Tinc sobre la taula el primer volum de la nova edició dels Quaderns de la Presó en castellà, editat per l’editorial Akal [1]. La fitxa bibliogràfica diu així:
Antonio Gramsci, Cuadernos de la Cárcel. Cuadernos 1-5 (1929-1932), traducción y notas de Antonio J. Antón Fernández, notas introductorias de lectura a cargo de Anxo Garrido, Madrid, Akal / Cuestiones de antagonismo, 2023, 643 planes, 30 €.
L’editorial Akal projecta publicar l’obra en tres volums. El segon volum abastarà els quaderns 6 a 11 (1930-1935) i el tercer des del 12 al 29 ( 1932-1935). En aquest sentit, els companys que han treballat aquesta edició segueixen un pla similar a la de Gerratana de 1975, com es veurà més avall. Però des de 1975 ha passat molta aigua sota els ponts. Així que els editors han volgut anar més enllà. A hores d’ara no estic al corrent de quan sortiran els dos volums que resten. Imagino que una part encara està en el taller. Esperem que el treball es culmini el més aviat millor, però és preferible no donar massa presa als treballadors.
És massa aviat per a comparar aquesta traducció D’Antonio J. Antón amb la d’Ana María Palos (Mèxic, Editorial ERA, 1981). El prestigi acumulat per Antonio J. Antón al llarg de moltes traduccions auguren un resultat excel·lent. A més d’haver traduït a Perry Anderson, Giuseppe Vacca, Slavoj Žižek, Luciano Canfora, Alain Badiou, Toni Negri o Domenico Losurdo, Antonio J. Antón és filòsof. Les nombroses notes al text dels Quaderns, elaborades també per Antón, intenten substituir les nombrosíssimes notes de l’edició de Valentino Gerratana que els editors varen inserir en el volum IV [Apparato critico], de l’edició de Giulio Einaudi, Torino, 1975. Fins avui he llegit les 75 notes al Quadern 1 i totes elles m’han semblat de gran utilitat per al lector. La decisió d’ubicar-les a peu de plana i no pas al final del text o en un volum especial, també li fa més fàcil la vida al lector.
Per als neo-lectors de Gramsci també els hi seran d’una enorme utilitat les erudites i solvents notes introductòries a cadascun dels Quaderns redactades per Anxo Garrido. Garrido és el president de l’Asociación Española de Estudios Gramscianos (https://aeegramsci.es/) i segurament és un dels més competents gramscians espanyols de la generació actual. Les seves notes orienten la lectura, ajuden enormement a la comprensió del text i encaminen la recerca de qui es vulgui endinsar en l’obra. Estem davant de veritables recorreguts de lectura d’enorme utilitat per a qui vulgui comprendre quin va ser el procés de la producció dels conceptes durant la redacció dels Quaderns.
Tant de bo, fa dues dècades els companys que assistíem al seminari de lectura dels Quaderns dirigit llavors per un gramscià rigorosíssim intel·lectualment com és Joaquin Miras, haguéssim gaudit d’unes notes introductòries redactades amb el rigor i la solvència d’Anxo Garrido. Ens hauríem orientat molt millor en el “laberint de paper” [2] dels Quaderns. Segur que ens hauríem estalviat molt de temps així com algunes interpretacions esbiaixades o incompletes. Cal afegir que aquestes notes sintètiques i precises, pretenen substituir de manera útil i àgil les exhaustives descripcions, quadern a quadern, de l’edició Gerratana (1975). Si bé l’actual lector de Gramsci en castellà perd aquelles completes descripcions de l’edició del 75, guanya en moltíssim en concisió, sense perdre ni un gram en el rigor i la solvència. Temps al temps també per a valorar aquest element.
Fins avui, l’única edició dels Quaderns en castellà era la mexicana de l’editorial ERA i de la Universitat de Puebla en data de 1981, en traducció d’Ana María de Pablos, revisada per José Luis González. Aquella edició estava organitzada en sis volums. Recollia l’aparell crític de Gerratana però organitzat volum a volum. Feia dècades que estava esgotada. Alguns ens havíem passat dècades demanant una re-edició i, fins i tot fent alguna gestió per aconseguir-ho, sense cap èxit.
Els militants comunistes gramscians que en les dècades dels 80 i 90 del segle passat llegíem els Quaderns en aquella edició vam ser una minoria absoluta. Usàvem aquella edició mexicana en format paper, altres havien de fer fotocòpies o bé de recórrer a les edicions pirates en PDF, a causa de l’esgotament de l’edició. Alguns, menys encara, usàvem l’edició crítica en italià de 1975. Ens servia per a valorar la traducció d’ERA. En el meu cas, una edició adquirida en una festa local de l’Unità de Fiesole, un llunyà juliol de 1979. Encara la faig servir en els meus treballs. Perdoneu aquesta petita nota personal.
L’edició de Valentino Gerratana, Torino, 1975
No es pot valorar tècnicament aquesta nova traducció i edició d’editorial AKAL, sense posar-la en relació amb la de Gerratana de 1975. En el cas d’aquella edició (reeditada en diverses ocasions: 2001, 2007 i 2014), l’obra ocupava quatre volums amb un total de 3.369 planes. En el primer volum s’hi encabia un memorable prefaci de Valentino Gerratana que presentava els criteris que havien presidit l’ingent treball d’edició. Aquest prefaci segueix essent un text molt important per a comprendre els criteris d’aquella edició, així com per la immensa repercussió que va exercir en el nou cicle d’estudis gramscians dels anys setanta i vuitanta del segle passat. Avui, aquells criteris han estat revisats, ampliats i a cops revisats pels autors com Gianni Francioni o Giuseppe cospito [3], entre d’altres. Però és una edició que, en la meva modesta opinió de gramscià de base, segueix essent útil. El lector podrà trobar una excel·lent síntesi d’aquestes conquestes recents de la filologia gramsciana en el treball de Fernando Zamorano: Introducción al estudio de los Quaderni del carcere de Antonio Gramsci [4].
L’edició Gerratana incloïa una àmplia i molt completa cronologia de la vida de l’autor, que als meus ulls millorava la cronologia confegida per Manuel Sacristán en la seva antologia de 1971. Els primers volums incloïen els 29 quaderns que fins ara han resultat canònics, més un breu extracte dels quaderns de traducció. Els Quaderns estaven distribuïts de la següent manera: volum I: quaderns 1 a 5, total: 682 planes; volum II: quaderns 6 a 11, 827 planes i, volum III: quaderns 12 a 120, total: 853 planes).
Com he anunciat més amunt, els editors d’aquesta nova traducció al castellà han seguit un pla editorial similar al de Gerratana. Ho dic tot fent un elogi al seu treball i no pas al contrari. Però Garrido i Antón han volgut anar més enllà d’aquella edició que fins ara era la canònica. Tal com diu Antonio Antón en la seva nota Sobre la edición: “El bagatge historiogràfic i filològic acumulat ens ha posat en disposició de deixar molt enrere l’edició temàtica del 1948 (i amb ella també la numeració en romans de Tatiana Schucht, la cunyada de Gramsci); sense afanyar-nos a introduir transformacions massa temeràries, però podent anar més enllà d’una repetició mecànica d’aquesta tasca fundacional de Valentino Gerratana” (p. XIII).
En l’ingent treball esmerçat per Antón i Garrido, a part de la seva expertesa tant han pogut comptar amb el treball endegat des de fa dècades per la filologia gramsciana. Des dels mencionats més amunt Francioni i Cospito, a: “… els canvis, comentaris i acotacions que ha anat aportant, des de 1990 l’equip de la Fondazione Gramsci en la seva Edizione Nazionale degli Scritti di Antonio Gramsci, publicats amb l’Instituto della Encicloperia Italiana-Trecanni”(id).
La urgència d’aquesta nota no permet encara valorar els resultats d’aquest treball aclaparador iniciat amb l’edició d’aquest primer volum. Caldrà fer una lectura i també esperar a la sortida dels altres dos volums. Però estic convençut que aquesta nova edició i traducció inaugurarà una nova etapa en el coneixement i la comprensió de l’obra gramsciana, no solament en el Regne d’Espanya sinó també a escala internacional, sobretot a Llatinoamericà.
L’aparell crític
El quart volum de l’edició Gerratana ocupava 1106 planes sota el títol Apparato critico. Aquest quart volum inclou: a.- les sigles de les abreviacions, b.- la descripció dels quaderns, c.- les notes al text, d.- l’índex de les obres citades en els Quaderns, e.- l’elenc dels llibres i opuscles del Fons Gramsci no citats als Quaderns, f.- l’utilíssim índex temàtic (que tan bons serveis m’ha fet al llarg de dècades de lectures, preparació de xerrades i d’articles), g.- la taula de concordances entre l’edició crítica i els sis volums de la primera edició temàtica dels Quaderns, i h.- l’índex dels noms citats. Encara que amb una altra disposició editorial, l’aparell crític de l’Edició Gerratana del 1975, fou incorporat a l’edició mexicana d’ERA de 1981.
Per decisió de l’editorial, l’edició que comentem no inclourà tot aparell crític de l’edició Gerratana. Imagino que en aquesta decisió hi ha motius purament crematístics: l’edició completa assumiria un cost tan elevat que seria una dificultat per a la venda i, per tant, per a la difusió de l’obra. Crec també que en les decisions d’Anxo Garrido i d’Antonio Antón s’ha prioritzat l’objectiu de: “… Plantejar una nova traducció i un nou aparell de notes, seguint amb molt pocs canvis la interpretació madurada fins avui del text manuscrit, i en gran part de les línies d’ordenació cronològica establertes en aquella edició crítica de 1975; revisant ambdues, ordenació i interpretació ecdòtica, directament sobre l’edició facsímil dels quaderns manuscrits original ordenada i comentada a l’Edixione anastàtica de 2009…”(Id.).
Objectiu molt ambiciós i com deia aclaparador. Per allò que he pogut llegir fins ara, els neo-lectors actuals del Quaderns guanyen molt en claredat, en concisió i en comprendre els procés seguit per Gramsci en el seu treballós procés de forja del seu aparell conceptual. Però potser seria important evitar algun risc. A què em refereixo? Comprenc les raons de la supressió de l’elenc d’obres citades i dels llibres i opuscles del fons Gramsci. Són elements d’utilitat per a comprendre alguns aspectes en el ritme de treball de l’autor, però potser són prescindibles per a aquells lectors de l’estat espanyol o llatinoamericans actuals que no es vulguin dedicar a la filologia gramsciana.
També puc comprendre i fins i tot compartir, la supressió de les taules de concordances entre l’edició crítica i els sis volums de l’edició monogràfica de Platone-Togliatti. Potser, per als neo-lectors de Gramsci del segle XXI, no tenen el mateix interès que tenien per a un lector italià dels anys setanta del segle passat, que s’afrontava per primer cop a una edició completa i exhaustiva de l’obra. Per a aquell lector del segle passat, avesat a la lectura dels quaderns monògrafics de l’edició Togliatti-Platone, aquella taula de concordances li servia per a poder acostar-se críticament i comparativa als criteris de selecció emprats en l’anomenada per la historiografia “Operazione Gramsci” [5].
Els editors anuncien que el tercer volum inclourà un apartat amb aparell crític. Permetin-me l’atreviment de suggerir que aquest aparell incorpori un índex temàtic i un altre d’onomàstic. Sense aquestes eines, els lectors d’aquesta nova traducció corren el perill de perdre’s en el laberint de paper o de retardar-se molt algunes de les seves recerques.
Des de 1978, ambdós índexs han estat el meu fil d’Ariadna per a orientar-me en el laberint. No soc filòleg gramscià ni treballo a l’acadèmia. He treballat la major part de la meva vida com a mestre de primària en barris obrers i populars i he militat per a la transformació d’aquest món “gran i terrible”. Gramsci m’ha ajudat a pensar el meu país i a tractar de comprendre’l per a transformar-lo. Sense aquests dos índex (temàtic i onomàstic), els Quaderns haurien estat inabordables per a mi: el dia té 24 hores i, a part de militar, treballar i estudiar també cal viure.
La desitjable repercussió d’aquesta edició en la cultura política imperant al nostre país
Com el lector deu saber, qui redacta aquesta incompleta recensió d’urgència és un gramscià de base. A aquest militant comunista i gramscià li interessa sobretot la repercussió en la cultura política i estratègica per al conjunt de l’esquerra de l’obra de Gramsci.
Els cicles del 15 M i de l’1-O agafaren la immensa majoria dels quadres tradicionals de l’esquerra, però també als nous quadres socio-polítics que brollaren en el procés de mobilització, sense tenir a mà nombrosos textos claus de Gramsci. Les antologies disponibles, totes elles importants, són incompletes i discutibles precisament per la seva pròpia condició d’antologies. A part que estaven exhaurides des de feia dècades. Tant de bó, els cicles de l’15-M o de l’1-O, haguessin agafat als quadres polítics de l’esquerra tenint a disposició el text complet dels Quaderns de Presó de Gramsci i no pas la seva reducció i deformació a càrrec dels epígons locals de Laclau i Mouffe!
Així doncs, des del meu punt de vista aquesta nova traducció i edició dels Quaderns, és una gratíssima notícia cultural i política. Està cridada a tenir enormes i positives repercussions.
Però no ens engresquem massa: Els resultats no seran immediats. Tota una nova generació haurà de llegir, entendre i comprendre aquests textos. Els hi haurà de trobar la seva plasmació a la praxi política. Això comporta temps i esforços. Trigarà, però sens dubte donarà fruits excel·lents. És per això que vull expressar el meu agraïment a l’enorme treball realitzat pels companys Antonio J. Anton Fernández i Anxo Garrido.
Notes
[1] Una primera versió d’aquesta recensió ha estat publicada al meu blog La Carmagnole: http://lacarmagnole.blogspot.com/2023/03/un-gran-esdeveniment-politic-cultural.html . Aquesta versió corregeix i matisa bastants aspectes d’aquell primer text.
[2] L’expressió és de Giovani Francioni, Un labirinto di carta (Introduzione alla filologia gramsciana, International Gramsci Journal, vol 2, num.1 (2016), https://ro.uow.edu.au/gramsci/vol2/iss1/22/
[3] Gianni Francioni, L’officina gramsciana. Ipotesi sulla strutura dei “Quaderni del carcere”, Napoli, Bibliopolis, 1984; Giuseppe Cospito, El ritmo dels pensamiento de Gramsci, Una lectura diacrónica de los Cuadernos de la Cárcel, Buenos Aires, Ediciones Continente, 2016; primera edición en italià: 2001.
[4] Fernando Zamorano: Introducción al estudio de los Quaderni del carcere de Antonio Gramsci a: https://gramsci.cat/introduccion-al-estudio-de-los-quaderni-del-carcere-de-antonio-gramsci/ [5] Francesca Chierotto, Operazione Gramsci. Alla conquista degli intellettuali nell’Italia del dopoguerra, Mondadori Bruno, 2011. També: AAVV, Togliatti editore di gramsci, A cura di Chiara Daniele, Introduzione di Giuseppe Vacca, Roma, Carocci Editore, 2005.
