Les canonades de fibrociment a base de fibres d’amiant i ciment es van generalitzar en les xarxes d’aigua a Catalunya, Espanya i Europa des dels anys 40. És l’expressió de l’auge econòmic de la indústria del ciment i del sector de la construcció. D’ençà de la Directiva Europea 1999/77 de 26 de juliol de 1999 ja es limitava l’ús i comercialització de substàncies com l’amiant i per extensió el fibrociment de les canonades. Per la seva banda, Espanya va transposar la Directiva Comunitària 1999/77/CE a través de l’Ordre de 7 de desembre de 2001, per la qual es prohibeix l’ús i comercialització de tota mena d’amiant i dels productes que ho continguin.
Des de 2003 estan totalment prohibides tant en usos com en comercialització per la Directiva europea 2003/18/CE i es marca la seva substitució per altres materials, donada la seva potencial perillositat en el temps. Davant aquestes constatacions els països desenvolupats van anar prohibint gradualment l’ús de l’Amiant i els seus derivats. En l’estat espanyol es prohibeix totalment la utilització de l’amiant l’any 2001 (Ordre Ministerial de 7 de desembre de 2001), avançant-se així al termini màxim de 2005 previst per la UE.
A causa del seu ús estès, s’aprova finalment l’any 2006 el Reial decret 396/2006, de 31 de març en el qual s’estableixen estrictes mesures de seguretat aplicables als treballs amb el risc d’exposició a l’amiant. El fibrociment o “amiant-ciment” és un material artificial obtingut per la mescla íntima i homogènia d’aigua, ciment i fibres d’amiant, en les quals aquestes representen entre el 10 i el 25% de la mescla.
El 14 de març de l’any 2013 el Parlament Europeu va aprovar una resolució clara on fa referència a la presència d’amiant en les xarxes d’aigua i més detalladament en “l’aigua potable que es distribueix a través de conductes d’amiant-ciment”. En el seu apartat 37 es posa l’accent principalment en “les malalties cancerígenes relacionades amb la inhalació d’amiant (càncer de pulmó o la mesotelioma pleural), la ingestió d’aigua procedent de canonades de fibrociment i contaminades amb aquestes fibres, que són reconegudes com a risc per a la salut i poden trigar diversos decennis en alguns casos més de quaranta anys a manifestar-se”.
Els símptomes de malaltia per exposició a l’amiant van ser durant molts anys difícils de detectar, ja que solen aparèixer entre 10 i 40 anys després de l’exposició al material, com càncer de gola, de ronyó, esòfag i de vesícula biliar. Malgrat la prohibició total, a les nostres ciutats i pobles de Catalunya i el conjunt de l’estat queden milions de tones d’amiant que poden suposar un potencial risc per a la salut de les persones.
L’exposició es produeix en ingerir aliments o líquids contaminats amb asbest, com amb l’aigua que flueix per canonades de fibrociment. Per part seva, l’Enquesta Nacional de 2012 de Subministrament d’Aigua Potable i Sanejament a Espanya, realitzada per l’Associació Espanyola de Proveïments d’Aigua i Sanejaments (AEAS), i l’Associació Espanyola d’Empreses Gestores dels Serveis d’Aigua a Poblacions (AGA), estima la longitud de les xarxes de proveïment en 150.000 km i en 95.000 km les xarxes de sanejament o clavegueram. Tots dos informes coincideixen que, quant a la propietat o titularitat de la gestió de les xarxes de proveïment d’aigua: el 60% seria gestionada totalment o parcialment per administracions públiques.
La comissió de medi ambient del Congrés dels Diputats va aprovar el juliol del passat 2017 una resolució que insta el govern de Comunitats Autònomes i Ajuntaments a eliminar els més de 40.000 kms de fibrociment en un temps inferior a 5 anys. Així doncs, és urgent que els consistoris d’arreu del país assumeixin un paper protagonista per eliminar aquest risc greu per a la salut pública, ja que és un problema que no sols afecta als usuaris i consumidors d’aigua potable sinó també als mateixos treballadors/es que han de manipular i reparar aquest tipus d’instal·lacions.
Per tant, cal portar a terme les següents actuacions:
- Dur a terme una auditoria sobre la quantitat i situació de les conduccions d’aigua potable i altres materials de fibrociment existents en les xarxes d’aigua potable i edificis públics i privats dels pobles i ciutats.
- Establir un pla a curt/mitjà termini per a erradicar aquest material nociu d’equipaments públics i privats (col·legis, hospitals, canonades i tots els elements que estiguin afectats per aquesta substància).
- Elaborar un Pla pluriennal econòmic i tècnic per a la total eliminació de les conduccions d’aigua potable i altres materials de fibrociment públics i privats, en el qual haurien de col·laborar en el seu finançament les Diputacions, la Generalitat de Catalunya i els mateixos ajuntaments.
