L’Arxiu Josep Serradell: un dipòsit memòria col·lectiva

Autor

  • Historiador. Doctor en Història especialitzat en la Revolució francesa. President de l’Associació d’Estudis Gramscians de Catalunya. Membre de l'Arxiu Josep Serradell-Roman.

    View all posts

Del mateix autor

Potser d’altres en aquestes circumstàncies
Ja haguessin canviat de samarreta
Però jo, que m’hi trobo molt bé amb ella
Perquè abriga, me l’estime
I li pregue que mai no se’m faça vella.

Ovidi Montllor

El rellançament de les tasques de l’arxiu dels Comunistes de Catalunya endegat des de fa cinc anys, és una iniciativa adoptada pel nostre partit per a posar la documentació de la nostra història a disposició de la militància i dels historiadors. Al mateix temps està servint per acabar amb el silenci i els estereotips imperants sobre el col·lectiu de comunistes que l’any 1982 decidírem participar en la formació del PCC.

Els estereotips i les desqualificacions contra els comunistes del PCC que es destil·laren pels sectors euro-comunistes en complicitat amb les redaccions de la premsa burgesa des de abans del cinquè congrés del PSUC ( gener de 1981) assoliren nivells que brutals. No ens aturarem aquí en la rècula d’etiquetes que es van usar per a desqualificar-nos: «afgans», «afros», «paleo-comunistes», «zorrocotrocos», «dogmàtics», «sectaris» … e via dicendo. Denominacions que formen part de la peccata minuta del sectarisme habitual dels moments de divisió i d’escissió i que serien simples anècdotes, si no fos… si no fos que, pel seu reduccionisme i per anar a redós de la ideologia dominant tingueren efectes performatius: ens negaren la condició de ciutadà en aquella república d’éssers lliures, iguals i fraterns que hauria d’haver estat el que, llavors era el partit dels comunistes de Catalunya, és a dir el PSUC. 

Dit d’una altra manera: ens convertiren en una espècie col·lectiu de “metecs”, sense dret a veu ni a vot a l’assemblea en funció de la nostra suposada condició d’inferioritat social o intel·lectual. Nosaltres érem els sub-militants.

La tasca de l’Arxiu Josep Serradell pretén omplir amb fet i documents el buit, el silenci i l’oblit al que hem estat sotmesos durant prop de quaranta anys. 

La silenciosa tasca de creació d’un dipòsit de la memòria col·lectiva

Les generacions comunistes anteriors a la meva s’ha enfonsat en la fossa comuna del temps i de l’oblit, sense haver pogut fer un traspàs de la seva experiència i del seu saber fer a les noves generacions de lluitadors. La meva generació està en el camí. Aquesta absència de transmissió de la memòria condemna les joves generacions a l’adanisme o a la repetició dels errors comesos. 

Un projecte emancipador, que pretengui superar el capitalisme no és possible si oblida el fil roig de la història de les lluites i les experiències d’aquells que ens van antecedir. En el nostre cas, si s’oblida de la història i l’experiència dels comunistes que vàrem formar el PCC. Sense un relat propi sobre la nostra història col·lectiva som presa fàcil del relat de la socialdemocràcia i, i fins i tot, del liberalisme. 

Els que vàrem ser militants del PCC hem estat ignorats, marginats i, sovint, estigmatitzats. Han hagut de passar quaranta anys des de 1982 per a que la nostra història comenci a ser escrita. Un jove historiador, Eduardo Abad ha començat brillantment la sendera d’aquesta recerca amb el seu llibre A contracorriente. Las disidencias ortodoxas en el comunismo español (1968-1989) [1]. la distància i el rigor científic necessaris. Esperem que ell i altres dels col·legues de la seva generació continuïn aquest treball i facin créixer el coneixement d’una història que s’ha volgut oblidar i ocultar.

No tota la responsabilitat del silenci és dels historiadors. Els comunistes també hi tenim la nostra responsabilitat. L’any 2016 vaig escriure: “Potser el pitjor de tots els errors comesos per tots nosaltres, els darrers dels mohicans, ha estat no haver preservat, com hauríem d’haver fet, aquest dipòsit de la memòria i de l’experiència col·lectiva de la classe que Togliatti anomenà “intel·lectual col·lectiu”[2]. Per a dir-ho més clarament: no sempre hem estat prou curosos amb la preservació del nostre patrimoni documental.

Des de fa cinc anys la feina que el col·lectiu de l’Arxiu Josep Serradell, amb el suport que ens donen la Fundació l’Alternativa i la Fundació de la Revolució Democràtica està començant a redreçar aquesta situació. La iniciativa de rellançar els treballs l’Arxiu Josep Serradell compta amb el treball d’un reduït nombre de militants de la memòria: Alícia València, Natàlia Solà, Manuel Moreno, Miquel Àngel Sòria, Jordi López, Joan Lou, Pancho Gallardo, Alejandro Andreassi, Mercedes López i Joan Tafalla. Recollim l’herència del treball iniciat per la Fundació Pere Ardiaca entre els anys 2006 i 2010, en el que participaren els companys: Quim Cornelles, Luis Juberías, Carmen Plazuelo, Manuel Moreno, Rosario Cunillera, Antonia Jover, Teresa Domenech i algunes persones més. A tots ells els diem que sense el seu treball previ, la nostra tasca no seria pas possible.

La realitat material de l’Arxiu Josep Serradell

Investigar, classificar els documents, catalogar-los, publicar-los, compilar biografies, escriure la nostra història, omplir el buit existent, és tasca imprescindible per a fer possible la transmissió de l’experiència. És treball lent, feixuc, silenciós, d’aquells treballs que no es noten a curt termini. Les fonts per a estudiar o escriure sobre la nostra història comencen a estar a disposició dels historiadors i dels militants.

A partir d’aquí faré una breu descripció de l’arxiu. Les nostres instal·lacions estan a un ampli local del partit Comunistes de Catalunya ubicat al municipi de Montcada i Reixac. Comptem amb un ampli dipòsit documental, una sala d’actes, un despatx de treball i espais de magatzem. L’equipament informàtic són dos ordinadors amb els seus complements d’escàner i dues impressores, amb la seva connexió wifi.

Fons Documental

Dimensions de 160 metres lineals. Compta amb: 

  • Documentació del PCC: documents escrits dels Congressos del PCC, de les reunions del Comitè Central del PCC, gravacions en cassette de totes les reunions del CC (a digitalitzar), publicacions de les diverses secretaries i comissions (Organització, Festa d’Avant, Comissió de Moviment Obrer, de Moviment Popular, de Feminisme, Medi Ambient…)., Documentació de les organitzacions del PCC de Barcelona, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Baix Llobregat, l’Hospitalet, Girona, Tarragona, Lleida.
  • Abundant fons documental dels Col·lectius de Joves Comunistes
  • Amplíssim fons documental de Josep Serradell (Roman) i els fons documentals de Salvador Martorell, de Soledad Real, Manolo Moreno, de Manola Rodríguez, d’Adonio González, de Joan Josep Nuet i de Joan Tafalla. 
  • Àmplia documentació del PSUC, del PCE, d’Izquierda Unida, d’EUiA, de la Fundació Pere Ardiaca, i d’altres organitzacions d’esquerres. 

Estem oberts a noves donacions documentals de militants i d’organitzacions.

Hemeroteca en suport paper

Responsables: Natàlia Solà i Miquel Àngel Sòria.

Dimensions: 24 metres lineals. Compta amb: 

Diaris, revistes i publicacions des de els anys quaranta del segle passar en endavant. Inclou col·leccions d’Avant, Nuevo Rumbo, Mundo Obrero, Treball, Realitat, Realidad, Nuestras Ideas, Nuestra Bandera, Argumentos, Materiales, Triunfo, Arreu, La Pensée, Socialismo teoria y práctica, Kommunist, Revista Internacional, Boletín Internacional, Araucaria (Xile), Estudios (Uruguai), Bohemia (Cuba), Unión Soviética, La Mujer Soviética i Tiempos Nuevos, Nous Horitzons, La Calle, Ardi Beltza, Kalegorria….entre moltes altres publicacions del moviment comunista, català, espanyol i internacional.

Cartelleria

Milers de cartells d’ubicats en una calaixera adient. 32 calaixos de 60 X 8 X 52  cm. Més  aquells que per raons de format es conserven en carpetes i rotllos.

Arxiu fotogràfic

Milers de fotografies de la Redacció d’Avant: obra de Santiago Romero, Lluís Salom i d’altres membres de la redacció. Altres centenars de fotografies procedents de fonts d’organitzacions en format paper, diapositiva o clixé.  Conservades en un armari de 45 X 120 X 180 cm. Es troben en procés de digitalització i de pujar-les a la web de l’arxiu.

Vídeos i material audiovisual

Prop de 50 vídeos dels anys 1980 i 1990 sobre el PCC. Continguts: tot el sisè congrés (abril 1982), diverses festes de l’Avant, anuncis publicitaris de diverses eleccions… Altres materials de vídeo i àudio en diversos formats. Ocupen 2 metres lineals, classificats en caixes de cartró A-4. En procés de digitalització per a posar-los a disposició dels investigadors  i del públic en general en el canal de Youtube de l’arxiu.

Biblioteca

Dimensions: 123 metres lineals d’estanteries.          

Llibres d’història del comunisme, del socialisme i de l’anarquisme, dels moviments d’alliberament nacional, del feminisme, biografies de membres del moviment comunista internacional, espanyol i català, d’història general, economia, història del moviment obrer, d’altres moviments socials i d’autors marxistes ( Marx, Engels, Lenin, Gramsci, Luckács, Trotsqui, Marcuse, Karl Korsch, Fidel Castro, Che Guevara, José Carlos Mariategui, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey, Alfonso Carlos Comín, Joaquín Miras…). Nombroses publicacions dels països socialistes.

Els llibres són de procedència diversa: locals del PCC i donació de diversos militants. Per la dimensió de la donació podem destacar: Josep Serradell, Joan Tafalla, Manola Rodríguez, Manuel Moreno i Adoni González. Recentment, hem acollit la biblioteca dels companys d’Espai Marx.

La biblioteca es troba en procés de catalogació. L’objectiu és poder oferir els llibres en préstec tant a militants com a investigadors, tan aviat com sigui possible. Comptem amb programari de biblioteco-economia de darrera generació.

La pàgina web

Des de fa tres anys tenim en marxa la plana web de l’arxiu.

Inclou diversos apartats: Els nostres arxius gràfics, Biografies, Estudis Historiogràfics, Calendari Comunista i Biblioteca Virtual i a més un canal de Youtube: Canal de Youtube de l’Arxiu Josep Serradell

L’hemeroteca virtual del web conté:

  • 14 números del “Butlletí informatiu dels 28 signants del document “Per un Congrés democràtic, de participació i d’unitat del PSUC”, publicat entre el 8 de gener i el 8 d’abril de 1982.
  • 6 números de l’Òrgan provisional del CV del PCC publicat entre el 15 d’abril i el 21 de maig de 1982
  • 116 números d’Avant d’aquest setmanari corresponents als anys 1982, 1983 i 1984. Hi han més números digitalitzats pendents de publicar.
  • 21 números de Nuevo Rumbo, òrgan central del PCPE, corresponents a l’any 1984.
  • 68 números de la Revista teòrica del PCC, Realitat
  • 39 números de la revista comunista xilena d’enorme alçada cultural Araucaria.

La biblioteca virtual del web, conté 483 llibres de 186 autors diferents. Autors amb més llibres: Karl Marx 21, Friedrich Engels 12, Lenin 7, Antonio Gramsci 31, Nicolai Bujarin 6, Georg Lukács 10, Rosa Luxemburg 8, Walter Benjamin 8, Karl Kautsky 7, Karl Korsch 3; Eric Hobsbawm 14; David Harvey 24; E.H. Carr 16; Nikos Poulantzas 5.

Pel que fa a les biografies, a hores d’ara tenim penjades les biografies de Margarida Abril, Neus Català, Joan Escuer, Agusti Daura, Trinidad Gallego, Lina Odena, Bernardina Pérez, Soledad Real, Josep Serradell, Isabel Vicente i Jordi Xicola. Seguim compilant i digitalitzant biografies de militants del partit i en general, del moviment obrer i comunista.

En l’àmbit dels estudis historiogràfics, disposem de diversos textos sobre història del comunisme de: Eduardo Abad, Alejandro Andreassi, Albert Claret, Roberto Fineschi, Guido Ligouri, David Moreno, Giaime Pala, Victor Peña, Joan Tafalla, Pierre Vilar, Fernando Zamorano i d’altres autors més un monogràfic sobre la Comuna de Paris de 1971.

El llibre “La samarreta vermella”

Per a commemorar el 40 aniversari de la fundació del PCC acabem d’editar el llibre  La samarreta vermella, Documents i testimonis sobre la formació del PCC (1981-1983) [3]. Els editors del llibre som els membres de l’equip de l’Arxiu: Alícia València, Natàlia Solà, Manuel Moreno, Miquel Àngel Sòria, Jordi López, Joan Lou i Joan Tafalla.

A l’hora de compilar aquest llibre, els editors ens hem proposat un repte doble. D’una banda, publicar documents de caràcter històric no gaire o gens coneguts per les noves generacions. També es publiquen els vuit editorials de la premsa burgesa del moment del trencament. Per altra banda, el llibre reuneix els testimonis de companys que varen formar part del primer comitè central del PCC. D’un total de 116 membres hem aconseguit publicar textos de 63 testimonis:

  • 25 textos de companys que, per desgràcia, ja no estan entre nosaltres: extrets de la premsa partidària dels anys 1982 i 1983. Desgraciadament, dos companys van morir durant la confecció del llibre. La lectura d’aquests textos permetrà al lector respirar l’aire d’aquell temps i, potser, comprendre millor allò que va passar.
  • També hem pogut recopilar els testimonis de 38 companys que, per sort encara resten entre nosaltres. Seguim intentant completar aquesta recerca. Més un text d’Albert Herbera un dels fundadors dels Col·lectius de Joves Comunistes. Aquests testimonis, escrits 40 anys després dels fets, constitueixen també una molt bona font d’informació per a un balanç de la història del PCC.

Els editors d’aquest llibre esperem que sigui útil a les noves generacions de comunistes i que els hi permeti fer una reflexió tant sobre la història del comunisme català com, de manera més àmplia, en la història de la nostra classe, i del nostre poble.

Unitat d’arxiu

La història del PCC, com la història de la resta de l’esquerra catalana dels darrers quaranta anys, és una història presidida per la derrota de la transició i, per tant, per les divisions. Això té repercussions en l’arxiu. Una part de la documentació resta en arxius individuals sense, pel moment, haver-se integrat a l’arxiu comú. Això ocasiona dificultats als investigadors i estudiosos. Els membres de l’equip de l’Arxiu Josep Serradell maldem per aconseguir la necessària unitat d’arxiu i cridem als militants a fer-ne donació.

La tasca del nostre arxiu no oblida els militants que restaren al PSUC ni els que d’alguna manera deixaren el partit. Volem contribuir a documentar la història del comunisme català de manera integral. Però la nostra prioritat se centra en aquells que consideraven que per a donar continuïtat al partit dels comunistes de Catalunya era militar al PCC.

Queda molta feina per fer. Caldrien recursos financers que ens permetessin emprar algun documentalista en horari laboral per a fer avançar la classificació i catalogació dels fons. 

Però no defallirem.

Notes

[1] Eduardo Abad García, A contracorriente. Las disidencias ortodoxas en el comunismo español (1968-1989), València, Publicacions de la Universitat de València, 2022, 479 planes.

[2]  Joan Tafalla, Les conseqüències de la transició en el PSUC, ponència presentada al Segon Congrés d’Història del PSUC, celebrat l’octubre de 2016 a Barcelona, publicat a: “Les mans del PSUC. Militància”, Josep Puigsech  i Giaime Pala (eds.), Barcelona, Documents del memorial democràtic nº 7, desembre de 2017, pp. 260-278.  El text es pot trobar a: https://arxiujosepserradell.cat/estudis-historiografics/ .

[3] La samarreta vermella, Documents i testimonis sobre la formació del PCC (1981-1983), Barcelona, Arxiu Josep Serradell-DBcoop, 2022, 384 planes.

Articles relacionats

Darrers articles