Durant les últimes setmanes estem veient una progressiva acceleració en els canvis polítics i econòmics que a poc a poc configuren un nou ordre internacional. Estem en una etapa de transició entre un cicle llarg d’acumulació capitalista, la globalització neoliberal, i el següent, que està per veure com s’acaba configurant, però que camina cap a una dinàmica de grans potències amb àrees d’influència. Sabem per la història que aquestes transicions són turbulentes, violentes, amb sectors sencers de l’economia que són descartats, i amb una competència entre les faccions capitalistes.
Podem constatar que existeix una divisió dintre de la classe capitalista dels EUA. En primer lloc, la pujada d’aranzels anunciada per Donald Trump ha generat una forta divisió entre els inversors de Wall Street, fins al punt de què un periòdic conservador com The Wall Street Journal ha qualificat aquesta política com “la guerra comercial més ximple de la història”. En segon lloc, la Reserva Federal no ha accedit a la petició de Trump de disminuir els tipus d’interès, entrant en una confrontació oberta amb el president.
No sabem com acabaran aquestes disputes internes, però sí que sabem que estan generant incerteses en els mateixos mercats dels EUA i en els bancs centrals d’altres països. Wall Street es mostra molt volàtil, i el Banc Central Europeu ha abaixat els tipus d’interès, en resposta a unes previsions més baixes de creixement a la zona euro. En aquest sentit, les amenaces de Trump estan desestabilitzant de manera clara el conjunt de tota l’economia mundial.
Una altra de les respostes de la UE és la militarització creixent, amb l’aprovació d’un programa de rearmament que implica una inversió de 800.000 milions d’euros en quatre anys, amb l’objectiu declarat de fer front a l’amenaça de Rússia. Això representa una gran derrota per a les esquerres i el pacifisme, i a més Pedro Sánchez ha recolzat aquesta proposta i ha expressat el compromís d’assolir el 2% del PIB en despesa de defensa. Més enllà de què l’aportació real ja supera aquest percentatge si sumem les xifres d’altres ministeris, la promesa del govern espanyol representa un increment de 3.500 milions d’euros durant aquest any, fet que contrasta de manera sagnant amb les necessitats no cobertes quant a la inversió social que necessitem.
Els conflictes internacionals segueixen el seu curs. Tal com malauradament vam expressar en el nostre congrés, el proppassat cap de setmana les forces islamistes han comès una massacre amb més de 1000 morts civils a la província Síria de Latakia contra les minories ètniques i religioses del país, especialment els alauites, amb la connivència del govern de l’HTS. Hem de recordar que el govern islamista de l’HTS havia format part d’Al-Qaeda i que la seva arribada al poder va ser celebrada per tot occident, i desafortunadament també per una part de l’esquerra del nostre país.
En l’àmbit estatal hem de destacar l’acord entre PSOE i Junts de delegació de la gestió de política migratòria, on cal aclarir que es traspassa la gestió, però no la capacitat normativa. En aquest sentit, el risc d’una gestió basada en la seguretat, l’autoritarisme i el racisme ja ens arriba d’origen, donat que les normatives de la UE (PEMA) i l’espanyola (llei d’estrangeria), ja tenen aquests trets distintius, incloent-hi la militarització, via FRONTEX, del control de fronteres. Recordem a més que un dels grans acords de la cimera de l’OTAN a Madrid, de juny de 2022, va ser el de considerar les migracions explícitament com una amenaça.
Hem d’estar molt atents a l’evolució de tots aquests esdeveniments, amb una interpretació dels mateixos que ens permeti l’acció política més adequada per tal de plantejar propostes alternatives basades en la cooperació, la pau i el diàleg, sense oblidar mai que aquests valors han d’implicar necessàriament i en última instància la superació del sistema econòmic capitalista. En aquest sentit, saludem la celebració a Barcelona, el dissabte 22 de març, del Festival antiracista a Cotxeres de Sants. Com sempre, la mobilització i la conscienciació són eines fonamentals per a la construcció de l’hegemonia de les idees basades en el respecte i en la tolerància.
