Expertesa compartida

Autor

Del mateix autor

Fawzía Abu Jáled

Roque Dalton

Vladimir Maiakovski

Avui és dilluns i he d’anar com tots els dilluns a signar una acta de presència al jutjat: Així m’ho va ordenar el jutge de Madrid, a la meva sortida de presó a Soto del Real. I, alerta, que estic acusat de delictes de terrorisme i el seu finançament! Terrorisme en llibertat provisional… Irònic, tot plegat. Jo soc l’Edu, un dels empresonats en l’operació repressora de l’estat anomenada “Judes” i, a més, estem acusats d’aldarulls en la causa dels “9 de Lledoners”, també pels advocats de la Generalitat de Catalunya. En ella ens demanen fins a set anys de presó.

Molta gent, moltes companyes, m’han preguntat com és possible que després de patir situacions de violència per part de la Guàrdia Civil, abusos i menysteniment, d’estar tres mesos a la presó, estigui tan sencer i actuï com si no hagués passat res. A veure si soc capaç d’explicar-ho…

Imagineu un dia qualsevol, a les 5 de la matinada, on amb violència, soroll, fusells armats, uns quinze o vint agents de la Guàrdia Civil rebenten la teva porta de casa. Em poso a terra i un d’ells en retorça el braç a l’esquena i en posa el genoll al clatell… mai oblidaré que en aquesta situació hi era del tot tranquil: Estigues tranquil i mai perdis la serenor, que la por no et faci perdre la dignitat. Després, escorcolls a casa sense l’Eva, advocada d’Alerta Solidària. Trasllat a Madrid, emmanillat durament, doblement encaputxat. Quatre dies a Tres Cantos i tres mesos a Soto del Real…

Únicament diré que va ser dur tot plegat: Pel tracte rebut i, sobretot, per la desinformació, règim que patíem, perquè no tens garanties jurídiques. Amb tu poden fer el que vulguin. Van ser 72 hores amb la Guàrdia Civil al costat. Naltros, en aquell moment, pensaven que hi serien com a mínim un any empresonats. Pateixes pels teus familiars, filles, companyes i amics, pateixes per les situacions que deixes, per la feina, els deutes econòmics… Els meus pares tenen setanta-vuit anys… I, sortosament, les meves filles, ja grans, no van ser aquell dia a casa. Em va dir: “faré tot el possible perquè sortís de presó”. Des d’aquell moment, i cada dia que passava, amb més determinació, em deien de la feina que estava fent el nostre grup de suport, que s’encarregaven de tot, absolutament de tot el que necessitessin les nostres famílies… El relat de violència i terrorisme no ha arrelat com ells volien, té més niu tot el suport de tot un país, de tota una societat.

I fa ben poquet que vaig recordar d’una altra cosa: Vaig en recordar-me d’una dona gran, una àvia catalana. La vaig veure plorant a la manifestació de les Espelmes, el dia que van empresonar als Jordis. Li vaig preguntar que per què plorava i em va contestar “perquè estic vivint, estic patint, tot el que vaig patir a la meva infantesa”. Ras i curt. Quaranta anys d’aquesta democràcia a l’Estat Espanyol i encara estem vivint el mateix que a la dictadura d’en Franco.

La por es converteix en orgull, en determinació, en dignitat. Trobes un sentit a la vida, molt especial, però a la vegada molt important, perquè t’han fet protagonista d’una injustícia, d’una mentida, però amb tota d’intenció maligna d’encerclar i d’abatre el moviment independentista. En aquest procés he trobat que la mobilització per les nostres llibertats i la independència de Catalunya és una obligació per a deixar un món millor a les nostres filles, perquè això és el més important que puc fer, és el més important que podem fer entre totes.

Es aquesta la meva expertesa, la meva motivació, i ara el meu objectiu personal, donar a conèixer el que van patir, i com i perquè gracies a la -solidaritat ens hem assortir.

El Grup de suport del 23 S, hem fet un documental, «DE MATINADA», fem un relat amb imatges de tot el que va passar, i volem difondre per a tot el país, per compartir aquestes Experteses….

Mai defallirem, si ens volien atemorides, i a casa, seguirem sortint al carrer, més repressió,… doncs més mobilitzacions, desobediència i determinació.

Això és el resultat de la repressió, mes convicció per les teves llibertats.

I sobretot, sobretot, gràcies a totes.

Article anteriorEn català arreu
Article següentTalls, drets i sentències

Articles relacionats

Darrers articles

Què pot la poesia?

Joana Raspall i Juanola

Gabriel Celaya

Àmal Yarrah