Per què filosofia a les aules?

Del mateix autor

Imagineu que passaria si un cometa enorme es dirigís cap a la Terra amb la capacitat de destruir-la? I que apareguessin negacionistes del cometa? Pot ser que la nostra era, caracteritzada per la informació, sigui també la més fal·laç i fàcil d’enganyar? Aquest és el tema de la recent pel·lícula d’Adam McKay Don’t Look Up. Ficció o tragicomèdia de l’actualitat? L’actual filòsof Byung Chul Han considera que avui la informació ha passat de formar-nos a deformar-nos. I no només és una qüestió de la filosofia: Frances Haugen, exgerent de Facebook, ha denunciat que l’amplificació algorítmica del contingut provocatiu a Facebook i Instagram, juntament amb la incapacitat de l’empresa per a prioritzar la moderació del contingut fora dels EUA i Europa, ha impulsat la propagació del discurs d’odi i de la desinformació, la qual cosa ha desestabilitzat perillosament a diferents països de tot el món. 

Ja no és cap secret que les xarxes socials creades per Mark Zuckerberg no són només un sistema de comunicació, sinó també un element tòxic de la societat, especialment entre els adolescents. Des de diferents entitats es demana controlar legalment aquestes xarxes per tal d’evitar la desinformació que intoxica la societat, però mentre això no arriba – si mai arriba en un món cada vegada més neoliberal – l’única manera de lluitar contra aquesta desinformació són les eines de reflexió que permeten als individus fer ús autònom de la seva intel·ligència. De la mateixa manera que al segle VI abans de la nostra era va néixer la filosofia per combatre els dogmes dels mites, avui la filosofia continua combatent els dogmes de la desinformació. I davant d’aquesta realitat, el govern “més progressista de la història de la democràcia espanyola” elimina del currículum de l’ESO l’assignatura de Filosofia i redueix Cultura i Valors – la més semblant a l’ètica – a un sol curs.   

La reforma de la Llei Orgànica d’Educació, coneguda com la LOMLOE o llei Celaá, permetrà que els i les alumnes passin tot el seu ensenyament obligatori sense conèixer què és la filosofia, just en un moment en el qual la filosofia està prenent força internacionalment a causa dels canvis polítics i socials que estem vivint a escala mundial. La idea del món és, sense cap mena de dubte, un dels motius principals de reflexió de la filosofia contemporània. Ja ho van assenyalar els fenomenòlegs alemanys a la fi del segle XIX i principis del XX mitjançant el concepte de Lebenswelt, però va ser Hannah Arendt qui millor ho va saber actualitzar al seu moment. Arendt defensava en el seu text Què és la política? que aquesta no és una essència de l’ésser humà, com havia defensat Aristòtil, sinó un producte derivat de l’“entre-els-humans”. Aquesta idea convertia la política en el producte de la diversitat pròpia dels humans, diversitat que busca una unió entre ella mateixa, unió que consisteix en la seva organització. Aquesta organització constitueix el món en el qual vivim, però també reflecteix l’objectiu de la política: la llibertat. La qüestió és que aquesta no existeix fora de l’“entre-els-humans”, és a dir, fora del món, perquè aquest “entre” és el que ens permet poder decidir què som.

Això de pensar el “món” d’Arendt és herència directa del seu mestre Heidegger, qui ja va establir que la condició de l’humà és “ser-en-el-món”. Però  a diferència de Heidegger, Arendt considerava que la veritable condició humana no era “l’ésser”, sinó el “món”, ja que la diversitat és el que ens fa ser el que som en el món en el qual vivim. Potser per aquest motiu considerava Ortega y Gasset que si no salvem el món – la circumstància – difícilment ens podrem salvar a nosaltres mateixos. En qualsevol cas, si el que ens fa ser el que som és el món – el fet d’estar “entre-els-humans” -, aleshores el tret essencial de l’ésser humà és la vida política. I atès que la diversitat és inherent a la humanitat, la política no és una activitat secundària, sinó la principal tasca de l’ésser humà. Just aquí radica la importància de la filosofia, fora i dins de les aules, ara i sempre. 

Ara bé, la política, que gestiona la vida de les persones no només l’organitza, sinó que també contribueix a construir-nos com a subjectes, perquè ens construïm “entre-els-humans”. Això considerava Foucault, qui defensava que els individus som un producte polític: ja no som la imatge i semblança de Déu, sinó de les nostres pròpies decisions, motiu pel qual el pensador francès es preguntava sobre la necessitat de repensar les “maneres de subjectivació”. Dit d’una altra manera, si el que ens fa ser el que som és el món en el qual vivim, i aquest és el conjunt de decisions – polítiques – que prenem, aleshores allò que som és una responsabilitat col·lectiva, motiu pel qual és necessari ser conscients del tipus d’educació que oferim als i les alumnes. 

Aquest paradigma filosòfic queda recollit, d’alguna manera, en els principis de la Llei Orgànica d’Educació, perquè sosté que l’alumnat ha de ser educat en els valors de la llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, la solidaritat, la tolerància, la igualtat, el respecte i la justícia, amb l’objectiu de superar qualsevol mena de discriminació. Així, tota persona que obté aquestes capacitats, és a dir que es construeix en aquests valors, supera l’educació secundària. En resum, l’educació obligatòria té com a objectiu ajudar els i les alumnes a construir la seva subjectivitat a través del respecte i la tolerància de la diversitat en què es viu inevitablement per tal d’assegurar la democràcia, perquè cada individu és, parafrasejant a Ortega y Gasset, una perspectiva del món. Ara bé, és possible aquest objectiu si eliminen la Filosofia de l’ESO i redueixen l’assignatura de Cultura i Valors a un sol curs?

En les últimes setmanes s’han dut a terme conferències, escrit articles i denunciat a les xarxes l’eliminació de filosofia a les aules de l’educació obligatòria. Són diverses les veus de la institució internacional de la filosofia que s’han manifestat en contra del “crim contra la humanitat”, com ha assenyalat Markus Gabriel en una de les seves últimes intervencions, perquè s’està duent a terme una reforma educativa que elimina la necessària reflexió de l’“entre-els-humans” que ofereix la filosofia i que constitueix la diversitat sociopolítica. Poc podem afegir al que s’ha dit, excepte continuar assenyalant que eliminar la filosofia de les aules tan sols contribueix a desproveir a l’alumnat d’eines per a la reflexió política, reflexió necessària per a tota democràcia que pretengui respectar la diversitat, així com generar ciutadans lliures i autònoms abans que elements dòcils per al mercantilisme capitalista.

Sovint expliquem als i les alumnes que l’inici de la filosofia va tenir lloc en l’intent de superar el mite, però de la mateixa manera que Foucault va sentenciar que la Il·lustració no era un moviment, sinó una actitud filosòfica, superar el mite no correspon només a un moment històric, sinó a l’actitud pròpia de la filosofia. Malgrat ser coneguda com l’era de la informació, la nostra actualitat també està plena de mites, però a diferència de l’antiguitat, els mites actuals són produïts per inesgotables algorismes que només una ment formada críticament pot analitzar. 

Per això avui, més que mai, no sols és útil la filosofia a les aules, sinó necessària, en la mesura en què la seva absència només contribueix a empitjorar la unió i l’organització de la diversitat que és pròpia de l’“entre-els-humans”. Que la filosofia no sigui a les aules potser no és un problema per a la filosofia mateixa, però no hi ha dubte que sí que ho és per a la reflexió política i el conjunt de la societat, perquè dificulta a l’alumnat la capacitat de dotar-se d’eines de reflexió sobre el fet d’estar “entre-els-humans”. Capacitat de discernir el dir veraç del fal·laç; saber que tota veritat no correspon més que a un temps i a un lloc; comprendre que tota vida és un nou començament que necessita emancipar-se; que l’emancipació consisteix a diferenciar un valor universal d’un particular; i que el conjunt d’aquestes permeten comprendre la diversitat, són algunes de les eines de les quals ens dota la filosofia. En resum, i seguint amb Markus Gabriel, la filosofia serveix per a il·luminar les fal·làcies de cada època, quelcom que permet emancipar-nos de mites i fal·làcies del nostre món que només generen malestar social. Malestar que cada vegada es manifesta amb més força. 

Avui, com en el passat, la filosofia continua lluitant contra el fantasma del dogma, de la mentida i la fal·làcia que es propaga a través de la ingent quantitat d’informació de les xarxes. D’aquí que l’actitud il·lustrada kantiana – servir-se del propi enteniment i ser autònoms – segueix tant o més vigent que quan la va formular Kant al segle XVIII. Per això podem considerar que eliminar la filosofia de les aules és “un crim contra la humanitat”, perquè delega l’aprenentatge de les eines de la reflexió de la diversitat a l’àmbit privat, fent que l’Estat, encarregat de vetllar perquè els ciutadans que el constitueixen obtinguin aquestes capacitats, no se’n responsabilitzi. Això farà que milers d’alumnes no obtinguin les eines bàsiques per a l’exercici de la ciutadania, dificultant la necessària reflexió de l’“entre-els-humans” pròpia de la política i la convivència. 

En resum, es dificultarà la reflexió política i això contribuirà a la seva degradació, just en el moment en què cada vegada més la informació política s’alimenta de fal·làcies i dogmes. Només la llum de la raó és capaç de resistir l’embat de l’era de la informació, per això la filosofia no és el problema, sinó part de la solució de la degradació de la política i de la convivència que estem vivint. Esperem que aquesta història no acabi com Don’t Look Up malgrat els avisos i les crítiques han estat expressades contundentment al “govern més progressista de la democràcia espanyola”.

Articles relacionats

Darrers articles