La sanitat ha estat una de les àrees més afectades per les dinàmiques del sistema econòmic actual, on els drets bàsics es converteixen sovint en productes de mercat. En un món dominat per la cerca de beneficis, la salut de la ciutadania es veu amenaçada per la privatització, l’externalització de serveis i la manca de recursos. Aquestes pràctiques no només posen en perill la qualitat de l’atenció mèdica, sinó que també debiliten el sistema públic, que hauria de garantir el dret a la salut per a tothom, independentment de la seva condició social o econòmica.
El sistema sanitari actual, tot i ser teòricament públic, està cada vegada més influenciat pels interessos del sector privat. Empreses i corporacions han trobat en la sanitat una font de guanys, aprofitant-se dels recursos públics mentre redueixen la qualitat del servei. Aquest fenomen no només afecta les pacients, sinó també les professionals de la salut, que es troben en condicions laborals precàries, amb sobrecàrrega de feina i falta de mitjans per exercir la seva tasca amb dignitat. Aquesta situació no és sostenible i posa en perill el benestar de tota la societat.
La gestió privada dels serveis sanitaris no només desvia diners públics cap a beneficis empresarials, sinó que també allunya la sanitat de les necessitats reals de la població. L’externalització de serveis, la creació de consorcis i fundacions, i altres fórmules mixtes dilueixen la responsabilitat pública i obren la porta a l’abús i la ineficiència. Com a conseqüència, la ciutadania pateix llargues llistes d’espera, manca d’atenció personalitzada i hospitals saturats, mentre que algunes empreses es beneficien econòmicament d’aquesta situació.
Per a les professionals de la sanitat, aquest model també és insostenible. La precarietat laboral, les retallades i la manca de recursos no són casuals, sinó part d’una estratègia que debilita el sistema públic i facilita la seva privatització. Això no només afecta la qualitat del servei, sinó que també minva la capacitat dels treballadors i treballadores de defensar els seus drets i millorar les seves condicions laborals.
Cap a un model sanitari públic, transparent i participatiu
La solució implica reforçar un sistema sanitari 100% públic, gestionat de manera transparent i amb la participació activa tant de les professionals com de la ciutadania. Això implica recuperar el control de tots els serveis externalitzats i garantir que els recursos públics es destinin exclusivament a millorar l’atenció sanitària pública, sense interferències d’interessos privats. La sanitat ha d’estar al servei de les persones, no dels beneficis econòmics.
L’atenció primària, com a eix central de qualsevol sistema sanitari efectiu, ha de ser una prioritat. Però no es tracta només d’invertir més diners; cal un enfocament integral que entengui la salut com una part fonamental del benestar social. La salut no és només l’absència de malaltia, sinó la capacitat de viure amb dignitat, llibertat i igualtat d’oportunitats. Per això, cal combatre les desigualtats socials que afecten directament la salut de les persones, com la pobresa, l’exclusió o la manca d’accés a una alimentació sana i un entorn saludable i sense contaminació.
Un sistema sanitari al servei de les persones, no del capital
El model actual, basat en la lògica capitalista del benefici econòmic, no pot garantir una sanitat universal i de qualitat. Un sistema que prioritza els interessos privats per sobre de les necessitats col·lectives està condemnat a fracassar. Per això, és necessari construir un model alternatiu, basat en la solidaritat, la propietat pública i la gestió democràtica. Un model que posi les persones al centre de totes les decisions i que garanteixi el dret a la salut com a bàsic i inalienable.
La lluita per una sanitat pública i de qualitat no és només una qüestió sectorial; és part d’una batalla més àmplia per una societat més justa i equitativa. Es tracta de defensar els serveis públics com a pilars fonamentals del benestar col·lectiu i d’exigir que els recursos es gestionin de manera transparent i eficient, sense interferències d’interessos privats.
La salut és un dret, no un privilegi
La sanitat és un dret bàsic que ha d’estar garantit per a tothom, sense excepcions. No pot ser un privilegi reservat a uns pocs ni una font d’enriquiment per a uns quants. En aquest sentit, és necessari qüestionar models anacrònics com el de MUFACE, un sistema que permet a una part del funcionariat accedir a una sanitat privada finançada amb diners públics. Aquest model no només representa un privilegi injust en una societat que aspira a la igualtat, sinó que també desvia recursos que podrien destinar-se a millorar i enfortir la sanitat pública.
MUFACE és un exemple clar de com la fragmentació del sistema sanitari afavoreix les desigualtats i debilita el model públic. Mentre una part de la població depèn d’un sistema sanitari públic que pateix manca de recursos, una altra gaudeix d’un accés privilegiat a la sanitat privada a costa dels pressupostos de tots i totes. Aquesta situació no és ni justa ni sostenible. Per això, cal avançar cap a un model on tot el funcionariat passi progressivament a integrar-se en la sanitat pública, contribuint així a enfortir-la i garantir que sigui realment universal i de qualitat.
El futur de la sanitat pública depèn de la nostra capacitat per organitzar-nos, exigir canvis i defensar un model que posi les persones per sobre dels beneficis. Només així podrem garantir una sanitat universal, de qualitat i al servei de tothom. La salut és del poble, i és hora de reclamar-la. Volem una sanitat pública que no deixi ningú enrere i que no permeti privilegis que afebleixen el sistema comú. La lluita per una sanitat 100% pública és la lluita per una societat més justa i solidària.
