“Metges, no bombes”: el Nobel de la Pau pels metges cubans

Del mateix autor


Nazareno Galiè
“Médicos y no bombas”. En el context de la pandèmia, catòlics i marxistes del Capítol italià REDH es troben en aquesta consigna de Fidel. 
En aquest context de pandèmia mundial, les contradiccions del sistema capitalista, basat en el benefici i l’explotació de l’home sobre l’home i sobre la naturalesa, no poden sinó aprofundir-se. No obstant això, de països com Cuba i Veneçuela tenim un exemple de contrartendència. Aquí, juntament amb un sistema econòmic basat en la planificació orientada al benestar de la col·lectivitat, funcionen els valors de la cooperació i la solidaritat internacional.
Per aquest motiu, Luciano Vasapollo, professor universitari de la Sapienza de Roma i membre de la Secretaria executiva internacional de la Xarxa d’Intel·lectuals, Artistes i Moviments Socials, en Defensa de la Humanitat (REDH) i Rita Martufi, coordinadora del Capítol italià de REDH i directora científica del CESTES (Centre d’Estudis de les Transformacions Econòmiques i Socials), reafirmen la crida per a la concessió del Premi Nobel de la Pau als metges cubans, també perquè Cuba, com deia el Comandant en cap Fidel, “no exporta bombes, sinó metges”.
El Capítol italià de la Xarxa en Defensa de la Humanitat ha portat endavant, juntament amb aquesta del Premi Nobel, moltes batalles, com la contra el bloqueig a Cuba i Veneçuela, per l’alliberament dels Cinc herois cubans empresonats injustament en les presons estatunidenques per defensar la seva pàtria dels atacs imperialistes. Aquesta contínua batalla per les idees, per fer servir una expressió molt apropiada de Fidel Castro, ha estat animada dins del Capítol italià format per intel·lectuals, professors universitaris i militants marxistes en connexió amb cultures i moviments de base de diversa inspiració. Aquest és sens dubte un valor important, que ha permès ampliar el camp de la solidaritat internacional amb Cuba i els altres països assetjats pel líder unipolar, avui ineluctablement en crisi.
Entre les organitzacions presents en el Capítol italià podem recordar a les marxistes com la Rete dei Comunisti, el periòdic Contropiano, Nuestra América, el centre d’estudis CESTES, l’organització juvenil Noi Restiamo, però també experiències cristianes de base com el FarodiRoma i l’Associació pare Virginio Rotondi per a un periodisme de pau, fundada pel director de FarodiRoma, Salvatore Izzo. Veïns i companys de camí en el Capítol italià són també homes d’Església i representats, en el món cultural en l’acadèmia, de la cultura progressista i reformista radical.
Com és sabut, les brigades mèdiques cubanes Henry Reeve van treballar molt abans de l’epidèmia mundial en molts països sovint oblidats pels Estats i les multinacionals occidentals, com a Àfrica durant l’epidèmia d’ébola o a Centreamèrica, a conseqüència de catàstrofes com terratrèmols i huracans. No obstant això, durant la primera pandèmia, els metges cubans van assistir als països més rics d’Europa, que, d’altra banda, es van alinear amb els Estats Units en l’aplicació del bloqueig. Itàlia també ha estat testimoni de l’ajuda de Cuba.
Com s’ha dit, la força de REDH i del Capítol italià resideix sobretot en la pluralitat de cultures que expressa. Reuneix a tots aquells que, més enllà de la seva formació i de la seva orientació política i cultural, han comprès que la lluita per la humanitat en el protagonisme col·lectiu i en contrast amb tota autoreferencialitat i contra els nocius protagonismes individualistes, no es pot separar de la lluita contra l’imperialisme i la crítica del sistema econòmic que fongui la mercantilització i la reificació de tot àmbit humà.
En aquest moment històric, marcat per l’esclat de desigualtats i la incapacitat del sistema per a protegir als més febles i exclosos de la globalització, dels països de la transició, com Cuba i Veneçuela, se’ns mostra el camí, encara que ple d’obstacles, per a una futura humanitat. Per a defensar aquesta conquesta i aquesta via de pau, el Capítol italià reactiva aquesta batalla de contrartendència pel Premi Nobel de la Pau als metges cubans, conscient de la capacitat que les forces més coherentment compromeses per a la defensa dels pobles tenen de moure les consciències, massa sovint adormides per la cultura desviada del benefici i de la mercantilització.
Versió italiana de l’article publicada a FarodiRoma el 2 de novembre. 

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles