Diumenge és el dia mundial del pollastre a l’ast. Almenys ho és a Vilanova i la Geltrú, on es formen unes cues quilomètriques al Super Pollo, al Topolino, o a qualsevol de les desenes d’establiments que hi ha per tota la vila. Diumenge passat estàvem parant taula a casa, abans de començar a repartir el pollastre, i va sortir a la conversa el Benidorm Fest, el tema de la setmana. El festival per seleccionar qui representaria Espanya a Eurivisió -ho explico per la gent que està en una torre de marfil i no es barreja en les converses de la pleb- inundava les xarxes. Va ser pels tuits que coneixia que estava passant, perquè la veritat és que no ho vaig seguir. La qüestió: en la conversa vaig descobrir que ma mare era fan de Rigoberta Bandini i que li semblava totalment injust la topinada que s’havia produït.
Tothom sap ja el que va passar, i si algú n’estava al marge, l’han forçat a saber-ho perquè s’han conjurat els astres de la vergonya aliena, i partits i sindicats han decidit que havien de posicionar-se. I no només posicionar-se, sinó que també havien de fer iniciatives parlamentàries i comunicar-ho a la premsa. I com la premsa té una addicció malaltissa pels clics, aquestes iniciatives han tingut un ressò mediàtica absolutament incomprensible. Del món dels comuns i Podemos fins al PP, passant per CCOO (de RTVE), tothom s’ha apuntat al concurs de tractar com una qüestió d’Estat el que no deixa de ser una vanitat, un entreteniment. Que sigui un producte d’entreteniment no li treu rellevància cultural, però diu molt de com tenim la política i la premsa. La premsa, és esclava dels titulars llampants que donen moltes visites; la política, necessita aparèixer com sigui a la foto. I tots s’hi sumen, sense falta, quan tenen l’oportunitat. Només cal recordar quan Raül Romeva i Ramon Tremosa, en la seva etapa d’eurodiputats, van registrar una protesta formal [1] davant la Comissió Europea per una trepitjada de Pepe a Messi.
Que a Ada Colau li agradi Rigoberta Bandini és igual de legítim que a Yolanda Díaz li agradi Tanxugueiras, com ho és que a Ramon Tremosa l’indigni el joc brut del Reial Madrid, o que a mi m’agradi dinar cada diumenge pollastre a l’ast amb mons pares. El que no fa cap servei a la política és que -per posar un exemple sense malvolença- Barcelona en Comú es dediqui a fer tuits sobre Rigoberta Bandini, i no digui ni una paraula sobre que els seus socis de govern estan darrere de la darrera denúncia contra Ada Colau. Cadascú decideix quan aprofita o quan perd l’oportunitat de callar-se.
Notes
[1] Font: https://www.marca.com/2012/01/25/futbol/equipos/barcelona/1327485460.html
