El dumping fiscal entre Comunitats Autònomes

Autor

Del mateix autor

Fawzía Abu Jáled

Roque Dalton

Vladimir Maiakovski

En economia, el dumping és una pràctica consistent en vendre per sota del preu de cost, política que només poden realitzar les grans corporacions. D’aquesta manera, s’elimina la competència de les petites empreses, que no poden treballar amb marges comercials negatius, i es produeix un procés de concentració i una pujada posterior de preus que acaba perjudicant el petit comerç i a les economies familiars. 

El dumping fiscal és un tipus concret de dumping que afecta els tributs i es porta a terme entre territoris. En el cas espanyol, consisteix sobretot en la reducció o supressió d’impostos de competència autonòmica, com acaba de succeir amb l’eliminació de l’Impost del Patrimoni per part d’Andalusia, seguint els passos de la Comunitat de Madrid. D’aquesta manera, s’intenta fomentar els desplaçaments de les grans fortunes a aquests territoris, en detriment d’aquells que mantenen el tribut. 

Aquesta pràctica és profundament insolidària, però a més pot provocar que aquestes Comunitats Autònomes no puguin assumir inversions de caràcter social i hagin de demanar a l’Estat més fons per tal de compensar les seves pèrdues d’ingressos. Això no només succeeix en el cas del Patrimoni, sinó també quan, per exemple, la Regió de Múrcia i la Comunitat Valenciana anuncien la reducció del tram autonòmic de l’IRPF. Per tant, la resta de territoris pot acabar subvencionant aquesta baixada de tributs, generant-se així un altre prejudici sobre els que volen mantenir una fiscalitat més adequada a les necessitats de despesa.

La transferència de tributs a les Comunitats Autònomes és en teoria una mesura positiva per tal d’incrementar la sobirania fiscal d’aquestes. Però es converteix en una trampa quan no existeix una mínima harmonització que garanteixi la progressivitat i prohibeixi el dumping fiscal, com succeeix a Alemanya, sobretot tenint en compte que les mesures fiscals preses a un determinat territori acaben afectant al conjunt de l’Estat, com acabem de veure.

A més, l’Impost del Patrimoni afecta només a les grans fortunes i, per tant, la seva supressió té un caire totalment regressiu. Això contradiu el mandat constitutional que el sistema fiscal ha de ser progressiu. Però si hem de ser crítics i coherents hem de dir que aquest principi legal ha estat transgredit pels successius governs del PSOE i del PP, que mai no han encarat la necessària reforma fiscal progressiva que necessita Espanya.

Arribats a aquest punt, sempre hem de recordar les dades sobre la pressió fiscal espanyola amb relació al PIB. A la taula adjunta es proporcionen les últimes xifres per al conjunt de països europeus occidentals (escandinaus, mediterranis i del centre d’Europa) amb els quals seria desitjable convergir. Per tant, no s’inclouen els països liberals anglosaxons ni els països de l’Est. Els estats estan ordenats per pressió fiscal (primera columna), que en Espanya segueix sent la més baixa de tot el conjunt, a cinc punts de la mitjana.

Aquesta baixa pressió fiscal a Espanya té com a efecte directe una disminució dels ingressos i, en conseqüència, una menor despesa pública en protecció fiscal respecte al PIB. En aquest indicador, Espanya i Portugal es troben a la cua, a més de quatre punts de la mitjana dels països considerats.

Taula 1. Pressió fiscal i despesa pública en protecció social amb relació al PIB a Europa, 2021

Pressió fiscalProtecció social
Dinamarca47,6%31,5%
França47,3%33,5%
Bèlgica45,4%28,8%
Itàlia43,5%29,2%
Suècia43,0%27,7%
Finlàndia42,9%30,1%
Noruega42,4%27,9%
Àustria42,4%29,3%
Alemanya41,3%30,1%
Grècia41,1%25,1%
Països Baixos39,7%28,8%
Portugal37,9%24,0%
Espanya37,3%24,1%
Mitjana42,4%28,5%
Font: datosmacro.com [1] i Eurostat [2].

Per tant, és una falsedat palmària que Espanya tingui uns impostos elevats, i la proposta de reduir-los encara més ens apropa al model neoliberal anglosaxó i a la pressió fiscal dels països d’Europa de l’Est, immersos en una dinàmica de capitalisme salvatge. Aquests són els referents reals d’aquelles forces polítiques que pretenen fer populisme amb la disminució de la pressió fiscal espanyola.

En el cas de Catalunya, hem de recordar que l’últim Congrés de Junts per Catalunya va proposar l’eliminació de l’Impost de Successions i l’estudi de la supressió de l’Impost sobre el Patrimoni, en la línia del que s’ha acordat a les Comunitats Autònomes governades per la dreta i l’extrema dreta. Per fortuna, el govern de Catalunya no va fer cas a aquesta petició i es mantenen aquests tributs al nostre país.

Finalment, hem d’acabar fent un esment a la recent proposta del govern espanyol de crear un Impost sobre les grans fortunes. Aquesta política ha estat demandada de manera persistent per part dels partits a l’esquerra del PSOE, i malauradament arriba a final de legislatura. És una llàstima que el govern “més progressista de la història” reaccioni tan tard i no hagi tingut la voluntat política de realitzar una reforma fiscal progressiva en profunditat.

Notes

  1. Presión Fiscal 2021, datosmacro.com.
  2. Eurostat.

Articles relacionats

Darrers articles

Què pot la poesia?

Joana Raspall i Juanola

Gabriel Celaya

Àmal Yarrah