La Llei de Memòria Democràtica, al seu article 44, parla de mesures en matèria educativa i de formació del professorat. I això és una novetat que, a més, era molt necessària. Ens fixarem en aquesta ocasió al punt 1 d’aquest article on es diu: “1. El sistema educativo español incluirá entre sus fines el conocimiento de la historia y de la memoria democrática española y la lucha por los valores y libertades democráticas, desarrollando en los libros de texto y materiales curriculares la represión que se produjo durante la Guerra y la Dictadura. A tal efecto, se procederá a la actualización de los contenidos curriculares para Educación Secundaria Obligatoria, Formación Profesional y Bachillerato.”
Com podem veure, aquest punt 1 comença amb una declaració de principis, que s’haurà de complir. I a continuació se centra en dos aspectes molt concrets, fonamentals, d’altra banda, perquè el que s’ha afirmat a la declaració de principis inicial es converteixi en una realitat. Em refereixo al desenvolupament als llibres de text i els materials curriculars de la repressió que es va produir durant la Guerra i la Dictadura i a l’actualització dels continguts curriculars. Posar-lo negre sobre blanc està molt bé i aquests temes i actualitzacions són realment nuclears quan parlem de memòria històrica i educació, però convé tenir en compte algunes característiques del sistema educatiu espanyol (també del català), per tal de valorar alguna de les dificultats amb les quals es pot trobar el compliment d’aquest mandat legal.
Sense entrar ara en el debat sobre la utilització o no de llibres de text a les aules, però tenint en compte que el seu ús continua sent una opció molt estesa, ens interessa reflexionar sobre algunes dades importants, també quan estem pensant en el tema de memòria i educació. Segons el Ministeri d’Educació i Formació Professional, al curs escolar 2021/2022, hi havia un total de 28.470 centres educatius a tot l’Estat, dels quals 19.155 públics i 9.315 concertats i privats. A Catalunya concretament, un terç de l’alumnat estudia a centres privats. En el cas de Barcelona, el percentatge puja: fins al 55% de l’alumnat estudia en aquests tipus de centres. Dins d’aquests centres privats, que en la seva immensa majoria són privats-concertats, tenen una gran presència els que depenen d’ordes religiosos, congregacions catòliques o directament de l’Església. Si, com ens diu Europa Laica, hi afegim que l’Església catòlica imposa els llibres de text de les seves editorials als més de 2.600 centres educatius concertats que gestiona directament a tot l’Estat i repassem els noms de les editorials de llibres de text total o majoritàriament controlades per l’Església catòlica, de seguida ens adonem del seu pes al món educatiu. I no només als centres relacionats amb l’Església, sinó també a molts d’altres. Em refereixo a les editorials SM, sigles que corresponen a Santa María, que és una editorial fundada pels Marianistes; Edebé, fundada pels Salesians; Edelvives dels Germans Maristes i Bruño, fundada per l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes La Salle.
Aquestes dades ens han de portar directament a la reflexió sobre com es tractaran als centres educatius concertats que depenen d’ordes religiosos, congregacions o directament de l’Església, i als seus llibres de text i materials curriculars, els temes relacionats amb la memòria històrica que els impliquen més directament com a institució. Per posar alguns exemples concrets, com es tractarà el suport econòmic de la jerarquia eclesiàstica al cop d’estat del 18 de juliol de 1936? O el suport dels bisbes en la “Carta Col·lectiva de l’Episcopat espanyol als bisbes del món sencer” (1 de juliol de 1937)? Com es tractarà el nacionalcatolicisme com una de les senyes d’identitat ideològica de la dictadura del general Franco? I l’estreta relació entre l’Església i el poder polític franquista durant tota la dictadura?
Si a aquests dubtes sumen la posició que ha mantingut l’Església catòlica espanyola respecte a la llei de memòria històrica de 2007 i a l’actual llei de memòria democràtica de 2022 que, si més no i en el millor dels casos, podríem definir com a equidistant, significa que haurem d’estar molt atentes a que el que diu l’article 44.1 de la Llei de Memòria Democràtica es compleixi a tots els centres educatius. També als privats i privats-concertats, que tenen tanta importància al sistema educatiu espanyol i també al català. ¿Compliran aquests tipus de centres amb l’obligació legal d’actualitzar els continguts curriculars per a l’ESO, la Formació Professional i el Batxillerat en els temes relacionats amb la memòria històrica?, o, per ells, la nova llei serà per paper mullat?
