El mes de setembre passat, el Congrés dels Diputats admetia a tràmit dos importants projectes legislatius relatius a la protecció dels animals a Espanya: un per reformar el Codi Penal en matèria de delictes contra els animals, i un altre per aprovar una nova llei de protecció animal d’àmbit estatal per establir un marc comú d’obligacions i mecanismes de control públic sobre la tinença i la convivència amb animals a tot el territori estatal.
Després del tràmit pel qual els diversos grups parlamentaris van presentar les seves propostes d’esmenes a tots dos projectes, entre octubre i novembre es van celebrar tres jornades de compareixences a la Comissió de Drets Socials i Polítiques Integrals de la Discapacitat del Congrés, en què professionals experts en la matèria i representants de diverses entitats afectades van exposar a les i els diputats les seves consideracions i reivindicacions sobre aquestes dues iniciatives.
La tramitació d’aquests dos projectes legislatius ha suscitat una gran preocupació entre operadors jurídics experts i interessats en la matèria, i no només pels continguts. Es tracta de la reforma de dues lleis de naturalesa molt diferent, penal i administrativa, que no responen ni als mateixos objectius ni a la mateixa sistemàtica. Juristes experts en la matèria han cridat l’atenció sobre el fet que tots dos projectes s’estiguin tramitant alhora i per la mateixa comissió al Congrés dels Diputats, tot i ser dues normes radicalment diferents. A més, aquesta tramitació s’està desenvolupant per la via d’urgència, la qual cosa fa que, en la reforma del Codi Penal com a Llei Orgànica d’absoluta rellevància a l’ordenament jurídic espanyol, hagi generat un gran desconcert.
La reforma del Codi Penal en matèria de maltractament animal
Totes les reformes realitzades al Codi Penal en matèria de maltractament animal des del 1995 han suposat progressius avenços cap a un millor tractament penal d’aquestes conductes. Per això, l’associació INTERcids, operadors jurídics pels animals, en col·laboració amb la Coordinadora de Professionals per la Prevenció d’Abusos (CoPPA) insisteix que la reforma que ara es tramita hauria de comportar també millores, donant resposta a problemes, necessitats i demandes que durant aquests anys s’han anat identificant a la pràctica processal.
No obstant això, com van alertar les dues entitats al Ministeri de Justícia abans que el projecte fos aprovat pel Consell de Ministres, hi ha determinats aspectes en el text que, si no fossin corregits, suposarien, per primera vegada, un pas enrere en l’evolució del tractament d’aquests delictes. D’una banda, el projecte planteja introduir la pena de multa com a alternativa a la de presó, una reculada respecte a la consideració de la gravetat d’aquestes conductes i la resposta penal que reben avui dia.
En contra d’aquesta modificació s’han pronunciat obertament associacions de l’advocacia i altres operadors jurídics, així com el Consell Fiscal mateix, que s’ha referit a l’impacte que això tindria en l’efecte dissuasiu de les penes d’aquests delictes.
D’altra banda, tal com està redactat el projecte de reforma del Codi Penal, conductes que avui dia són considerades delicte, deixarien de ser-ho. Per exemple, pel que fa a l’explotació sexual d’animals, un dels grans avenços de la reforma del 2015, ara es proposa castigar-ho únicament quan a conseqüència d’aquests actes s’hagin provocat lesions a l’animal. També deixarien de ser delictes els actes de maltractament cruel als animals quan no hi hagi lesions acreditades, essent impunes conductes que actualment sí que són denunciables.
A banda de les esmenes per evitar retrocessos, calen altres canvis en el projecte, a fi que el Codi Penal s’apliqui de forma més adequada davant de situacions de maltractament animal. Així, per exemple, aclarir de forma expressa a l’articulat que el maltractament pot tenir conseqüències no només físiques, sinó també psicològiques pels animals, així com imposar la pena de privació d’armes per a qualsevol persona condemnada per delicte de maltractament animal, en ser el maltractament als animals una forma de violència que lògicament requereix aquesta inhabilitació per a qui el comet. Una altra qüestió que ha coincidit també a assenyalar el Consell Fiscal és la necessitat de garantir que, una vegada dictada la condemna, els animals intervinguts o decomissats no tornin a la persona maltractadora després de complir el període d’inhabilitació per a la tinença d’animals, la qual cosa requereix una modificació addicional no contemplada en l’actual projecte de llei.
D’altra banda, la reforma del Codi Penal no pot ignorar el canvi operat el gener de 2022 al Codi Civil estatal respecte al règim jurídic dels animals, segons el qual els animals són declarats jurídicament com a éssers que senten, i no béns mobles o coses. INTERcids ha reiterat que això té també repercussions al Codi Penal, per la qual cosa va proposar diverses esmenes -que han estat presentades per alguns grups parlamentaris- dirigides incloure expressament els animals en els delictes de furt, robatori, sostracció i apropiació indeguda, que actualment només són aplicables als béns.
Finalment, no es poden passar per alt les consideracions que, des de fa anys, trasllada la Coordinadora de Professionals per la Prevenció d’Abusos (CoPPA) sobre el fet que el maltractament als animals i la seva tipificació en el Codi Penal s’ha de fer des d’una perspectiva àmplia i integral, que tingui en compte les implicacions que aquest tipus de violència pot tenir també per a les víctimes humanes, quan l’agressió o l’amenaça contra els animals es duu a terme per tal de danyar o controlar-les. Aquesta reforma doncs es planteja com una oportunitat per, des d’aquesta perspectiva, ampliar la protecció de les persones, revisant delictes contra els humans en què la violència contra els animals pot ser un instrument de victimització humana (coaccions, assetjament, delictes contra la integritat moral i contra la llibertat sexual), així com afegint aquesta consideració a les penes d’allunyament i llibertat vigilada.
Projecte de llei de protecció, drets i benestar dels animals
El Projecte de llei de protecció, drets i benestar dels animals pretén integrar, coordinar i clarificar en una única norma de rang legal, el règim jurídic en matèria de tinença i convivència responsable amb animals, establir mesures contra l’abandonament i el maltractament d’animals, impulsar una actuació coordinada dels poders públics a favor del foment de la protecció i el benestar animal i establir un sistema d’informació centralitzat com a instrument de col·laboració amb totes les entitats i administracions públiques. Val a dir que des dels seus primers esborranys, aquesta iniciativa legal ha estat objecte de gran repercussió mediàtica i social, però també de molta confusió i desinformació respecte a l’abast i les implicacions.
Entre els aspectes recollits en aquest projecte legislatiu es pot assenyalar la creació de nous registres administratius per al control de la identificació d’animals, criadors i professionals; la previsió d’un futur llistat positiu d’animals de companyia, de manera que no es poden tenir animals que no estiguin inclosos dins aquest llistat; la prohibició de la comercialització de gossos, gats i fures a botigues; la prohibició del sacrifici d’animals fora de supòsits excepcionals i taxats legalment; la regulació de la gestió de colònies felines per part de les entitats locals, així com l’aplicació de mètodes no letals per al control poblacional de la fauna urbana.
Un dels punts més controvertits d’aquest projecte de llei és la possibilitat que els gossos utilitzats per a la caça i altres activitats específiques o professionals (com ara pasturatge, guarda, seguretat, esport…) quedin exclosos per complet de l’aplicació d’aquesta llei, al·legant que no són “animals de companyia”. Aquesta pretensió, materialitzada en una esmena presentada pel grup parlamentari socialista, ha suscitat una gran resposta social i ciutadana, que sota la campanya “MismosPerrosMismaLey” ha mostrat el seu rebuig.
Des de diversos col·lectius d’operadors jurídics s’ha instat tots els grups parlamentaris a no aprovar aquesta esmena, considerada un autèntic disbarat jurídic tenint en compte l’ordenament actual i totes les lleis autonòmiques de protecció animal, que consideren els gossos en tot cas animals de companyia i que no els exclouen del seu àmbit d’aplicació pel fet de ser usats en determinades activitats. L’exclusió de gossos suposaria un injustificat tracte desigual, que no només deixaria desprotegits un gran nombre de gossos, sinó que atorgaria un privilegi a determinats propietaris davant d’altres. Això precisament quan són aquells que més animals tenen a càrrec seu o els que els tenen amb una finalitat específica, els que han d’estar sota més control si és possible dels organismes públics.
A banda d’aquesta esmena tan polèmica, és cert que el projecte de llei ja conté excepcions per a determinats gossos, específicament els adscrits a organismes públics en activitats de defensa, seguretat i similars, així com els empleats en activitats cinegètiques i de pasturatge o guarda. Excepcions que per si mateixes ja susciten interrogants: Per què aquests gossos no han de ser sotmesos a controls veterinaris anuals com sí que s’exigeix per als que són emprats en altres activitats professionals? Per què en aquests casos no s’obliga que els titulars tinguin una formació específica? Per què no cal que els criadors d’aquests gossos estiguin també identificats com a tals, com tots els altres? Segons INTERcids, aquest tipus d’excepcions resulten discriminatòries i no estan justificades ni s’entenen quan, a més, el seu compliment no impedeix de cap manera la continuïtat d’aquestes activitats, que mantenen la seva legalitat.
