Aquest estudi permetia identificar els espais on hi havia amiant i analitzar-ne l’estat. Es van fer inspeccions visuals, mostrejos físics per determinar el grau de deteriorament dels materials i també anàlisis ambientals per comprovar la possible presència de fibres. 

Per realitzar aquestes darreres analítiques es va haver de comptar amb laboratoris francesos, ja que en aquell moment no hi havia a Catalunya la tecnologia necessària per fer-les amb les garanties requerides, ni regulació, com si que existeix a Europa.

L’estudi va tenir un cost de 18.000 euros, assumit conjuntament per l’Ajuntament de Badia i l’Associació de Veïns. Que l’Associació participés econòmicament no era una qüestió menor: permetia garantir la nostra capacitat d’incidir en el procés i evitar que el problema quedés simplement externalitzat. 

Fer l’estudi no va ser fàcil. Per analitzar físicament molts dels elements s’havia d’entrar als habitatges particulars. Tot i això, els veïns i veïnes van mostrar una gran predisposició a col·laborar perquè entenien que era un problema que afectava tot el municipi. 

El 15 de juliol de 2021 es va presentar públicament el Mapa de l’Amiant de Badia davant del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Durant aquell acte, la Generalitat va anunciar una aportació de 4,5 milions d’euros per afrontar la retirada de l’amiant. Per tant, ja no calia continuar buscant finançament per cobrir aquella primera fase. 

En aquell mateix acte, Lluís Mallart, director general d’ACM, va assenyalar que una de les actuacions urgents havia de ser l’encapsulament de l’amiant: aplicar un tractament específic sobre el fibrociment per evitar l’alliberament de fibres i guanyar temps mentre es preparaven les obres de retirada. 

Aquest encapsulament tenia una durabilitat aproximada de tres o quatre anys, un marge que permetia preparar les licitacions i executar posteriorment la retirada definitiva. 

Però això no es va fer. 

Des de l’any 2021 fins a l’inici de les obres de retirada, l’Ajuntament no va executar l’encapsulament que s’havia considerat necessari. Des de l’Associació de Veïns ho vam denunciar reiteradament perquè consideràvem que aquesta situació mantenia les famílies de Badia exposades a un risc que es podia haver reduït mentre es preparaven les obres definitives. 

I aquí arribem a una de les principals crítiques que faig al govern municipal del PSC. 

Tot i que al principi hi havia una bona predisposició, la gestió posterior de les licitacions va demostrar mancances importants. Les primeres licitacions van quedar impugnades, entre altres qüestions perquè no es van preveure adequadament elements necessaris per a la intervenció, com ara la reposició de cobertes després de retirar l’amiant o la coordinació entre l’encapsulament i la retirada. 

El resultat va ser una dilatació enorme dels terminis. 

Hem trigat cinc anys des de l’anunci del finançament fins a començar efectivament la retirada de l’amiant. Cinc anys en què considerem que s’hauria pogut avançar molt més ràpidament. 

L’any 2025 l’Ajuntament va crear l’Oficina de l’Amiant, en la qual l’Associació de Veïns disposa de dos representants, un dels quals va ser cedit a la Comissió de l’Amiant. I aquest any 2026, finalment, han començat les obres per retirar l’amiant dels edificis de Badia. 

A més, l’octubre de 2026, coincidint amb l’estrena del documental Veïns de formigó, de Fèlix Colomer, el president de la Generalitat, Salvador Illa, es va comprometre a finançar la segona fase de la retirada de l’amiant. 

Però la lluita veïnal no s’ha acabat.

L’Associació de Veïns continua participant amb altres associacions que també volen afrontar el problema de l’amiant als seus municipis. Gràcies a la pel·lícula, el cas de Badia ha començat a ser conegut fora de Catalunya i altres col·lectius d’arreu de l’Estat s’han interessat per la nostra experiència. 

I continuem alertant que l’amiant continua sent un problema de salut pública i que encara queda molta feina per fer. 

Perquè aquesta història demostra una cosa molt clara: les millores de Badia no cauen del cel. S’aconsegueixen amb organització, perseverança i lluita veïnal.

Articles relacionats

Darrers articles