«Els herois com si fossin criminals»: quan Mikis Theodorakis denunciava la feixistització d’Europa

Del mateix autor

Mentre que el 2005, l’Assemblea parlamentària del Consell d’Europa proclamava la necessitat de condemnar els crims del comunisme a escala internacional (Informe de Göran Lindblad), davant d’aquesta provocació, Mikis Theodorakis, recentment desaparegut, va reaccionar tot publicant això que segueix el desembre de 2005:

«Només tinc una paraula per adreçar a aquests “senyors”: VERGONYA!»

«Els herois com si fossin criminals»

«El Consell d’Europa ha decidit canviar la història. La pretén deformar tot confonent els agressors amb les víctimes, els herois amb els criminals, els alliberadors amb els conqueridors, els comunistes amb els nazis.

Considera que els majors enemics del nazisme, és a dir els comunistes, són criminals fins i tot al nivell dels nazis! I es preocupa i protesta avui perquè, així com els hitlerians han estat condemnats per la comunitat internacional, res de semblant no ha arribat encara als comunistes. És per aquest motiu que proposa que aquesta condemna tingui lloc durant la sessió plenària de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa dels propers 24-27 de gener.

El Consell es preocupa del fet que “la consciència pública al voltant dels crims comesos pels règims comunistes és insuficient”. I també perquè “els partits comunistes són legals i actius en alguns països i fins i tot, en alguns casos, aquests no han pres distància d’aquests crims”.

En altres mots, el Consell d’Europa anuncia anticipadament la persecució futura dels comunistes europeus que encara no hagin fet una declaració de penediment com aquella que demanaven els botxins de la Gestapo i els torturadors de Makronisos [1].

Potser demà decidiran deixar els partits comunistes fora de la legalitat i entreobrir les portes als fantasmes de Hitler i Himmler els qui, com ja sabem, van començar les seves carreres prohibint els partits comunistes i empresonant els comunistes en camps de la mort.

Aquests nazis van ser finalment ofegats en la sang de les seves pròpies víctimes, els 20 milions de morts de la Unió Soviètica comunista i els centenars de milers de comunistes que van donar les seves vides, liderant els moviments de resistència nacional, tant a Grècia com a través de tota Europa.

Tanmateix, en els seus desitjos de restaurar els mètodes condemnats per la consciència de la història i dels pobles, aquests Senyors del Consell d’Europa, arriben en segon lloc, ja que han estat superats pel seu germà gran, els Estats Units, els qui massacren pobles sencers amb els seus mètodes hitlerians, com a Iraq, a la qui han reduït a una ruïna coberta de presons americanes, a on són torturats cada dia de manera abominable milers de víctimes innocents.

Davant d’aquest gran crim contra la humanitat, així com del camp hitlerià de tortura moderna de Guantánamo, el Consell d’Europa no té res a dir.

Com ens podem arribar a creure que aquest es preocupa dels drets de l’home, mentre a casa seva, a Europa, autoritza els avions de la CIA a transportar persones privades de drets, per torturar-les en presons especials?

Tals ciutadans no poden ser acusadors. En la Cort de Justícia de la història, la mateixa que un dia condemnarà els innombrables crims del seu germà gran, del Vietnam a Xile i d’Amèrica del Sud a Iraq, seran jutjats per haver tolerat o haver estat còmplices d’aquests crims.

Malauradament, avui estic obligat a parlar més en nom dels morts que en nom dels vius. En nom, doncs, dels meus camarades comunistes morts, d’aquells que van passar per la Gestapo, els camps de la mort i els llocs d’execució per tal d’abatre el nazisme i per celebrar la llibertat, només tinc una paraula per adreçar a aquests “Senyors”: VERGONYA!»

[1] Illa grega a on van ser deportats i torturats els comunistes i resistents.

Articles relacionats

Darrers articles