Quan el Consell de Redacció de la Realitat em va demanar si m’animava a entrevistar a en Tito Álvarez se’m va plantejar un petit repte, ja que no estic acostumada a fer aquest tipus de coses. De totes maneres us he de dir que ha sigut un plaer, tot plegat va ser molt senzill, una terrassa d’un bar a Sant Andreu del Palomar, els veïns i veïnes que passejaven un divendres a la tarda i un micro que gravava la conversa. En Tito Álvarez necessita poques presentacions, ell és un activista del món del taxi, la cara visible l’organització Elite Taxi, i és una persona que parla sense pèls a la llengua.
Parla’ns de la pandèmia i del taxi. Tots els sectors econòmics han patit un cop important, però al final en una situació de reclusió i de confinament, de falta de moviment, el taxi era un dels sectors que ha patit especialment.
Hi ha hagut molta incertesa, molts nervis, sobretot al principi. El primer mes jo em volia morir. De debò. Jo també estic a UATAE, que és la segona organització d’autònoms més gran d’Espanya, de la qual sóc coordinador a Catalunya i tothom et preguntava “i ara què?”. I bé, estàvem negociant amb el govern les ajudes, el cessament d’activitat… He hagut d’anar a l’hospital tres vegades amb gent amb atacs d’ansietat, i arribar jo i que li passés. No sabia què dir-los. Jo també sóc afectat per la hipoteca (no penso pagar als bancs, m’és igual), i els hi deia: “tu has d’estar així perquè t’ofegaran els deutes?”. Intentava fer veure a la gent que ho passaven pitjor pel tema dels deutes, que no pas pel perill del virus.
Hi ha qui va més relaxat, perquè ho té tot pagat, però clar, el que està fins al coll ho té molt malament. Era sortir, sense feina, ens vam autoregular, perquè ja sabeu que costa molt, ja que l’Institut Metropolità del Taxi tenia problemes per fer-ho perquè hi havia una part que els amenaçava amb la responsabilitat patrimonial…
Explica’ns una mica aquest acord, perquè és històric que el món del taxi arribi a un acord d’autoregulació d’aquest tipus…
Sí. Nosaltres des del 2014 que vam nàixer, sempre hem intentat fer coses que ningú pensava que es poguessin aconseguir. Vam aconseguir asseure a les flotes, a totes les associacions, les radioemissores i autoregular-nos. Vam dir “si tants problemes hi ha amb l’administració doncs fem-ho nosaltres mateixos”. Igual que en una vaga no hem de demanar permís, estem en el límit del sector públic i privat, busquem-ne els avantatges.
Vau establir la circulació en temps de confinament…
Vam acordar quedar-nos en un 50% de la flota que pogués sortir a circular cada dia. Després, en funció de com va anar avançant, vam anar-ho canviant. Hi va haver vegades que ho vam canviar cada dos mesos, i tothom ho va complir. Va ser històric, perquè el sector del taxi és complex, però al final vam entendre que els únics que el salvarem som nosaltres mateixos. Està molt bé reclamar a l’administració, que és la que posa i treu normes i les modifica, però també la clau és autoorganitzar-se. Si tens la capacitat de fer-ho perquè no ho has de fer? I en això estem.
Parles d’autoorganització, però en canvi les plataformes com Uber i Cabify, connecten totalment amb els valors neoliberals, amb la individualitat (el que vulguis, quan ho vulguis). Com creus que lliga això amb el que és el taxi?
Al final el taxista és una persona que surt a treballar, està al seu taxi, es baixa una aplicació o una emissora i té la seva rutina, i és molt complicat explicar-li segons quines coses. Recordo el 2015 que ens vam liar amb el TTIP. Vam trigar un any, i al final tots els taxistes sabien el que era el TTIP. Es tracta d’ensenyar-li a la gent.
Vau explicar molt bé que el TTIP aniria pel vostre pa…
A per tot, clar. S’ha de picar pedra. El tema d’Uber la gent del sector ho té molt interioritzat, i fixa’t que porten amb l’aplicació de taxis oberta set mesos i no té ni cent taxis. És un altre miracle.
Uber ha tret una aplicació de taxis perquè taxistes puguin operar sota el seu paraigua, però no tenen ni cent taxis?
Intentes agafar un taxi i és impossible. Ho tenen molt complicat. Ara a més tenim Freenow, que s’ha associat amb Uber a Europa per desregular el sector, i tota la història de sempre, i en tenim 4.000 d’aquesta aplicació en el sector. Aquesta gent ha vingut amb un rostre amable, s’han anat ficant progressivament, i ara ja els tenim dins. Veurem com ho podem contrarrestar. Seguirem picant pedra. Si no és per una cosa és per una altra.
El taxi és un reflex de la societat, i si tenim tant èxit és perquè tenim 2.000 taxistes que van on diem i quan ho diem, paguen la seva quota, i es dediquen a treballar i quan toquem el xiulet ni pregunten. Si s’ha d’anar anem tots junts. Per què? Perquè tenim ja una trajectòria i hi ha uns resultats. Aquesta és la clau.
Una mica per situar-ho. Explica’ns que és un VTC.
Un VTC és un altre tipus de transport, molt semblant al taxi, que es va crear per uns serveis precontractats, per exemple enterraments, casaments, o de més poder adquisitiu. Mentre no hi havia plataformes cadascú es dedica a la seva feina. A través de la tecnologia entrem en el “tot s’hi val”, és quan entren utilitzen les VTC per fer de taxi. Amb les reformes de Zapatero hi va haver un buit legal, les autonomies les denegaven, però finalment el Tribunal Suprem les va començar a donar totes. Aquests vehicles són el motiu de la guerra del taxi.
Era un sector que estava molt acotat. El nombre de vehicles que podien fer aquests serveis eren molt pocs, però a partir del buit legal amb la llei estatal i durant un determinat temps es van poder demanar…
… va ser una liberalització encoberta.
Exacte, es van poder demanar qualsevol nombre de llicències d’aquells vehicles. Clar, això va fer que augmentessin, i com que no tenien treball d’una altra manera, es van posar a fer de taxi.
Bé, el tema és que sempre he pensat que tot això ja estava pensat, que les coses no passen perquè sí. Hi ha gent que pensa quan entraran, de quina manera, i el capitalisme és això: crea un problema i després vens a salvar-lo tu mateix. Tu el crees i després passa el que passa actualment: “no, nosaltres venim a salvar la mobilitat”. Creem el problema, envaïm la ciutat de cotxes, i ara diem que no, que ho resoldrem amb el cotxe compartit, amb no sé què… cal treure el vehicle privat, però els meus sí que els has de fer servir.
Segurament, la implosió dels VTC va ser la primera visualització pel gran públic del problema que ens venia amb l’economia de plataforma, no? Amazon, Glovo…
Bueno, sí, Uber.
…Un canvi en el món laboral que ens trenca els drets laborals i de classe més bàsics.
Sí, al final nosaltres sempre hem fet molt costat a la lluita dels riders, els Riders x Derechos, estàvem molt units i vinculats.
Clar, perquè al final era el mateix model aplicat a diferents àmbits.
Des de l’habitatge i tots els fons que hi ha al darrere, és exactament el mateix. I què significa això? Que les assegurances socials te les has de pagar tu, totes les responsabilitats les pagues tu, i jo em dedico a intermediar i a comissionar i ja està. I la llei de la selva.
Clar, en aquest sentit, què creus que ens aporta a la ciutadania que el taxi sigui un sector regulat?
Una garantia de tarifa sobretot, però també que si passa qualsevol cosa estàs cobert, que hi ha un conductor professional amb uns coneixements… és el que t’aporta qualsevol servei públic. Fixa’t en Free Now o altres aplicacions: al final, el que fan és dir-te que tot et sortirà més barat fins que tenen el poder de mercat, i allà ja s’ha acabat. T’augmenten el preu.
Nosaltres hem fet informes d’anàlisi gràcies a un hacker, però un hacker legal – tot i que un hacker no és il·legal, el que és il·legal és fer segons quines coses – sobre els preus a Sant Francisco i Los Ángeles, amb diversos recorreguts per veure com actua l’algoritme. Això ho hem presentat amb els nostres “amics” de l’Autoritat Catalana de la Competència, una mica per demostrar-los i dir-los “escoltin, això és al que vostès estan fent costat, i mirin què passa quan aquesta gent agafa poder de mercat: doncs que es carreguen el taxi”. Això ho diem molt, però després ningú ho demostra. També hem fet un treball, que el pròxim dia 13 presentem a la Comissió Europea per fer una denúncia allà, basat en més de dos milions de peticions a Cabify i Uber a la Comunitat de Madrid i a tota la Costa del Sol, fent una petició cada dos minuts en 20 rutes diferents, creant un algoritme que va creant una gràfica, i hem descobert que els algoritmes es vigilen: quan un puja, l’altre ho detecta i puja; quan un baixa, l’altre reacciona i també baixa. D’aquesta manera, el que fan és pactar preus i controlar el mercat. Les mateixes agències de competència ens diuen que ho saben, però que no poden fer-hi res, que com ho controlen? Que quan ho facin, ja els agafaran. El de sempre.
Al final, la tecnologia genera formes monopolístiques, que es fan sota el capitalisme de tota la vida, però ultrasofisticades de manera que són més difícils que mai de detectar. I davant d’això, l’administració pública al final és una garantia que no passaran aquestes coses.
Sí, però també hauria de ser una garantia de control, i el mateix sistema del qual venim no posa els recursos i mitjans necessaris per controlar-ho. Fixa’t en els falsos autònoms: es tiren una pila d’anys estafant i la inspecció no té mitjans. Com pot ser que la inspecció de treball no tingui recursos? Això on s’és vist? No s’agafa per enlloc. Poses una denúncia i passa un any fins que comencen a inspeccionar, és que no s’agafa per enlloc. Bé, fins que ha arribat ara la Yolanda [Díaz] i ha donat canya, sent molt valenta. Molt. Però és el de sempre, així que nosaltres hem volgut no només aprofitar el nostre poder de mobilització, sinó contractar professionals (economistes, advocats experts en dret de la competència, informàtics…).
Clar, al final, ara que tot funciona amb algoritmes, s’ha de poder entendre com funciona tot per veure cap a on anirà.
I aquests informes jo crec que ens permeten fer una passa més enllà, i ficar-nos en temes de competència per veure si podem agafar-los per aquí. Al final, ells parlen de lliure competència, parlen de llibertat, de llibertat d’escollir, d’abaratir preus… i el que fan és tot el contrari: falsegen la lliure competència, creen un monopoli, pacten preus, tenen un càrtel com una casa de pagès i aquí ningú diu res. És al·lucinant.
Tu creus que els conductors de VTC es troben en una situació més precària que els del taxi?
Sí, totalment. També et dic que tot el que passa en el taxi a l’àmbit de treballadors és mentida: tens una nòmina, que posa unes hores, però això no es compleix mai. El que passa és que existeix una mena de pacte que interessa a l’empresari, ja sigui autònom, és igual, i al treballador, perquè tu cobres un percentatge del què fas, així que al treballador li interessa cobrar més. Jo no considero, en línies generals, que un treballador del taxi estigui explotat. Diuen que existeix, però no ho acabo de veure.
Però crec que un treballador de VTC sí perquè té una nòmina, però per cobrar bonus o extres demanen uns llindars mínims que són molt complicats d’assolir per tal de tenir-los lligat a l’aplicació. I també amb el hacker hem fet una anàlisi de dades del driver i hem vist com la puntuació dels clients, que intervé directament en l’assignació de més o menys serveis, es pot manipular. Nosaltres amb un ordinador hem punxat un telèfon: he vist directament el servei (jo anava disfressat per tal de poder passar desapercebut) juntament amb el hacker i, amb el permís del conductor, hem pogut comprovar com, en acabar el servei, si jo li posava un cinc, el hacker li podia posar un u i ho manipulava tot. Què vol dir, això? Bé, no sé si ho fan, però es pot manipular. I aquí intentarem amb CCOO entrar en aquest tema, perquè imagina’t amb qüestions de gènere, de raça… t’aixeques un dia de mala llet, demanes un servei, hi poses mala nota i que es foti també el conductor. Això no pot influir en la forma de treball, però fixa’t on estem arribant.
Davant d’aquesta situació, la vostra demanda a les administracions en què s’ha centrat?
En moltes coses, però sobretot en el control. És com el que t’he dit abans dels falsos autònoms, si no hi ha mitjans com a fas complir la Llei. En aquest cas, si la Guàrdia Urbana no es forma, per molt que tu l’estiguis trucant, després de cada mil serveis posen deu sancions continua sent rendible fer-ho malament. Es tracta que el que ho fa malament no li surti rendible i ho hagi de fer bé.
Amb les VTC sembla que ho hem aconseguit després de tants anys, després d’un treball fet a poc a poc, ara estem lluitant contra això de dins. I la moratòria del decret Ábalos que acaba el setembre de 2022. Han posat una nova Directora General i un nou Conseller ala Generalitat, que ara ja tenen les competències, i li vam dir “suposo que tindrà que espavilar-se per fer això, nosaltres no tenim pressa perquè el setembre de 2022 totes les VTC són cotxes pirata, no podran fer serveis urbans”. I em diu, “farem un decret” i li dic “a veure el decret que fan, perquè no tenen majoria al Parlament, el PSC, els Comuns i la CUP estan amb nosaltres, Esquerra i Junts no podreu aprovar-lo perquè no crec que vulgueu votar amb VOX” [riu].
El que ens deien és “com salvem a la VTC tradicional?”, nosaltres també volem que se salvin. Cal fer una llei catalana, incloent-hi una hora de precontractació, i poses uns requisits mínims dels vehicles que volen ser VTC, recuperant el que hi havia abans. No crec que Uber i Cabify posin cotxes de luxe amb una hora de precontractació. Ho pactem entre el taxi i el sector de les VTC, i endavant.
El temps de precontractació sempre ha sigut el problema a nivell jurídic, on s’han anat impugnant els decrets.
Però mira a València, una hora, a Elx, una hora. Per això cal col·locar-ho a la llei i no al reglament, perquè és molt complicat que ho puguin tocar.
Mirat amb perspectiva, per a què creus que han servit totes les mobilitzacions, tant les del TTIP com les que han anat lligades a les VTC?
El que sempre he intentat dir-li a la gent és que això no és només una cosa del taxi. I que el taxi està demostrant que se’ls pot vèncer, que hi ha molts col·lectius que no tenen la força del taxi i els estan esclavitzant. El taxi ha de ser com un mirall on la gent vegi que es pot guanyar. Aquest és el tema. I ja de pas guanyes [riu].
Al principi ens criminalitzaven molt, però ara amb la pandèmia he al·lucinat. Des de l’hostaleria fins als comerciants de l’Eixample que ens tiraven merda, ens han vingut a demanar ajuda. Es queixen, munten grups, però després no hi anava ningú. Al principi érem com a delinqüents i ara la gent ja diu “cal fer com els taxistes”. Aquesta és una de les victòries més grans que hem tingut.
Després, les vegades que hem estat en Gran Via, no hi ha hagut ni una bandera. Gent de dretes, gent d’esquerres, pakistanesos, tots convivint sota unes sigles. Mentre uns resen, els altres menjant paella al costat, un contrast. Els periodistes d’El Mundo em deien que era increïble. I després, també, anar al Parlament en ple conflicte independentista i que els uns i els altres votessin a favor del taxi. Es poden posar els problemes de la gent per sobre de les vostres palles mentals [riu].
Aquests dies s’han sentit moltes crítiques cap a la vaga de maquinistes de RENFE, fins i tot de gent de la nostra classe. Quan estàveu a Gran Via, sentíeu a la gent propera o sentiu aquesta remor en contra que es tallin els carrers?
Primer ens atacaven per totes bandes, perquè teníem tots els mitjans en contra. Bé, no tots, però Ana Rosa i tots aquests programes sí. Però crec que li vam donar la volta, perquè a més ells no volien parlar, però si ho atures tot no tenen més remei que parlar. Al final som currants, com qualsevol… I també ens és igual, jo ja m’he cansat de donar explicacions dels beneficis que té el taxi. Ja sabem què és cada cosa.
Hi ha una diputada de Junts que em va dir “Això és xantatge”, i jo “Sí, i què?”. I s’ha acabat, canviem de tema. No m’atabalis més, xantatge és el que ens esteu fent. Que no t’agrada el tema de la llicència? Doncs paga’ls el que han pagat i liberalitza el que vulguis. Si vols dir-me xantatgista, doncs d’acord. Sempre és el mateix.
Dius que ells no volen parlar, però sí que influeixen en els mitjans quan és el moment de marcar el discurs i de qui són els bons i qui els dolents, no?
Ens han intentat criminalitzar molt, però al contrari que Madrid, on el taxi és el dolent i el VTC és el bo, aquí no. És el que jo veig. Ho veig en presentadors i presentadores, periodistes… Crec que ha influït molt el tracte humà, no és el mateix que una empresa tregui una nota de premsa que jo passi pel carrer València, on estan els de El Periódico en vaga i endur-me’ls a la ràdio, i que vagin els taxis allà a ajudar. És que som treballadors, cada cop que venen periodistes a les nostres mobilitzacions s’ho passen teta, els donem aigua, entrepans, els portem en taxi… els tractem de puta mare. Això també influeix després.
Fins i tot a OK Diario i diaris d’aquesta mena, jo sempre els dic “Mira, escriviu el que vulgueu, però el que jo digui no ho manipuleu; després el que llegeixi que cregui el que li doni la gana, però no em manipuleu”. I fins i tot això ho han respectat. Jo crec que cap multinacional pot influir tant al que escriu, encara sempre hi haurà una línia. Però després l’Ana Rosa, a Madrid tela… “Això de cremar pneumàtics no-sé-què!”. Dic “Escolti, el que està imputat a la trama Púnica no sóc jo, eh? Ni ningú d’aquí, és el seu marit!”. Això en directe, la tia es volia morir [riu]. Em va enviar durant tres dies una periodista al meu barri preguntant a tothom per treure merda… i la peixatera dient “Aquest és un tio de puta mare… compra el peix aquí” [riu]. No van trobar res.
Després durant els atemptats, vam ser-hi. En els moments durs, hi som. Durant la pandèmia, portant a la gent gratuïtament… Jo crec que el taxi és indiscutible. Tot i que hi ha coses d’una part del sector que també lluitem des de dins per canviar-les.
A Madrid i a Barcelona, a l’hora de presentar aquestes lluites, són diferents, hi ha una hegemonia cultural diferent…
Quan va acabar la segona vaga aquí, jo me’n vaig anar a Madrid. Vam estar set dies aquí, i quan vam plegar vaig anar-me’n a casa, em vaig dutxar i em van dir “On vas?” i jo “A Madrid!”. Ni em vaig treure l’armilla. I tu saps el que és estar a la porta de Gènova del PP i quinze mil taxistes cridant “Visca Catalunya!”? De la ràbia que tenien. Són moments increïbles. I ens miren amb enveja, perquè veuen que aquí lluitem i tot influeix. I aquest discurs de “els catalans…!”, el que jo noto, es troben amb el contrari.
I aquí anar a la T2 [de l’Aeroport del Prat], que allà està ple de fatxes, i voten tots a Podemos. “S’ha de votar a la Colau”, i es queden parats, i llavors diuen “D’acord! Però a la CUP no, aquests sí que no” [riu]. Fer-li entendre a la gent que si no, què faràs? Jo respecto totes les ideologies, cadascú és lliure de pensar el que li doni la gana, però és molt important anar a votar a qui t’està defensant i ficar-li això al cap de la gent.
Quan estàvem a l’ajuntament, és un ajuntament amb molt de pes i vam poder situar el discurs bé, jo mai vaig tenir problemes per explicar què estava passant, que era un sector que ens volien desregular i des de l’administració no volíem. Però ajuntaments més petits o que no tenen el pes de Barcelona no poden fer gran cosa, és un problema més global.
És que tenen molt de poder. Nosaltres tenim una xarxa internacional superpotent, hem anat a Califòrnia, a tota Llatinoamèrica, Mèxic, tot Europa… una passada, riders, drivers [riu], perquè clar, allà es diu així, no són taxistes, són conductors de Lift, d’Uber… de Califòrnia, i allà aprenem molt, perquè veiem en quina fase estan allà, què han fet, i ens ha ajudat molt a què aquí no hi siguin. És que ens els hem tret de sobre! I parlant amb gent de Sant Petersburg i explicant-los el que fem aquí, i que ens diguin “Com fem això aquí ens disparen!”, t’ho juro. I t’adones dels contrastos.
A Barcelona tothom la veu amb molta enveja, perquè aquí es fan coses, no sols en el taxi. Per exemple, a l’ajuntament hi ha coses que no m’agraden, però dius mira, m’estan fotent a mi també però si ets aquí és per a canviar coses; si la gent et posa per a canviar coses cal ser valent. Fixa’t que els del PSC, sempre havien donat suport al taxi de manera moderada i ara fan declaracions que jo em quedo al·lucinat.
Vosaltres heu fet molt per a generar aquesta hegemonia i que el discurs vagi per aquí. Això també és el resultat de les mobilitzacions.
És que tenim raó, qui s’hi pot oposar? Per exemple, vaig aconseguir anar amb Uber a un debat a Catalunya Ràdio i vaig haver de prometre-li bon rotllo. Li vaig vendre gat per llebre perquè vingués, això s’aprèn al carrer, jo li volia portar al debat públic perquè els taxistes li escoltessin i no pensessin que volien entrar només amb els taxis i que ja eren bons. Vaig haver de fer una maniobra, generant incertesa… la gent em deia traïdor per asseure’m amb Uber en una taula. Vam fer tres reunions, vam estar dos mesos suportant molta pressió i al final es va aconseguir: vam anar a Catalunya Ràdio i a un mitjà a Madrid, el vaig deixar en evidència.
El d’Uber venia amb un munt de notes, amb les seves promocions i els seus codis… I la presentadora el primer que va dir va ser: “Bé, s’ha acabat la guerra del taxi?” i jo li responc “a veure, en una guerra, perquè s’acabi, ha d’haver-hi un procés de pau, estem en converses i Uber no ha lliurat les armes”. Ells diuen que no garanteixen al taxista que no vagin a treure les VTC i aquí no hi ha debat, en definitiva, no han lliurat les armes. Ells sempre diuen el mateix: “ens hem equivocat en el passat”, com si fossin ximples i no sabessin el que feien. Els vaig dir que si són tan bons comencin per pagar impostos, ell ja no sabia on ficar-se.
La seva postura no es pot defensar amb algú davant que sàpiga que parla. L’altre dia amb el de Free Now també, no volen debatre. A Ràdio 4 van haver d’entrevistar-lo a ell i després a mi, la periodista em va dir que ell no volia un cara a cara.
Crec que hem parlat de tots els temes que havíem preparat. No sé si hi ha alguna cosa més que vulguis destacar.
Cada any penso que aquest any serà clau, ara ja sé que això és interminable. Perquè ara tancarem aquesta porta, però intentaran entrar per una altra banda.
Clar i el decret pel qual vam lluitar a l’estat, el decret Ábalos, va servir en aquell moment determinat. Jo estava en plena baixa de maternitat, recordo haver de parlar amb la Secretària de Transports. Va servir llavors, però la tecnologia l’ha superat.
Va servir aquí, però no a Madrid.
A Madrid no, perquè el seu Govern autonòmic no va recollir el guant. Va servir aquí perquè el que feia era possibilitar que els municipis regulessin, a la Comunitat de Madrid no van voler fer-ho.
La mateixa Constitució diu que cal respectar les competències territorials i resulta que es treu una autorització nacional, deixant fer serveis urbans i els ajuntaments no poden fer res. Arregla-ho, si l’ajuntament no podia fer res; i nosaltres com una piloteta d’un costat a l’altre, de l’estat a la comunitat… i al final vam decidir que si el que més importa és l’economia, ho aturaríem tot. El que no ens imaginàvem és com s’embolicaria la cosa, aturem Barcelona i va venir l’aturada de Madrid, Sevilla, València, País Basc, vam parar el país sencer. I jo al mig, em vaig veure amb l’armilla i la gorra al Ministeri reunit amb l’Ábalos, tots parlant i jo vaig parlar l’últim, com sempre. Li vaig dir “El puc tutejar? Arregla això, és una puta merda, no sé què cal fer, però fes alguna cosa perquè no ens aixecarem”. Al final van fer el que havien de fer.
No era tan complicat, al cap i a la fi era deixar anar unes competències. Però ara, l’economia de plataforma no para de buscar la manera per a entrar en els sectors regulats i poder obrir-los en canal. Continuarem picant pedra.
