La pandèmia del nou coronavirus ha tingut un impacte contundent sobre la vida quotidiana de tothom, però especialment sobre la classe treballadora. El confinament ha obligat a moltes empreses a aturar la seva activitat, el que ha comportat una aferrissada lluita per no perdre ni un dret laboral. Tot i les dificultats, el moviment obrer ha estat a primera línia de foc, i per això, hem volgut fer una entrevista a un sindicalista per aquest número especial del 1r de Maig. Es tracta de David Ruiz, responsable d’Acció Sindical i Negociació Col·lectiva de la construcció, de la federació de construcció i serveis de CCOO de Catalunya.
Quina està sent la tasca principal dels sindicalistes aquestes setmanes
Durant aquestes setmanes l’activitat sindical està sent molt intensa. Centenars de sindicalistes estan treballant de forma intensa, de forma telemàtica, per garantir els drets de les persones treballadores. Entre la tasca principal està intervenir de forma col·lectiva en les empreses, a través dels delegats i comitès d’empresa, principalment en el ERTOs i en exigir mesures de prevenció per evitar el contagi. En matèria d’ERTOS, des de CCOO de Catalunya hem intervingut en 2240 empreses, que ocupen a més de 330.000 persones treballadores, i que afecten a més de 250.000 persones treballadores. Això suposa el 49% de les persones treballadores que hi ha en ERTOS. I l’altra factor important d’intervenció sindical és en matèria de salut laboral en aquelles empreses que han estat treballant, exigint i participant en la negociació de protocols de treball, exigint els EPI’s necessaris, protecció dels col·lectius més vulnerables,…
D’altra banda, a través de l’assessorament des de CCOO de Catalunya s’han rebut més de 15.000 trucades telefòniques, i s’han generat més de 25.000 consultes online. Un assessorament, en el qual la meitat son de persones no afiliades, a qui el sindicat també estem donant assessorament.
Quins riscos i quines ventatges ha suposat la figura de l’ERTO
L’ERTO és en aquests moment el principal mecanisme per evitar que es produeixin acomiadaments que siguin definitius. Es tracta d’un mecanisme a través del qual es suspèn el contracte de treball, però aquest no s’extingeix, de forma que durant aquest període les persones treballadores cobren la prestació d’atur, però mantenen el seu lloc de treball. Les empreses s’estalvien pagar salaris, i en els de força major una part o la totalitat de la Seguretat Social. En aquests moments el més important és mantenir el lloc de treball i evitar acomiadaments de treballadors. A més, a través de les mesures que ha aprovat el govern, durant aquest període el treballador no consumeix la prestació d’atur.
D’altra banda, no podem oblidar que els ERTOS suposen una pèrdua per a les persones treballadores, ja que l’atur només garanteix com a màxim el 70% del salari. Per tant suposa una pèrdua retributiva important, que en alguns casos, segons els “topes”, pot ser superior. Tampoc es generen pagues extres ni vacances mentre dura l’ERTO. I des del meu punt de vista, un dels problemes més importants que tenim és el temps que es pot trigar a percebre la prestació, ja que davant l’allau d’ERTOS el SEPE està col·lapsat i en alguns casos s’està trigant a resoldre aquestes prestacions. Les persones treballadores no poden estar 2 o 3 mesos sense cobrar el salari.
Quin paper estan jugant els comitès d’empresa
Durant aquesta situació es clau que hi hagi representació sindical a les empreses, ja que a través dels delegats de personal i comitès d’empresa podem intervenir en les condicions de treball. En els ERTOS, a través dels comitès d’empresa, s’intenta negociar per millorar les condicions, per tal de que les empreses puguin complementar les prestacions o fer bestretes a les persones treballadores. En el ERTOs de Força Major (que son la majoria que s’han presentat) no hi ha període de negociació, però en algunes empreses on tenim representació hem aconseguir negociar les condicions de l’ERTO. En els ERTOS per causes objectives, és preceptiu un període de consultes amb la representació dels treballadors, el que permet intervenir en la negociació i fer propostes per assolir un acord. En empreses on no hi ha representació sindical, aquesta li correspon als sindicats més representatius.
D’altra banda, en aquelles empreses on es treballa (o s’haurà de tornar a l’activitat els propers dies) els protocols de treball i les mesures preventives que s’han de portar a terme s’ha de fer amb la participació i negociació amb els representants dels treballadors. Per tant, torna a ser clau que hi hagi representació sindical a les empreses, i poder intervenir sindicalment per incidir en les condicions de treball.
Vull destacar que a més aquesta tasca s’ha de fer en condicions molt difícils, normalment amb reunions telemàtiques, i on normalment no podem fer assemblees amb els treballadors, i s’ha d’informar per altres mitjans.
A les empreses es respecten les mesures de protecció contra el covid?
Des del sindicat i els representants dels treballadores estem exigint que es respectin les mesures de protecció davant el COVID19. No sempre es compleix, i davant aquests casos s’ha de denunciar a Inspecció de Treball. El problema es que hi ha moltes empreses petites on no hi ha representació sindical, i això dificulta més exigir aquestes mesures preventives. Ens trobem davant una situació que es pot allargar en el temps, i es necessari que al lloc de treball es mantinguin les mesures de protecció necessàries i es disposin dels EPIS necessaris per a fer la feina.
També no podem oblidar que s’ha de prioritzar el teletreball allà on sigui possible.
Quin paper ha de jugar el sindicalisme per encarar la crisi econòmica i social que ens ve a sobre
La crisi econòmica i social que pot esdevenir a partir del COVID-19 posa en evidència les febleses del nostre model econòmic i social. Des del sindicalisme hem de jugar un paper proactiu per evitar els efectes d’aquesta crisi torni a caure sobre les esquenes de les persones treballadores, i per això s’ha d’exigir nous models econòmics i productius, on es reforci el paper de la indústria, s’afronti el repte climàtic i la digitalització, i es reforci la protecció social i els serveis públics. Cal exigir un nou marc de relacions laborals, on es garanteix els drets de les persones treballadores, estabilitat laboral, i condicions de treball dignes i segures.
