Encara que sigui per a colpejar-vos en la pròpia esquena. Després que el PP repetís majoria absoluta ja es van llegir els retrets de sempre. Cosa curiosa, perquè la proposta que va presentar el BNG en aquesta (boníssima) campanya contestava molts d’aquests llocs comuns.
Exemples:
1. La hipòtesi que el BNG esfereeix els votants de la dreta, comentari habitual en cercles socialistes en els 90 (un altre lloc comú desmentit, que ja es repetia en aquells dies, és això del sostre electoral del nacionalisme). Ana Pontón presenta un índex d’aprovació, també en votants del PP, molt alt.
2. La hipòtesi de la moderació vs. el radicalisme. Les maneres del BNG van ser amables, sense estridències i amb una oferta de canvi raonable.
3. El suposat excés d’escorament a la dreta que, el 2009, faria que molts votants d’esquerra quedessin a casa. Tampoc sembla apropiat per a un BNG que, en 2024, fa de la defensa de l’estat del benestar el punt central de campanya.
4. La dispersió del vot? Tampoc sembla haver estat un defecte en aquesta ocasió.
5. El pretès ruralisme del nacionalisme? En la ria de Vigo és primera força.
6. L’excés de “moderneig”? També en viles mitjanes aconsegueix bons resultats.
Què ens queda, després, a més d’assumptes estructurals com el desigual repartiment d’escons entre províncies, la falta de pluralisme mediàtic o l’envelliment de la població? Potser l’argument del PNB gallec? El somni humit d’alguns crítics eterns que, com els nens, demanen a una força d’esquerres, que demostra intel·ligència aplicant una estratègia nacional-popular, construir el partit que les classes acomodades gallegues o no necessiten o no volen finançar.
Menys autoflagel·lació. Mudeu el focus de la crítica. El nacionalisme gallec torna a ser un agent d’optimisme polític. El problema de l’alternativa té un altre nom: PSdeG-PSOE. Un partit que, malgrat ser reproduït per l’Estat, és incapaç de mantenir un candidat durant dues legislatures successives i només sap actuar com a lobby localista. És el PSOE qui ha d’aconseguir mobilitzar l’elector que vota en clau estatal i són ells qui tenen més capacitat d’entrar en l’electorat tebi del PP. En les municipals ho fan.
En termes històrics, el nacionalisme gallec és un moviment nou i de base popular. Se li demana la lluna, i això és bo. Augmenta la seva importància. Però si la pota socialista no s’engreixa és difícil fer-se amb la Xunta. Perquè el nacionalisme pugui fer aquesta proesa en solitari queda molta feina de formiga. Però això, normalment, no li agrada escoltar-ho a ningú.
Article publicat originalment en gallec a Nos Diario.
Imatge de portada: Ana Pontón el 2021. Crèdits: BNG
