Després d’esmorzar i d’una calorosa nit a l’alberg d’Elna, havíem quedat just davant l’ajuntament amb en Nicolas Garcia, alcalde d’aquesta vila rossellonenca i militant històric del Partit Comunista Francès [la Realitat li va fer una entrevista fa dos anys]. El camarada Nicolas és l’actual batlle d’Elna, càrrec que ja havia exercit entre el 2001 i el 2014, i és una figura cabdal del PCF a la Catalunya Nord. A més, és net de republicans exiliats a França i ha destacat pel seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes, l’autodeterminació i la memòria democràtica del nostre país. L’alcalde ens feia la visita guiada a la Maternitat suïssa d’Elna i se’l veia content de poder-nos acollir a la seva vila. Aquí vull fer un petit incís: sense l’ajut del camarada Nicolas Garcia aquesta Brigada no hauria estat possible. Ell va ser el nostre amfitrió i des d’aquí li ho vull agrair.
Vam agafar els cotxes i ens vam dirigir cap a la Maternitat, un palauet als afores d’Elna. La Maternitat fou una institució humanitària fundada a les acaballes de la Guerra d’Espanya per acollir a les dones republicanes que s’estaven en pèssimes condicions als camps de refugiats de la Catalunya Nord. Dones embarassades que trobaven en la Maternitat un lloc segur per tenir els seus nadons. 597 nens i nenes hi van néixer sans i estalvis entre 1939 i 1944. Cal mencionar que la mortalitat infantil al camp d’Argelers, per exemple, era del 90%. La fundadora de la Maternitat era una mestra suïssa, Elizabeth Eidenbenz, que ja durant la Guerra havia estat a l’Estat espanyol fent tasques humanitàries. Durant l’ocupació alemanya de França, Eidenbenz s’enfrontà a les autoritats nazifeixistes i va acollir mares i criatures jueves. La Gestapo va tancar la Maternitat pocs mesos abans de l’alliberament, l’any 1944.
Mentre seguim atentament les explicacions del nostre guia, visitem les diferents cambres d’aquest edifici. En Nicolas ens explica que l’ajuntament va tenir moltes dificultats per comprar la Maternitat i convertir-la en l’espai de memòria que és avui en dia. Fins i tot ens diu que va amenaçar de dimitir del seu càrrec d’alcalde, l’any 2002, si el ple municipal no aprovava l’adquisició de l’edifici. Ens acomiadem del nostre amfitrió i dinem al restaurant que hi ha al costat de l’alberg. Un parell de dies després ens assabentem que el fill gran de l’amable família que regenta aquest petit kebab, i que ens va atendre com si fóssim coneguts de tota la vida perquè ell era més del Barça que jo, resulta ser el regidor més jove del govern d’en Nicolas Garcia.
Després de descansar una estona, ja que havíem ensopegat amb una onada de calor històrica, fem via cap a Argelers de la Marenda. Allà visitem el memorial del camp de concentració d’Argelers, en ple passeig marítim. El camp d’Argelers no va ser ni un camp. Mig milió de republicans que fugien del feixisme el febrer de 1939 van ser tancats a la platja d’Argelers. L’únic que hi havia eren filats, gendarmes i sorra. Les condicions de salubritat eren pèssimes: faltava menjar i beure, la policia francesa maltractava als refugiats i la mortalitat era altíssima. Es van donar casos de suïcidi entre els republicans; es llançaven al mar i s’ofegaven. La República Francesa primer, i els nazifeixistes col·laboracionistes de l’Estat de Vichy després, van repudiar a aquells que van lluitar per la II República. Ens xoca com aquell camp de refugiats horrorós ara és una atracció turística de primer ordre a la Catalunya Nord amb centenars de persones que gaudeixen de la platja.
Ens acomiadem de la platja d’Argelers i tornem cap a l’alberg d’Elna on, no sense sopar i fer una mica de camaraderia abans, descansarem després d’aquest dia tan intens i calorós.
