Aquesta entrevista pretén iniciar una sèrie de treballs orientats al coneixement del poble gitano sense prejudicis, amb l’objectiu d’entendre la situació de marginalitat a què han estat sotmesos durant segles, detectar l’antigitanisme com una varietat del racisme, estesa en àmplies capes de la població, emmarcar aquesta situació dins de la lluita de classes i col·laborar, en la mesura del possible, en el reconeixement i respecte cap a aquest poble ancestral. La visió que es pretén mostrar és la percebuda pel poble gitano, sense entrar en un debat que pugui distorsionar l’anàlisi de la situació, ja que la fase de debat, confrontació d’idees o cerca de solucions s’hauria d’abordar després de la finalització d’aquestes entrevistes, en els marcs adients i sempre amb participació gitana.
En aquest primer lliurament parlem amb Manuel Jiménez, de l’Associació Gitana de Pineda de Mar, amb la col·laboració de José Luís Fuertes, de l’Associació Gitana de Calella.
Quines són les activitats principals de l’Associació Gitana de Pineda de Mar?
Tenim diverses activitats. Una seria el Taller de Guitarra Flamenca, que fem tots els dimarts. Ara mateix tenim 42 alumnes, la majoria no són gitanos i ja fa 6 anys duem a terme aquesta activitat de manera continuada.
Participem en les activitats festives i socials de Pineda de Mar com poden ser Sant Jordi, la Castanyada, la Fira Sud o la fira d’Agost. En definitiva, estem presents a la vida cultural i social del nostre poble.
També som actius en el tema de l’habitatge, on assessorem persones gitanes i no gitanes. Intentem aturar desnonaments a través d’escrits i de mediació davant de serveis socials i l’Ajuntament. La majoria de persones ateses són gitanes, per la contínua pèrdua del poder adquisitiu que patim en els darrers 10 anys a causa de les restriccions en la venda ambulant i en els oficis que tradicionalment exercim.
El 8 d’abril va ser el dia del poble gitano. Com ho heu celebrat?
El Dia Internacional del poble gitano vam participar en l’acte central, organitzat a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i el dia 9 ho vam celebrar a la plaça de les Palmeres de Pineda, amb la presència de l’Alcalde i regidors de Pineda de Mar.
És un acte que va creixent cada any amb més participació popular de cantants, associacions, amb més ajuntaments implicats, etc. De fet, l’alcalde de Pineda de Mar va quedar sorprès de la quantitat de gent que va venir.
A Pineda de Mar ho celebrem davant del monument commemoratiu de la Gran Batuda de 1749, una acció d’extermini del poble gitano, i té una càrrega emotiva molt important.
El poble gitano fa 600 anys que pateix persecucions contínues, des de la pragmàtica de Medina del Camp de 1499 que els va obligar a abandonar la vida nòmada, la Gran Batuda de 1749 on es va enviar als gitanos a treballs forçats, fins a la guerra d’Ucraïna, tot passant pel gran Holocaust Nazi. Com és possible que un poble sigui capaç de sobreviure a tanta repressió durant tant de temps?
He compartit aquesta pregunta amb molts “Primos” (1) i amb molts “Tios” (2), i la veritat és que estem sorpresos, encara que interiorment sabem la resposta. El poble gitano, després de 600 anys i gairebé 300 pragmàtiques implicades, ha aguantat i seguirà aguantant perquè el nostre misteri està en el coneixement. Nosaltres, quan demanem l’Estatut d’Autonomia, no demanem terrenys, policies o soldats: només demanem el reconeixement d’un poble, pel nostre coneixement, per la nostra cultura, per la nostra paciència.
Llegint la història em quedo sorprès quan veig coses com que a partir del 1539, els gitanos van ser condemnats a pena de galeres pel sol fet de ser gitanos i penso en aquelles persones que morien amb el “tembleque” perquè el seu cos ja estava rebentat de tant remar i continuaven remant fins a la mort.
Després, durant la Gran Batuda de 1749, es va detenir tota la població gitana, es va separar a homes i dones, a fi d’impedir-ne la reproducció. Les dones i nens menors de 7 anys van ser traslladats a Màlaga, València i Saragossa per fer treballs forçats a fàbriques, mentre que els homes a partir dels 7 anys van ser forçats a treballar a les mines o als arsenals de l’Armada Espanyola.
El nazisme va assassinar uns 500.000 gitanos, el 75% de la població gitana europea, amb l’objectiu d’aplicar-nos la “solució final, com van fer amb el poble jueu. Per fer-ho, Himmler va ordenar, el 15 de desembre de 1942, el trasllat de totes les famílies gitanes al camp d’Auschwitz per a ser assassinats. Els afusellaments, gasejaments i cremacions de famílies senceres van ser constants. En acabar la guerra, els gitanos no vam ser reconeguts com a víctimes i, per tant, no vam tenir dret al reconeixement ni a cap reparació; de fet, no vam poder participar en el judici de Nuremberg i, per això, l’antigitanisme encara no és assimilable a l’antisemitisme. Els Nazis ens van considerar una raça a exterminar i els aliats ens van considerar com a delinqüents.
Hi ha un Déu que ens il·lumina i ens protegeix, però els gitanos som nobles per naturalesa i sabem esperar, suportar i refer-nos.
Les dones gitanes, al llarg de la història, han estat les que ens van ensenyar a ser forts, són les que han protegit les famílies senceres. Les dones gitanes són la resistència del poble gitano, la seva fortalesa, en ple segle XXI. Han de servir d’exemple també a les dones no gitanes. En els temps de la guerra d’Espanya, moltes dones gitanes anaven soles al camp a enterrar els seus fills petits, morts per la fam, i després tiraven endavant amb la família. Per viure això cal tenir molt de valor.
La cultura gitana és una filosofia de vida desconeguda, oculta entre prejudicis?
El ciutadà no gitano no ha volgut conèixer mai, preguntar o acostar-se al gitano; nosaltres ens hem acostat a les persones no gitanes. Sabem moure’ns en entorns gitanos i no gitanos. Els nostres avis i els nostres pares ja ens van ensenyar a saber estar en totes les situacions, entre gitanos i entre no gitanos.
Nosaltres ens hi acostem, però ells són els que se separen de nosaltres.
Amb la llengua romaní pràcticament desapareguda, quina és la situació actual del caló?
El Rom va estar perseguit des dels temps dels Reis Catòlics, fins al punt que et tallaven la llengua o et castigaven amb cent fuetades, i es va anar perdent per la persecució els ultratges al poble gitano. El caló és un idioma hispà i hi ha gent, fins i tot no gitanos, que el parlen, però és molt minoritari i es parla en cercles reduïts.
Hi ha una controvèrsia sobre els orígens del flamenc. Hi ha qui diu que forma part del folklore tradicional andalús i hi ha qui ho atribueix a la cultura gitana. Quina opinió teniu al respecte?
Espanya ens ha privat que estem reconeguts com a l’origen del nostre propi cant i del nostre propi ball. El Cante Jondo gitano no és un folklore, per mi un folklore és com un gerro de flors que, quan es panseixen les flors, les substitueixes per altres i sempre queda bé.
El Cante Jondo gitano és diferent: es pot fer marcant un compàs a la taula, amb la mà i amb un “quejío”. El Cante Gitano necessita el “quejío”, i el “quejío” neix del patiment de segles, de la vida tan amarga que hem tingut els gitanos fins avui, i algú que no senti el patiment com un gitano no pot expressar aquest dolor amb la veu. Això està claríssim i es poden fer comparacions que poden demostrar, han demostrat i, si cal demostrar-ho novament, ho demostraran.
Una criatura gitana de dos o tres anys reacciona immediatament al compàs que s’escolta en una casa i de seguida segueix el mateix ritme sense que ningú li ho hagi ensenyat perquè aquest compàs flamenc, igual que el “quejío”, ve de molt endins.
El cant flamenc i el ball flamenc són totalment diferents del flamenc folklòric que diuen ells. Espanya ens ha tret el Flamenc i ens anomena al gitanos com a folklòrics quan són coses totalment diferents.
Crida l’atenció el tractament que es dona als mitjans de comunicació al poble gitano. La majoria de notícies relacionades amb gitanos parlen de robatoris, baralles, drogues i és difícil trobar notícies positives. Recentment, es va emetre per una cadena de Mediaset la sèrie Gipsy Kings, una sèrie que probablement no es podria haver realitzat amb una minoria ètnica diferent dels gitanos. Com viviu aquesta situació?
Gipsy Kings no deixa de ser un Reality Show construït sobre una generalització i una mentida. El poble gitano no viu així: les cases dels gitanos són més humils, més nobles, més senzilles. El 80% de les famílies gitanes es mantenen a través de la venda ambulant i això no dona per a gaires frivolitats.
Les cares són el mirall de l’ànima. Passem 365 dies a l’any al carrer, amb calor, fred, pluja i vent que colpegen el nostre cos i aquesta vida no es pot comparar amb l’estil de vida ni amb els valors que es mostren a Gipsy Kings. Si aquestes famílies volen vendre la seva manera de viure a una televisió, jo no els negaré el dret a fer-ho, però això és una mentida que no se li pot atribuir al poble gitano. Nosaltres vivim d’una manera molt més senzilla.
Escoltem paraules com assimilació o integració quan es parla de normalitzar la situació de marginació del poble gitano. Això vol dir que se li demana al poble gitano que renunciï a la seva manera d’entendre la vida?
Tinc l’opinió personal que hi ha interessos polítics per mantenir el poble gitano en les condicions en què ara estem perquè d’una altra manera, no té sentit.
El govern d’Espanya rep molts diners de la Comunitat Europea per al poble gitano i aquests diners no ens arriben de cap manera: a mi no m’arriben, a les famílies gitanes del meu voltant tampoc i a les reunions que tenim a escala mitjana i alta no detectem que hi hagi pressupostos adequats perquè el poble gitano visqui tal com es mereix.
El poble gitano no rep ni un duro, i és per això que crec que hi ha interès a mantenir la flama encesa, però alhora, deixant-nos als gitanos a baix nivell, callats i esperant que altres ens manegin els nostres problemes des de fora.
Els gitanos estem cada dia més units perquè demanem l’autogestió, el reconeixement del poble gitano en forma d’un Estatut d’Autonomia per a la gestió de la nostra cultura, el nostre poble i la nostra realitat.
Cada dia hi ha més joves motivats i preparats per fer aquest canvi tan necessari per al poble gitano. Ha costat arribar fins aquí i costarà avançar, però aconseguirem aquest gran canvi que perseguim.
Quines diferències hi ha entre el concepte antigitanisme i racisme?
El racisme l’hem patit tots els gitanos: et poden faltar al respecte pel fet de ser gitano, puc estar assegut aquí i algú que coneix el meu nom em pot dir “eh, tu, gitano!”.
L’antigitanisme te l’explicaré amb un exemple. Jo tinc una parada de mercat, i a l’estiu posem una visera perquè els clients no passin calor, i apareixen uns policies amb pistola, que no entenc que la policia porti pistola en un mercat de fruites, verdures i roba, i potser la visera supera en algún centímetre al permès, igual que la parada del costat o el bar del davant, però qui rep una amonestació i és obligat a retirar la visera és el gitano. Això és antigitanisme.
Fa molts anys patim la degradació dels mercats, no ens posen ni lavabos portàtils amb els problemes de neteja i de salubritat que això comporta. Ara ens impedeixen pregonar en la venda ambulant, que des de sempre ha estat una forma simpàtica de comunicar-nos per vendre i fer riure a la gent, mantenint aquest contacte personal entre el venedor i els clients… això és antigitanisme i és molt més greu que el racisme.
Tots recordem el paper de Juan de Dios Ramírez Heredia en la visualització del poble gitano. Al Parlament actual hi ha tres diputats gitanos, Beatriz Micaela Carrillo dels Reis (PSOE), Sara Giménez (Cs) i Ismael Cortés (En Comú-Podem) . Com valoreu la presència de gitanos a les institucions?
Nosaltres hem d’agrair molt la feina del nostre “Tío” Juan de Dios Ramírez Heredia, jo sempre he estat el seu seguidor. És un orador amb gran eloqüència i gràcies a ell es van treure els tres punts de la Guàrdia Civil a la Constitució. La Constitució tampoc no ens representa, però porta la signatura d’un gitano i n’estem orgullosos. Valorem molt bé la feina de l’Oncle Juan de Dios i és un referent per a tots nosaltres.
Dels tres diputats actuals també ens en sentim molt orgullosos, encara que anem una mica per darrere: en lloc de tres diputats, hauríem de tenir-ne trenta, però esperem continuar avançant. Són grans lluitadors pel poble gitano, tot i ser de diferents partits, i això mostra una diversitat d’idees entre nosaltres mateixos i és enriquidor. Però de cara a la unitat del poble gitano, cal saber que a les reunions del Congrés es tracten de “primos”, el “primo” Ismael, la “prima” Sara i la “prima” Beatriz. Aquí és on hi ha el nostre misteri.
Com viviu l’ascens de l’extrema dreta i el racisme a Europa?
Estem treballant-hi i volem que les accions racistes no quedin impunes i acabin al Codi Penal perquè com a poble no podem aguantar aquesta situació.
Clar és l’exemple d’una notícia que va aparèixer a bastants mitjans, la qual explicava com dues aficions molt conegudes d’equips de futbol van tirar monedes a gitanes romaneses a Madrid i les feien humiliar perquè repetissin els seus moviments a canvi de quatre monedes, i aquestes humiliacions públiques queden impunes i no ho podem tolerar.
Fa uns quinze dies, un altre company nostre i jo com a president vam reunir-nos, en qualitat de membres de la Plataforma Gitana d’Acció Política, Politirom, amb la Fiscalia General de l’Estat, representada per Don Fernando Rodríguez Rey, fiscal de sala delegat de delictes d’odi i discriminació. Vam parlar sobre la impunitat de l’antigitanisme, de la qual ells en són conscients, així com ho són que la seva missió és fer complir la llei, i per això tenen oberta una macro demanda penal del poble romanès-gitano que incorporarà també els casos d’antigitanisme sobre ciutadans gitanos espanyols.
A la Unió Europea està reconegut l’antisemitisme i estem intentant posar l’antigitanisme al mateix nivell perquè és insuportable. Podeu veure el que està succeint a Ucraïna, on lliguen a dones gitanes en pals, les despullen i fins i tot les colpegen amb dildos. És incomprensible que els Estats i els polítics permetin la humiliació constant dels gitanos.
Quins camins cal seguir per a la millora en el coneixement, respecte i qualitat de vida del poble gitano?
Estem demanant l’autogestió del nostre propi poble perquè estem preparats més que mai per triar allò que volem ser, cap on volem anar, lògicament respectant les lleis d’on estem vivint i per descomptat que cal respectar les lleis espanyoles: jo em considero espanyol 100%, però també soc gitano 100% i català o andalús o extremeny. Han de ser identitats complementàries, no excloents.
Qui coneix millor les necessitats del poble gitano que un gitano?
Us podeu imaginar que les qüestions de feminisme fossin gestionades per un home? Oi que no seria natural? Doncs així estem a Espanya: durant centenars d’anys ens estan governant no gitanos, amb els seus propis criteris, sense coneixement de la nostra realitat, de la nostra cultura ni de les nostres necessitats.
Jo quan vaig a una casa gitana sé com he d’estar, com cal entrar, com seure, com m’he de dirigir a ells, i quan vaig a una casa no gitana també sé com he d’entrar i comportar-me… per favor! Deixeu-nos treballar, nosaltres podem ajudar a resoldre conflictes amb el nostre poble perquè nosaltres tenim un coneixement i una comprensió que vostès no tenen.
En una ocasió, vàrem rebre una petició d’ajuda d’un ciutadà africà al qual se li havia encarregat des de l’Ajuntament de Barcelona l’administració d’un pressupost destinat al poble gitano, i que ell no sabia com gestionar perquè no ens coneixia de res. El més natural és que aquesta gestió la fes un gitano, ja que avui dia tenim gent preparada, homes i dones que exerceixen de professors universitaris, diputats, metges cirurgians, advocats, policies… tenim de tot. Per quin motiu estem al marge de les polítiques que ens afecten com a poble?
Hi ha molta ignorància sobre nosaltres en les persones que no són gitanes, però a les institucions no hi ha ignorància: a les institucions hi ha coneixement dels fets i són ells els que han de canviar, han de parlar amb nosaltres i deixar que decidim en les polítiques que ens afecten. No volem estar-ne al marge i no volem ser independents, al contrari, volem ajudar per millorar i portar al poble gitano on ha d’estar, perquè és molt bonic celebrar el 8 d’abril el dia del poble gitano, però després hi ha 364 dies més on ens veuen pel carrer i ens giren la cara.
Ens hem de reconèixer dia a dia, i quan entra un representant gitano en una institució, escolteu-lo, que no venim per demanar almoina, que venim per solucionar problemes que ens afecten a nosaltres, a les nostres famílies i als nostres pobles.
Notes
(1) Primo: Terme que utilitzen les persones gitanes per referir-se entre elles, independentment de la relació familiar.
(2) Tío: Persona gitana honorable, que té el respecte de la comunitat i posseeix autoritat sobre les decisions que afecten cada comunitat gitana.
