El mes de gener és un bon moment per plantejar-se nous reptes però també per fer balanç. Fa unes setmanes vàrem tancar l’última edició de 2023 portats per la voràgine del dia a dia, sense ser massa conscients de tota la feina feta al llarg de 12 mesos. Els dies de festa van servir per tirar la vista enrere i veure que havíem fet 39 edicions durant l’any, això suposa haver publicat uns 250 articles. Entre tots aquests, hi trobem una vintena d’entrevistes. També hi trobem un monogràfic sobre seguretat on vàrem tractar amb profunditat aquest tema. En aquesta mateixa línia, aquest trimestre comença amb força i ja tenim en curs un parell de monogràfics més.
No contents amb això, hem iniciat el projecte del Twitch de la Realitat, el Safareig. Hi ha un gran buit en la creació de continguts audiovisual sobre política a les xarxes i encara si aquest contingut és en català. El Consell de Redacció pretén que el Safareig sigui un espai informal i àgil on es parli de política i també del món que ens envolta, sempre amb perspectiva de classe i amb l’aposta clara de generar contingut en llengua catalana.
L’any, però, comença com el va acabar, amb xifres rècord de feminicidis. Si el mes de desembre es documentaven fins a 13 assassinats en 28 dies, el pitjor mes de desembre pel que fa a dades de violència masclista en els últims 20 anys, la primera setmana del mes de gener ens deixava un balanç de 4 dones més assassinades. Cal seguir fent èmfasi, però, en defugir de la fredor de les xifres: aquestes víctimes tenen noms i cognoms, i les seves vides han estat robades pels seus assassins, però també per un cisheteropatriarcat que ens porta a, col·lectivament, mirar cap a una altra banda, a no comptar amb els mitjans materials i humans per poder fer una bona prevenció, protecció i càstig. És absolutament imprescindible un canvi cultural profund, col·lectiu, de la societat, que vagi acompanyat d’avenços legislatius i en tots els àmbits institucionals, especialment als tribunals, on les actituds de la majoria de magistrats i magistrats disten molt dels estàndards internacionals mínimament acceptables.
L’any continua també amb els preus pels núvols. Tot i que Espanya se situa entre els països amb menys inflació d’Europa, però cal tenir present que Espanya no té la mateixa dependència del gas rus com la tenen els països d’Europa central i de l’est. És cert, que algunes mesures han tingut incidència en què els preus no escalin més, com poden ser les que s’han pres en matèria energètica, però a la vegada el preu de les factures d’aquests subministraments en les llars segueixen representant un veritable pal per a la gent treballadora.
A les insuficients mesures que s’han pres en matèria social i d’habitatge, que en cap cas han aturat els desnonaments, ni tan sols han pal·liat l’emergència social, cal sumar mesures que no han tingut absolutament cap impacte, i que només han servit per incrementar els marges de benefici de grans empreses. Els exemples més clars són la rebaixa de l’IVA de la benzina, i més recentment, la pràctica eliminació de l’IVA en els aliments més importants en la cistella bàsica. Aquesta darrera mesura no només no ha comportat una baixada en els preus, sinó que ha estat una oportunitat per a les grans distribuidores per incrementar els preus i, sobretot, els seus guanys.
Amb el començament d’any l’extrema dreta brasilera, al més pur estil trumpista ha fet un assalt al Senat, l’assalt va tenir èxit gràcies a la complicitat de part de la policia així com del governador del Districte Federal. Les principals reivindicacions d’aquests eren la nul·litat de les eleccions i la demanda d’un cop d’estat per part de l’exèrcit. Sortosament, el govern federal ha reaccionat amb contundència i ha evitat la temptativa colpista. Ha intervingut directament la seguretat del Districte Federal, ha suspès el seu governador, així com ha promès que perseguirà a tots els participants i instigadors de la temptativa colpista. Veiem com el mateix mètode que es va aplicar al Capitoli s’exporta ara al Brasil, caldrà estar molt vigilants si s’exporta a altres parts del món o a casa nostra.
Per últim, comentar, amb sorpresa, com la mort de Joseph Ratzinger (Papa Benet XVI) ha generat les alabances per part dels sectors roigs-bruns, esquerres amb tics profundament conservadors, confrontant-lo amb Jorge Mario Bergoglio (Papa Francesc) i amb les visions més progressistes dins del cristianisme. Com a eina útil per a formar-se un judici propi pels lectors de la Realitat, avui publiquem un text del teòleg brasiler Leonardo Boff, ex sacerdot franciscà vinculat a la teologia de l’alliberament.
