El 27 de gener de l’any 1945 es va alliberar el camp d’extermini d’Auschwitz. Acabem de commemorar el 80 aniversari d’aquest esdeveniment històric, i us reproduïm a continuació la declaració que va redactar la International Federation of Resistants Fighters (FIR).
***********************************************************************
Des de fa molts anys, el 27 de gener es commemora a tot el món com el Dia Internacional de la Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, tal com van decidir les Nacions Unides. Aquest dia està indissociablement lligat a l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz per les forces armades soviètiques, el 60è Exèrcit del I Front d’Ucraïna comandat pel mariscal Ivan S. Konev, en aquesta data. En dies anteriors ja havien estat alliberades per l’Exèrcit Roig altres importants ciutats poloneses, inclosa la capital Varsòvia el 17 de gener.
Auschwitz -i això cal remarcar-ho una vegada més- encara avui es manté com un símbol de la monstruositat incomprensible de la política d’extermini feixista. Entre l’estiu de 1940 i el gener de 1945, més d’1,3 milions de persones d’arreu d’Europa, jueus, gitanos, discapacitats i opositors polítics van ser deportats i executats als camps de concentració i d’extermini d’Auschwitz, a les cambres de gas, a trets o per “extermini mitjançant el treball” pel Grup IG Farben i altres empreses d’armament.
Tot i que en dies anteriors es van dur els presoners als transports de la mort, les unitats de les Waffen SS i la Wehrmacht encara van oposar una forta resistència militar, de manera que més de 230 soldats soviètics van perdre la vida durant l’alliberament d’Auschwitz. El matí del 27 de gener de 1945, la 322a Divisió d’Infanteria del 60è Exèrcit del 1r Front d’Ucraïna, sota el comandament del coronel general Pàvel A. Kurochkin va arribar al camp de Monowitz i aquell mateix dia a Auschwitz I i a Birkenau, on van alliberar uns 7.000 presoners malalts i esgotats, alguns dels quals van morir durant els primers dies de llibertat. Entre els alliberats hi havia més de 200 nens menors de 15 anys, la majoria bessons, que eren objectius d’experiments dels metges de la SS. Al mateix lloc, els soldats soviètics van trobar uns 600 morts, presoners que havien estat afusellats pels homes de les SS immediatament abans de marxar.
Aquests fets no s’han d’oblidar mai. Al cap i a la fi, són un símbol de tots els crims del nazisme. Els supervivents d’Auschwitz van declarar amb tota raó en un missatge a principis de març de 1945: “Nosaltres, antics presoners rescatats, devem el nostre rescat al valent Exèrcit Roig i demanem al públic internacional i als seus governs que en prenguin nota i els ho agraeixin en nom nostre”.
Resulta escandalós que aquest alliberament hagi estat falsificat pel govern polonès durant molts anys i en el 75è aniversari de l’alliberament, ni el govern ni l’administració de la ciutat commemoressin l’alliberament de Varsòvia, però sí que ho fessin veterans de la guerra i organitzacions antifeixistes. Tot i que el president alemany Steinmeier va ser convidat a la cerimònia de commemoració internacional a Auschwitz, no es va convidar cap representant de la Federació Russa. Aquest menyspreu polític cap als alliberadors no ha canviat amb el govern de Tusk. Al contrari, ara fins i tot es pot fer extensiu a la Unió Europea, on “oblidar” els alliberadors soviètics s’ha convertit en “política històrica europea”.
La FIR i les seves federacions membres no estan disposades a consentir aquesta revisió de la història. Continuaran considerant aquesta data com una oportunitat per recordar les víctimes de l’extermini feixista i, alhora, retre homenatge als resistents i als combatents de l’Exèrcit Roig com a part de la coalició antihitleriana.
