L’onze de setembre, la Diada nacional de Catalunya, ha estat la protagonista en els darrers anys de l’expressió de la voluntat popular del sobiranisme i l’independentisme. Arribats, però, a la fi del Procés, les urnes han expressat el cansament i l’esgotament del moviment, i les mobilitzacions són cada vegada més dificultoses i menys multitudinàries.
Malgrat aquest estat general de desànim, la realitat és que les reivindicacions polítiques de fons del Procés continuen ben vives i vigents, i marquen el futur a mitjà i llarg termini del nostre país. La demanda d’un referèndum d’autodeterminació que permeti exercir la sobirania de Catalunya continua essent un consens clar en la societat catalana, i continua erigint-se en la solució al conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol: el poble ha de poder expressar a través de les urnes la seva voluntat.
A Comunistes de Catalunya entenem que l’avenç en drets socials és inseparable de l’avenç dels drets nacionals, i que serà precisament la lluita de les nacions que conformen l’Estat espanyol les qui, amb més determinació, puguin trencar el Règim del 78, acabar amb la Monarquia i decidir lliurement, en tot cas, la seva confederació amb l’Estat espanyol. Aquest camí requereix la coordinació de les forces d’esquerres i sobiranistes de les nacions històriques, però també és necessari la coordinació amb les esquerres espanyoles per a fer trontollar el Règim i crear les condicions per a la ruptura democràtica, així com per recuperar la sobirania davant de les estructures d’especulació financera i de domini imperialista, com la Unió Europea i l’OTAN.
Quan els i les comunistes parlem de República, ho fem parlant de coses concretes, apel·lant a la millora de les condicions de vida de les classes treballadores i populars del nostre país, assumint sempre un marc col·lectiu de consecució de drets tant socials com econòmics, nacionals i culturals. Entenem el país des d’una concepció republicana, això és, des de la voluntat de, col·lectivament, ser, i no pas des d’una identitat predefinida, així com entenem que només hi haurà un nou país si refem d’arrel el model econòmic, situant aquestes classes treballadores i populars en el centre, abordant la política econòmica des de la perspectiva de classe, l’ecologisme i el feminisme.
És per això que des de Comunistes i La Realitat reclamem amb simplicitat, però també amb convicció, que volem:
Un país on els trens vagin bé.
Un país on els reis vinguin només el 6 de gener.
Un país on les síndries no valguin or.
Al cap i a la fi, volem un país on viure no sigui un luxe.
