Protecció o desmobilització?

Autor

Del mateix autor

Fawzía Abu Jáled

Roque Dalton

Vladimir Maiakovski

En els dos últims anys, els barris de Barcelona ens hem vist sotmesos a un control policial exagerat, tant de nit com de dia. Una presència policial que augmenta cada estiu, no per garantir la seguretat al barri de les riuades, la massificació turística, caracteritzada per la presència d’alcohol i drogues (sobretot de nit), i la manca de respecte cap a la gent que viu i treballa a la ciutat, sinó per garantir que l’activitat turística, és a dir, que la consumició abusiva, segueixi el seu cabal sense cap obstacle. 

El passat primer de juny, es feia públic a molts diaris, la nova “Operació Estiu” de la Guàrdia Urbana on s’anunciava l’augment del 12% d’integrants dins del cos, respecte a l’any passat amb l’objectiu – i cito textualment – “Que la ciutat visqui un estiu vibrant”. A tot aquest argument (buit i ordinari) s’afegeix, també, el comunicat del conseller Ignasi Elena on afirmava l’entrada de 564 agents més a cossos locals i nacionals (sobretot), per tal “de prioritzar la prevenció de la seguretat ciutadana i violències sexuals”. Tots aquests típics arguments, sabem que són cortines de fum. Sense anar més lluny, a l’anomenat “Nou Model de Gestió de la Guàrdia Urbana”, publicat amb la intenció de reorganitzar el cos policial postpandèmia, no es parla en cap cas de l’increment al 33% de les violències sexuals postpandèmia; un document sobre la Guàrdia Urbana que, si l’analitzes de cap a peus, hi pots trobar prou faltes ortogràfiques per a dubtar de la seva seriositat i professionalitat.

Amb tots aquests nous dispositius per la consolidació dels cossos policials a la ciutat, s’ha reforçat la criminalització (tan socialment i jurídicament amb identificacions i multes) del jovent que busca alternatives a l’oci capitalista, creat per afavorir als interessos de molt pocs, entre ells el turisme salvatge que arriba a Barcelona amb la intenció de consumir i gastar per sobre de les seves pròpies capacitats. Un oci, caracteritzat per actituds, racistes, sexistes i elitistes. 

Les crisis cícliques que ens aboca el model de producció capitalista, la inflació provocada per factors com la guerra imperialista engegada per l’OTAN i Rússia o els mateixos efectes postpandèmics fan que les condicions de vida als barris obrers de Barcelona, s’agreugin exponencialment. Això llença a moltes unitats familiars a buscar altres fonts d’ingrés per aconseguir menjar i arribar a final de mes, ja sigui cometent furts de tota mena, venent substàncies il·legals (cocaïna, cànnabis…) i molts cops ingerint-la ells mateixos per tal d’evadir-se de la situació, o inclús prostituint-se. Així mateix, quan les institucions es topen amb aquest greu problema, l’única solució que plantegen, és enviar els cossos de seguretat a criminalitzar a les persones que cometen aquests delictes, en lloc de seure a pensar quin és realment el problema, qui ho fa o el que ho empeny a fer. 

Tot seguint el “Nou model de servei i gestió de la Guàrdia Urbana”, en un apartat es deixa clar que gràcies a l’augment de la presència policial als carrers de la ciutat a partir de les protestes postsentència, aquestes han disminuït. És a dir (llegint entre línies) a causa a l’aplicació de la cultura de la por tant amb agents vestits de paisà o visiblement policies. Amb tots aquests motius, ens n’adonem quin és el veritable servei dels cossos de seguretat (tant a escala nacional com a escala local) dins d’un model econòmic com el que tenim actualment. Cossos destinats a la protecció del que dona més ingressos és a dir, les empreses i comerços, els fons voltors en àmbits com l’habitatge i el turisme a gran escala. I en la majoria dels casos enviats a fer ús de la força i la violència envers aquells que s’enfronten als seus protegits.

Articles relacionats

Darrers articles

Què pot la poesia?

Joana Raspall i Juanola

Gabriel Celaya

Àmal Yarrah