La crisi sanitària global del causada pel covid-19 està canviant la societat i la política. I, sens dubte, canviarà l’economia. El patiment de la classe treballadora s’accentua i, més, tenint en compte que les diferents actuacions a nivell de rescat social estan deixant fora a la gent treballadora migrada no administrativament regularitzada, així com també obliden a la part de la classe “amb papers” que treballa sense contracte laboral (o contracte precari que no reconeix tasques i jornada), deixant-la sense drets.
Com a acompanyament a la falta d’inclusió de les persones migrades en les mesures de rescat social, estem vivint pràctiques de repressió. A manca d’un reglament sancionador de desplegament del RD d’Estat d’alarma, s’estan vivint abusos de poder i males pràctiques policials, com a resposta a aquestes Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) elevarà queixa i exigirà explicacions i immediata rectificació.
‼️ La @barcelona_GUB, en un acto racista, acaba de identificar a dos compañeros que trabajan cosiendo mascarillas para los hospitales catalanes con todos los documentos que acreditan su labor. Les han dicho que no pueden volver por no tener NIE(documento identidad extranjeros)? pic.twitter.com/uSA5aQGgvf
— Sindicato ManteroBCN (@sindicatomanter) March 29, 2020
Esta iniciativa de apoyo mutuo recoge y distribuye alimentos y productos de higiene en 52 puntos del área metropolitana de Barcelona, y atiende situación de vulnerabilidad, especialmente a personas sin papeles, sin redes familiares y problemas de salud. https://t.co/g2HH4RSyOM
— El Salto (@ElSaltoDiario) April 2, 2020
En aquest sentit, recomanem, especialment a comandaments tècnics i càrrecs polítics de l’àmbit de la Seguretat, tant a nivell municipal, català o estatal i dels diferents cossos policials, la lectura de l’article de Carlos-Alberto Amoedo-Souto publicat fa recentment: “Vigilar y castigar el confinamiento forzoso. Problemas de la potestad sancionadora al servicio del estado de alarma sanitaria” (Revista El Cronista del Estado Social y Democrático de Derecho, número 86-87, pàgines 54-65). El catedràtic de dret administratiu de la Universitat de la Corunya fa una anàlisi sobre el règim sancionador derivat de les mesures de l’estat d’alarma, criticant la seva poca concreció i nul desenvolupament posterior, que deixa un apoderament amplíssim i discrecional a les autoritats a l’hora sancionar.
Com podem veure, els efectes del covid19 també van de desigualtat. I de desigualtat incrementada. Això suposa un doble impacte cap a treballadors i treballadores migrants, sobretot pels d’origen extracomunitari. En primer lloc, es produeix un enduriment de la precarietat i vulnerabilitat de la gent treballadora migrada, que són el nostre veïnat, que són part indestriable de la nostra classe, la de tots els colors de pell i de tots els orígens.
Las trabajadoras del hogar celebran su inclusión en las medidas sociales pero señalan sus límites y esperan que sirva como precedente a su incorporación al régimen general de la Seguridad Social.https://t.co/MpIqaR2uTR
— El Salto (@ElSaltoDiario) April 2, 2020
En segon lloc, la crisi del coronavirus també produeix estralls en els països d’origen dels nostres veïns, no només per l’impacte sanitari, sinó per l’enduriment de les condicions socials i econòmiques allà on tenen familiars directes, que sobreviuen gràcies a les remeses enviades per gent treballadora “migrà” vinguda, i ben trobada, a Catalunya.
El confinamiento y la caída de las remesas amenazan la economía en África occidental. Casi la mitad de las familias gambianas, y una de cada cuatro en Senegal, reconocen que dependen del dinero que les envía un familiar desde el extranjero.https://t.co/qiVTFuU4Je
— El Salto (@ElSaltoDiario) April 2, 2020
L’esforç per a combatre la pandèmia està tapant totes les boques, però està despertant i destapant moltes consciències. Cal preparar-se per quan passi aquest drama sanitari, capitalitzar totes les energies per a un canvi de model i de paradigma. El futur immediat serà o molta més unitat o molta més divisió de classe. La crisi sanitària global que ensorra l’economia, pot tancar-se en clau de barbàrie o en clau de socialisme. Una opció, en clau distòpica de domini ianqui i del model de l’extrema dreta, de retallada consolidada de drets i llibertats i control social via policial-militar, que tindria un salt repressiu, que no podem ni imaginar, en la classe treballadora migrada. I l’opció contrària, havent despertat consciències, un canvi en la subjectivitat, que sigui una espurna que faci esclatar totes les energies de canvi, no aturable, de model i de paradigma.
Cal reforçar, ara reforçar on line, els moviments, organitzacions i plataformes socials: UCFR, Coordinadora Obrim Fronteres, Caravana Obrim Fronteres, Welcome Refugees, Stop Maremortum, Tanquem els CIES, l’àmbit sindical de “Noves realitats del treball i precarietat” i totes aquelles organitzacions i xarxes de suport i ajut mutu que estan construint un nou present per conquerir un nou futur, de tota la classe obrera, de tots els pobles.
Alba Blanco,
membre de l’Executiva del Partit de l’Esquerra Europea
Pere Fernández,
responsable de l’Àrea contra el feixisme i el racisme de Comunistes de Catalunya i activista d’UCFR
