Durant els primers dies de setembre, OpenAI va presentar un nou avenç en el desenvolupament de la IA, ChatGPT-6 Astra, amb capacitat per funcionar autònomament. El director executiu de Nvidia, Jensen Huang, va afirmar que aquest model pertany a la Intel·ligència Artificial General (AGI, per les seves sigles en anglès), amb les mateixes habilitats cognitives que la intel·ligència humana. Aquesta afirmació eufòrica ha estat rebutjada per nombrosos experts en la matèria com una insinuació propagandística; per contra, el nou dispositiu ha despertat sospites per la seva autonomia i opacitat. L’ONU ha declarat que considera que els avenços en la IA (Intel·ligència Artificial) són una «amenaça existencial» per a la humanitat.
Els programadors ens informen que els agents d’IA han començat a actuar pel seu compte, saltant-se els controls experimentals i cooperant entre ells per detectar vulnerabilitats. Intenten enganyar els desenvolupadors, inventen identitats falses, investiguen persones, ocupen altres sistemes. Participen en el seu propi desenvolupament i cada vegada resulta més factible que puguin prescindir dels humans. Segons algunes notícies, l’empresa OpenAI ha hagut d’aturar la posada en marxa d’Astra perquè s’havia saltat els controls de seguretat.
Sabent que la IA s’està utilitzant en les guerres actuals, la seva autonomia planteja seriosos interrogants. L’Estat d’Israel, assessorat per l’empresa Palantir, que manté vincles amb la CIA, fa servir IA en la lluita antiterrorista per assassinar la població palestina, inclosos els infants. La IA és també un instrument per manipular l’opinió pública en processos electorals, envaint l’espai informatiu amb rumors i notícies falses, cosa que ja ha succeït en diverses eleccions llatinoamericanes que han donat el poder a governs de dreta radical. L’associació de la IA amb moviments reaccionaris és tan significativa que el president argentí Javier Milei ha presentat al Congrés del seu país una llei per a la desregulació completa d’aquesta tecnologia. L’objectiu és que les decisions polítiques siguin preses per algoritmes, substituint la deliberació pública. Els radicals estan guanyant la batalla política, i les crides a la moderació cauen en sac foradat.
Tot això és molt greu i justifica l’alarma de l’ONU. El papa Lleó XIV ha dedicat la seva primera encíclica, Magnifica Humanitas, a propugnar la protecció de la dignitat de les persones i els drets humans. La seva proposta és de caràcter moral; però la resposta a aquests desenvolupaments tecnològics ha d’anar més enllà, per polititzar-ne l’ús en les seves aplicacions socials i culturals. En primer lloc, ha aparegut una oposició al desenvolupament de la IA per part de professionals i empresaris que veuen en risc els seus llocs de treball i negocis. Fa ja tres anys, més de 20.000 signatures van donar suport a una declaració que demanava que s’adoptessin mesures cautelars sobre l’ús de la nova tecnologia. Els liberals s’han dividit en aquesta qüestió. El mateix Bill Gates ha afirmat ser partidari de frenar la investigació en aquest terreny per salvar els llocs de treball, tot i que no creu que sigui possible dins de l’actual sistema social. El desenvolupament de la IA en el context de l’economia capitalista liberal, sota estats dominats per moviments irracionals d’extrema dreta, podria donar lloc a un desastre històric.
La recuperació capitalista
La IA es presenta com una nova revolució tecnològica que està començant a transformar les relacions de producció en el camp del treball cognitiu i cultural. El 2023, el Banc Mundial estimava que la força laboral que suporta la introducció d’aquesta tecnologia en la producció oscil·lava entre 154 i 453 milions de treballadors arreu del món; tot i que el marge és molt ampli, es considera que aquesta quantitat constitueix el 12% de la força laboral total. Es tracta de treballadors precaris d’economies perifèriques, mal pagats i en condicions laborals pèssimes, que proporcionen plusvàlua relativa per a les inversions de capital. D’altra banda, la IA substitueix els treballadors qualificats i ben pagats que formen les classes mitjanes de les economies desenvolupades. Tot un negoci per als empresaris, que poden emprar força de treball barata per resoldre els seus problemes amb la taxa de guany.
Un altre informe del Banc Mundial presenta la IA com una oportunitat per als països en desenvolupament, afirmant que la seva implementació en el teixit productiu afecta sobretot els treballadors qualificats de les economies més avançades. El que no diu és que aquesta evolució implica pitjors condicions de treball. És un procés típicament capitalista per recuperar els beneficis superant la depressió econòmica, que ja va ser analitzat al segle XIX per Marx i Engels a El capital. La revolució tecnològica és el mitjà utilitzat pels empresaris per recuperar els seus beneficis després d’un llarg període de baixos incentius, transformant el mercat de treball i substituint treballadors qualificats per peons no professionals. D’aquesta manera, la nova tecnologia crea guanys extraordinaris, provocant atur i descensos salarials. L’actual procés econòmic consisteix en la substitució de treballadors qualificats a les economies centrals del capitalisme liberal per un proletariat explotat a la perifèria.
La pèrdua de llocs de treball ha estat esmentada per Gates com una causa directa de la seva oposició als avenços de la IA, i és la causa més evident de les protestes que han esclatat aquest estiu entre els intel·lectuals i empresaris de les societats desenvolupades. Però la IA ja ha començat a generar beneficis empresarials, i mentre ho aconsegueixi, l’afany de guanys sostindrà el seu creixement. En un article publicat recentment a Viento Sur, l’economista Michael Roberts ha explicat l’auge dels beneficis en l’economia dels EUA: un factor clau de l’augment dels beneficis rau en la reducció general dels salaris. Des del punt de vista marxista, això significa que s’ha incrementat la plusvàlua extreta als treballadors gràcies a la nova tecnologia.
Si bé les qüestions d’infraestructura econòmica estableixen els marcs en què es desenvolupa la societat, no es pot obviar que l’assumpte de la IA afecta problemes radicals de l’existència humana: té a veure amb les formes en què es produeix la cultura —i, per tant, la consciència i la subjectivitat humanes—. Amb l’agreujant que la mateixa IA és utilitzada per perfeccionar la violència letal de l’armament modern, cosa que ens situa directament davant la distopia de la rebel·lió de les màquines contra la humanitat. El repte és enorme i sembla clar que el sistema liberal en crisi tindrà dificultats per afrontar-lo amb èxit. La IA no resol el caos que ha envaït les democràcies formals a causa de la depressió econòmica; tot i que el recurs més eficaç per reanimar l’economia és una onada d’innovacions, la implementació de noves tecnologies no està resolent el problema central de l’oligarquia financera liberal, que és l’emergència d’un rival econòmic més fort i més ben organitzat a l’Àsia.
Aquesta conjuntura afavoreix els moviments socials d’extrema dreta, que són cada vegada més forts i estan accedint al poder polític en nombrosos estats, tant al centre del sistema liberal com a la seva perifèria. Però aquesta evolució tendeix a agreujar el problema, creant un món falsificat i aparent, on s’anul·la la personalitat humana. L’experiment de Milei a l’Argentina està abocat al fracàs: no és possible substituir la capacitat política de la ciutadania per algoritmes mecànics que prenguin les decisions. Daniel Innerarity ho ha explicat en un llibre interessant.
Un altre greu problema que presenta la tecnologia és que la seva infraestructura, basada en centres de dades, requereix enormes quantitats d’energia, cosa que resulta insostenible, a més de ser una font suplementària d’escalfament global. Aquesta característica exacerba la guerra pels recursos energètics que està en marxa, però l’OTAN i els seus aliats tenen dificultats per guanyar-la, com es pot comprovar pels esdeveniments bèl·lics recents. En definitiva, amb la Intel·ligència Artificial comença una nova època del desenvolupament capitalista: la substitució de l’hegemonia liberal per la preponderància internacional de l’Estat en l’organització econòmica, tal com s’ha implementat a la Xina amb la inspiració de la teoria marxista.
L’alternativa és política
A l’altra part del món, a la República Popular de la Xina (RPX), els avenços en IA se succeeixen sense grans anuncis, sorprenent-nos amb els seus assoliments impressionants. Davant del caos del capitalisme liberal en decadència, aquesta tecnologia s’està desenvolupant amb força en un context social molt diferent. La qüestió clau, respecte d’aquesta transformació de la producció, és si els estats que conformen el bloc asiàtic —inclosos en l’OCS (Organització de Cooperació de Xangai), amb l’Índia, el Pakistan, l’Iran, la Federació Russa, les nacions turques de l’Àsia central i Bielorússia— tindran prou recursos per assimilar creativament la nova revolució tecnològica i incloure-hi la resta del món per imprimir un gir al desenvolupament actual.
La RPX és la formació social que es correspon amb l’actual desenvolupament de les forces productives. L’economia actual exigeix planificació del teixit productiu i orientació ecosocialista dels recursos emprats. Això s’ha de fer des d’una concepció científica que potenciï la subjectivitat humana en lloc d’anul·lar-la. El marxista australià Roland Theodro Boer fa anys que investiga el sistema xinès i n’ha publicat treballs interessants. No només el sistema socialista de la Xina és el més avançat de la història humana, sinó que les seves dimensions econòmiques, socials, polítiques i culturals són més madures i robustes que les que es poden trobar en qualsevol altre lloc (Boer 2021, Introduction). Si aquesta avaluació és correcta, no podem tenir dubtes sobre el futur de la humanitat. Els riscos són enormes; als ja existents —les tensions bèl·liques que podrien originar una guerra nuclear o biològica; la destrucció de la biosfera per la producció industrial i el creixement de la població mundial—, s’hi suma ara el desenvolupament d’una tecnologia que coneixem i dominem molt imperfectament.
Confiem que la raó triomfarà sobre els actuals problemes civilitzatoris, com ja ha succeït en el passat. La història condueix objectivament cap a un sistema internacional de capitalismes d’Estat —el món multipolar o policentrisme en la teoria marxista—; cal que aquests estats adoptin una filosofia racionalista i una organització científica de les relacions socials —com ha fet la RPX—. Cal que la subjectivitat humana es posi en sintonia amb el procés històric i les noves realitats que ens porta el desenvolupament de les forces productives. La veritat s’obre camí en la ment humana amb el temps, tot i que ho fa lentament i amb grans dificultats.
