El 14 de maig de 1982, el número 00000 de l’Òrgan provisional del CC del Partit dels i les Comunistes de Catalunya, el segon que s’editava des de la constitució del PCC, va dedicar l’editorial a la lluita per la Pau, que tenia llavors l’epicentre en les Illes Malvines o Falkland Islands.
En aquella guerra, com en totes les guerres, el que ens importava i importa són les persones, els homes i dones que sumen víctimes, éssers humans que d’un dia per l’altre perden qualsevol referent de la vida i els drets que fins llavors havien sigut condició de possibilitat de les seves vides i es veuen sotmeses a la lògica del terror i la mort.
La guerra de les Malvines va ser una operació de Thatcher per mantenir-se en el poder malgrat la crisi provocada per les mesures neoliberals despietades i criminals que van empobrir fins a l’extrem a bona part de la classe treballadora britànica, amb un considerable increment de l’atur, mentre paral·lelament desballestava els serveis públics i de protecció social de Gran Bretanya.
D’altra banda, la dictadura argentina, que des del 1976 exercia el terror i la repressió sobre la seva població, va utilitzar la invasió de les Malvines i la guerra, per a desviar la protesta i el rebuig a la dictadura que la classe obrera argentina i altres sectors populars començaven a manifestar de manera creixent.
L’Arxiu Josep Serradell recuperem aquella editorial, i us la presentem traduïda al català, amb l’objectiu de reprendre la memòria de la nostra política i portar a l’avui i l’ara el que ja dèiem llavors, i poder comprovar que malgrat tenir raó, la derrota del referèndum de 1986 ens ha portat al regne d’Espanya a pertànyer a un organisme terrorista i que sistemàticament desestabilitza països i zones senceres del món, provocant i desencadenant guerres, operant com a braç armat dels interessos de la indústria armamentista i dels lobbies dels EUA i salvaguardant i garantint el seu control geopolític i econòmic a costa de conseqüències devastadores per als pobles del món. L’OTAN, que sempre està darrere de totes les guerres de l’últim segle.
Tot i això, cal recordar que ara fa 36 anys, el 12 de març de 1986, a Catalunya va guanyar el no a l’OTAN, i al regne d’Espanya gairebé 7 milions d’homes i dones van respondre NO a la permanència d’Espanya en l’OTAN.
No a la Guerra!
OTAN NO, Bases Fora!
EDITORIAL
Les Malvines, l’OTAN i Espanya
Més enllà de les consideracions generals que es poden fer respecte a la guerra anglo-argentina per la possessió de les Malvines, aquesta ha revelat un aspecte fins ara no evident que té greus implicacions per a la política internacional d’Espanya. Apareix clar per a tothom que intenti analitzar objectivament la política internacional del govern de la UCD, que s’està estafant cínicament al país quan s’ofereix una imatge d’un cert suport a la reivindicació argentina de la sobirania sobre Les Malvines quan, paral·lelament, l’eix de la política internacional de Calvo Sotelo passa per la incorporació plena d’Espanya al bloc occidental, a l’OTAN i al Mercat Comú.
I apareix clar perquè si els vaixells de la Royal Navy, que avui ataquen als argentins, formen part del dispositiu general de l’OTAN, aquesta ha hagut de mostrar el seu acord amb Anglaterra substituint a aquests vaixells en les missions que exerceixen habitualment. D’altra banda, el conjunt del bloc occidental, amb els Estats Units al seu capdavant, està mostrant el seu més decidit suport al Regne Unit. Aquesta actitud queda plasmada gràficament per la satisfacció que mostrava el Secretari General de l’OTAN, públicament davant desenes de periodistes, quan es comentava el desastre del Creuer General Belgrano, que ha costat la vida a centenars de joves marins argentins, dient que aquesta guerra era un excel·lent exercici pràctic per a la marina anglesa. D’altra banda, l’actitud dels EUA, ha dissipat qualsevol dubte sobre la naturalesa del conflicte, al mateix temps que sembla que aquesta pot crear una situació nova en el conjunt dels països llatinoamericans que, fins i tot sent governats molts d’ells per dictadures feixistes, comencen a comprendre els qui són els seus veritables enemics. En definitiva, aquesta guerra, amb independència de la legitimitat del primer cop i del caràcter feixista del règim argentí, a hores d’ara, i de manera objectiva, apareix com un conflicte Nord-Sud, com una agressió imperialista que suposa un greu perill per a la pau, i realitzada amb la finalitat de protegir els interessos econòmics i estratègics de l’imperialisme.
I mentrestant, la dreta espanyola duu a terme tots els passos necessaris per a culminar el nostre ingrés en l’OTAN, i renegocia aquests dies el tractat bilateral hispà-nord-americà i dedica milers de milions diaris, que podrien ser emprats en la lluita contra l’atur, a rearmar-nos amb vista a preparar les nostres Forces Armades (FAS), per a la nostra incorporació al bloc imperialista.
Aquest procés posa en perill clarament la nostra sobirania, com va demostrar, sense cap dubte, el fet que fa un parell de setmanes el Cap de l’Estat Major belga, quan sense cap cautela davant la sobirania espanyola, va plantejar la necessitat ineludible de nuclearitzar el país. Però a més ens posa en greus destrets amb els nostres aliats tradicionals, en aquest cas amb els llatinoamericans, perquè si pertanyem a aquest bloc, se suposa que és per a solidaritzar-nos amb totes i cadascuna de les accions que aquest emprengui. La UCD està decidida a portar al país pel camí de l’alineament amb el bloc imperialista, i pel camí de la guerra i de l’agressió.
És dins d’aquest context que cobra importància la crida del Comitè Central del Partit dels i les Comunistes de Catalunya a redoblar els nostres esforços per a impedir l’ingrés d’Espanya en l’OTAN, pel desmantellament de les bases americanes, i a preparar i participar activament en la campanya en pro del desarmament i de la pau convocada per al mes vinent de Juny, amb motiu de la II sessió especial de les Nacions Unides sobre el desarmament.
PARTIT DELS COMUNISTES DE CATALUNYA. Òrgan provisional del Comitè Central, n. 00000. Setmana del 14 al 20 de maig de 1982.
Editorial. Las Malvinas, la OTAN y España (article original en castellà).
Arxiu Josep Serradell. Hemeroteca.
