“Ocupar és una via inestable, molt precària i que comporta conseqüències legals. Les famílies que ocupen tenen moltes dificultats per accedir als subministraments bàsics. S’enfronten a processos judicials que poden acabar amb multes quantioses i antecedents penals. I, evidentment, s’enfronten a un desnonament imminent i a un futur més que incert“
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca PAH [1]
Fa ja molt de temps que l’opinió pública (i publicada) ha deixat de banda el concepte de l’okupació en tant que associat a una forma d’expressió d’un determinat moviment polític i ideològic. És evident que els motius que originen el fenomen de l’ocupació d’immobles són molt diversos, però en el fons de la qüestió hi ha precisament la manca de recursos econòmics de les famílies, que dificulta enormement l’accés a l’habitatge.
El desenvolupament de l’ocupació il·legal i l’increment de la pobresa
En aquest àmbit, hi juga un paper determinant, entre d’altres, l’elevada quantitat de desnonaments. Només en el segon trimestre del 2022 es van produir a l’Estat espanyol un total de 7.871 llançaments [2] derivats de l’impagament del lloguer, i 2.377 per execucions hipotecàries. També és rellevant la precarietat laboral, en especial dels joves [3]. És significativa la dada que facilità l’Obra Social BCN, el 2018, 58 indicant que el 75% de les persones que optaven per ocupar un habitatge ho feien per no disposar d’ingressos suficients per afrontar un lloguer. Es calcula que des de 2008 s’han produït 684.385 desnonaments i que aquesta xifra s’ha fet crònica.
El gran nombre d’habitatges buits existents també afavoreix que hi hagi col·lectius que optin per l’ocupació com a alternativa al lloguer o a la compra. Així doncs, veiem igualment com les estadístiques de què disposem ens mostren com l’augment de casos d’immobles ocupats corre paral·lel a l’escalada de preus del lloguer. No és doncs una afirmació imprudent constatar que el desenvolupament de l’ocupació il·legal s’explica per l’increment de la pobresa.
El dret a la propietat enfront del dret a l’habitatge digne
En aquest conflicte no podem obviar que hi entren en col·lisió dos drets personals constitucionalment garantits: el dret a la propietat (art. 33.1 CE) i el dret a un habitatge digne (art. 47 CE). És cert, però, que mentre el primer forma part dels drets i deures dels ciutadans del capítol II de la Constitució, el dret a l’habitatge és només un principi rector de la política social i econòmica del capítol III. Però el dret a la propietat, limitat per la seva funció social, tampoc té el rang de dret fonamental, si bé darrerament hi ha veus que ho reclamen des de la dreta política, econòmica i mediàtica.
No podem oblidar que l’estat social i de dret plasmat a la vigent Constitució es concreta en el principi de llibertat i igualtat -igualtat material- recollit a l’art. 9.2 CE . Així mateix, tampoc podem deixar al marge que l’Estat espanyol és signatari de la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU, que en el seu art. 25.1 estableix que el dret a l’habitatge és una de les condicions bàsiques perquè les persones puguin desenvolupar una vida digna.
Però, com ja s’ha dit abans, el dret a l’habitatge no és considerat com un dret fonamental per la Constitució, sinó que enuncia únicament un principi rector de la política social i econòmica que ha de ser tingut en compte per part dels públics en l’exercici de les seves actuacions. Quelcom molt important, però res més que això.
Pot resultar enormement complex trobar un equilibri raonable entre la concepció de l’habitatge només com a dret bàsic, que faculta i ha d’impulsar la intervenció pública, i la visió contraposada de l’habitatge únicament com un actiu econòmic sobre béns bàsics que només ha de retre comptes a les lleis del mercat. Cap d’aquestes dues concepcions contraposades no hauria de generar una situació d’abús que l’una arribi a anul·lar l’altra.
L’espantall de l’ocupació: mentides i pors
Veiem com des dels àmbits més conservadors de la societat, tant polítics com mediàtics, s’atia l’alarma sobre les ocupacions d’habitatges, especialment en períodes electorals [4]. En l’àmbit municipal, fins i tot el PSC ha arribat a fer la sensació d’haver-se afegit a aquesta tendència [5]. Es ve a transmetre una imatge d’impunitat dels “okupes” i es fa veure que les ocupacions afecten majoritàriament immobles habitats, quan no és així en absolut.
Pel que fa al primer aspecte, s’obvia que legislació actual és més que suficient per defensar els propietaris, tant si es tracta d’un delicte de violació de domicili com d’usurpació. I pel que fa a la segona consideració, resulta que els afectats principals per l’ocupació són els bancs i els fons voltor. No pas els particulars. Segons un informe de l’Institut Cerdà [6], 87.000 famílies habitaven a Espanya en pisos ocupats el 2017, un 0,34% del total d’habitatges, una xifra que podria haver enfilat unes 100.000 el 2020. En el cas de Catalunya, set de cada deu pisos ocupats pertanyien a la banca i només un 5% a petits propietaris, segons un informe realitzat pel col·lectiu Obra Social Barcelona el 2018 [7]. El mateix informe de l’Institut Cerdà porta a considerar que el desenvolupament de l’ocupació il·legal s’explica per l’increment de la pobresa, l’escassetat d’un parc d’habitatge social i l’existència d’un parc buit d’habitatges.
D’altra banda, no és casualitat que en els darrers 8 anys la instal·lació de sistemes de seguretat a les llars s’hagi duplicat (avui, a Espanya, hi ha uns 3 milions d’alarmes instal·lades), arribant al quart lloc en el rànquing mundial malgrat que els índex espanyols de delinqüència són força inferiors a la mitjana europea [8]. I no és anecdòtic que coincideixin sovint als mitjans de comunicació, premsa i sobretot TV, les notícies sobre ocupacions i els anuncis publicitaris d’empreses d’alarmes.
No ens costarà gaire arribar a la conclusió que el fenomen de l’ocupació d’immobles s’ha manipulat i magnificat per motius espuris, tant econòmics com polítics i mediàtics. Això, sens dubte, introdueix més complexitat i dificultat a l’hora d’establir mesures administratives i legals realment efectives per fer front al problema, alhora que s’amaga la crua realitat de la impossibilitat d’accés a l’habitatge digne -emparat per la Constitució- que afecta una part molt significativa de la població.
Per acabar, serà il·lustratiu utilitzar literalment les paraules del magistrat Joaquim Bosch (twitter/X, 25 d’ag. de 2020 @JoaquimBoschGra): “En 16 anys com a jutge instructor no he tingut una sola ocupació de primer habitatge. Tots han estat immobles buits, sobretot de bancs i altres entitats. Cal aplicar la llei, però també garantir el dret a l’habitatge sense generar por social per interessos econòmics“.
Notes
[1] Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. https://afectadosporlahipoteca.com
[2] Europa Press Data https://www.epdata.es/desahucios-no-pagar-alquilerhipoteca/a64f5500-b74b-498b-b9f8-5a33745cfe59
[3] Europa Press Data https://www.epdata.es/salario-bruto-destinado-pagovivienda-alquiler/3ada5613-07f1-49e2-b6fb-1ac255debc9a
[4] CÚNEO, Martín. El fantasma de la okupación, agítese antes de usar. El Salto (Madrid, 26 de agosto de 2020). https://www.elsaltodiario.com/especulacion-urbanistica/vivienda-desahucio-pah-mentiras-bulos-fantasma-okupacion-agitese-antes-usar
[5] PIÑOL, Àngels. El PSC se lanza a la batalla contra las ocupaciones para no ceder terreno a la derecha. El País (Barcelona, 16 de maig de 2023). https://elpais.com/espana/catalunya/2023-05-16/el-psc-se-lanza-a-la-batalla-contra-las-ocupaciones-para-no-ceder-terreno-a-la-derecha.html
[6] Informe de ocupación ilegal de vivienda social. Institut Alfons Cerdà (Barcelona 5 de setembre de 2018). https://www.inmoley.com/NOTICIAS/1812345/2018-1-inmobiliario-urbanismo-vivienda/inmoley-vivienda-social-ocupada.pdf
[7] ALLUÉ, Cristina. Ocupar un habitatge, conquerir el dret a viure dignament. Social.cat (Barcelona, 20 de juliol de 2018). https://www.social.cat/noticia/8645/ocupar-un-habitatge-conquerir-el-dret-a-viure-dignament[8] GIMÉNEZ i GARCÍA, Joanna. Ocupación: la mentira más rentable de las empresas de alarmas. El Salto (Madrid, 19 de desembre de 2022). https://www.elsaltodiario.com/ocupacion/ocupacion-mentira-mas-rentable-empresas-alarmas
