L’any 1899 a Munich s’havia establert una oficina de registre i control de la població gitana. Aquest grau de centralització i registres similars van ser desenvolupats a tot l’estat alemany generant una base de dades que després utilitzaria el nazisme. Considerats asocials i perillosos, serien definits com un col·lectiu de ganduls i delinqüents, que no podien viure entre la societat en general.
L’any 1906 hi havia una llei que permetia lluitar contra la plaga gitana, un concepte pensat per dificultar la vida gitana, el seu comerç, l’activitat itinerant i impedir que s’assentessin a les grans ciutats i capitals europees. Això seria recollit més tard pel nazisme.
L’any 1913 se separaven els membres de les famílies gitanes estrangeres tancant els homes al camp de treball forçat de Witzwil.
L’any 1925 ja tenien registrats a més de catorze mil gitanos. Països com França, Itàlia, Hongria, Suïssa i Àustria seguirien el mateix model sota el nom de Lluita contra la plaga dels gitanos.
L’any 1926 la Fundació Pro Joventut va privar als gitanos suïssos de la vida dels seus fills, no eren considerats aptes per tenir fills i els van donar en adopció a orfenats i altres institucions.
L’any 1933 comença el calvari gitano sota el nazisme i els primers gitanos entren al camp de concentració de Dachau. Comença la persecució. La qüestió gitana passa a ser per l’estat alemany un problema social i polític que exigia una solució dràstica. És així com la població gitana anirà a parar a tots els camps de concentració d’Europa, especialment Alemanya, Polònia, França i altres països de l’est d’Europa. Juntament amb aquesta acció específicament dirigida contra ells, la instauració del règim nazi va afectar a tots aquells considerats inferiors i perjudicials per a una societat basada en la puresa de la raça ària. La nit del 2 d’agost del 1944, coneguda com la nit del Samudaripen, va ser la pitjor.
A Auschwitz van ser deportats, torturats, gasejats i assassinats en les cambres de gas i incinerats als forns crematoris a mans dels nazis, les víctimes de l’Holocaust. Gitanos, jueus, republicans, Testimonis de Jehovà, gent amb discapacitats, col·lectius LGTBI i tota aquella gent que no combregava amb el règim nazi, les seves polítiques i les seves ideologies.
Auschwitz és el màxim exponent de l’Holocaust, conegut pel poble gitano com el Samudaripen, que en la nostra llengua Romano significa assassinat o matança en massa.
El febrer de l’any 1943 va arribar a Auschwitz el primer transport de persones gitanes. Un segon transport hi va arribar el mes següent, aquest mateix mes de març es produïa el primer genocidi d’uns 1.700 nens, nenes, homes i dones gitanes. Els gitanos entraven per famílies a les cambres de gas. I així constantment fins a arribar al 2 d’agost del 1944.
La nit del 2 al 3 d’agost van ser deportats fins a vint-i-tres mil gitanos. Varen arribar en vagons de bestiar, els varen rasurar al zero i se’ls hi va tatuar un número que duia la lletra Z, de Zigeuner, que vol dir gitano en alemany.
Cal dir també que, a més de la deportació i assassinat, els infants i les dones van patir tota mena de violacions, abusos sexuals i horribles experiments.
Les dones gitanes van ser explotades i obligades a exercir la prostitució. L’esclavitud sexual era una de les formes de violència de gènere. Si es negaven a prostituir-se, els soldats del camp les maltractaven a cops de puny i puntades de peu, i així van patir la violència masclista i l’antigitanisme.
Al camp d’Auschwitz hi havia un camp gitano, amb uns 6000 membres, inclosos infants per sota dels catorze anys. 363 infants van néixer mentre estaven al camp d’extermini.
El camp gitano va ser un recinte només per famílies gitanes. Estava a prop de la rampa on es produïa la selecció per les cambres de gas. Els hi arribava l’olor del fum dels forns crematoris que era molt fort.
El criminal nazi Josef Mengele era el metge del camp dels gitanos d’Auschwitz. Era membre de las SS, conegut amb el sobrenom de l’àngel de la mort, i l’estiu de 1943 va ordenar que dins el camp gitano s’establís un horrorós jardí d’infància per als nens menors de sis anys, per fer experiments amb ells, fins que va prendre la decisió d’exterminar-los a tots. El 16 de maig de 1944 es va produir una revolta al camp gitano. Les dones gitanes van oferir resistència heroica defensant els seus fills i filles quan les SS van pretendre portar-los a les cambres de gas. Aquesta rebel·lió va aconseguir allargar-los la vida tres mesos més i evitar un genocidi aquell dia. Però malauradament la nit del 2 al 3 d’agost de 1944 es va produir el genocidi de quasi 3.000 gitanos amb el gas Ziklon B. L’alliberament del camp d’Auschwitz, el 27 de gener de l’any 1945, va arribar massa tard per als gitanos. L’ONU va declarar el 27 de gener com el dia internacional en memòria de les víctimes de l’holocaust.
El Poble Gitano recordem les nostres víctimes dels samudaripen cada 2 d’agost a tots els països. Cal recordar aquesta data com la nit dels gitanos. Oblidar les víctimes és matar-les per segon cop.
- En memòria de totes les dones gitanes que van ser esterilitzades, violades, colpejades, humiliades i assassinades durant el règim nazi.
- En record de tots els pares i mares, avis i àvies gitanos als quals se’ls va privar de veure créixer als seus fills i nets sense cap oportunitat.
- En record de tots els nens i nenes gitanes, que van fer servir com a experiment i van ser assassinats i se’ls va privar del dret a fer-se grans, veure i gaudir dels seus pares i mares i de poder formar una família.
- Per a totes aquelles persones no gitanes que van patir discriminació a l’hora d’ajudar un gitano i que amb moltes ocasions es van jugar la vida per defensar el poble Gitano.
- Volem recordar altres col·lectius que van patir la barbàrie Nazi com és el col·lectiu República que va patir als camps de Buchenwald, Mauthausen, Gusen, Ravensbrück i Dachau entre altres. Per això volem retre homenatge a la memòria dels republicans.
- Als membres de la comunitat jueva. Gràcies al poble jueu es va reconèixer el genocidi Gitano durant la Segona Guerra Mundial.
- Als Maçons i altres col·lectius perseguits per les seves ideologies i creences, i per defensar la llibertat de consciència.
- I per acabar volem recordar un col·lectiu que ha estat perseguit, no només durant el nazisme, sinó al llarg de la història, per la seva condició sexual.
Per acabar una frase de la ballarina de Auschwitz:
Dejad que la esperanza sea vuestro látigo y la fe vuestras alas. No hay nada más poderoso que una cabeza decidida. Todas las lágrimas derramadas son un recordatorio de que tienes una vida. Nunca permitas que nadie te diga lo que debes creer, lo que debes sentir y lo que debes hacer.
