Introducció
Les consultes celebrades al Caire entre diverses forces palestines, en el marc dels preparatius per a les eleccions legislatives previstes per al pròxim 28 de novembre, no es poden considerar simplement com un intent ordinari de formar una llista electoral. El simple fet que s’han reunit moviments i forces profundament diferents pel que fa a la seva trajectòria política i als seus programes ideològics —com el Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs), la Gihad Islàmica Palestina, el Corrent Reformista de Fatah vinculat a Mohammed Dahlan, i Nasser al-Qudwa i el seu Fòrum Nacional Democràtic, juntament amb la participació del Front Popular i el Front Democràtic en les converses— reflecteix una transformació més profunda en l’entorn polític palestí.
Tanmateix, aquesta transformació encara es troba en una fase embrionària, i qualificar-la d’«aliança» pot ser prematur. Les declaracions del mateix Nasser al-Qudwa revelen que les converses encara no han arribat a una decisió definitiva i que la idea plantejada, des del seu punt de vista, no consisteix a crear un front contra una altra part palestina, sinó a formar una «llista nacional àmplia» que transcendeixi el marc tradicional de les faccions i obri espai a independents, joves, dones i personalitats procedents de diferents corrents.
Aquí rau la importància del que està passant: la qüestió no és només qui s’aliarà amb qui, sinó la pregunta més àmplia de si la guerra, la divisió, la crisi de legitimitat palestina i els canvis regionals han començat a obligar les forces palestines a reconsiderar la mateixa naturalesa del sistema polític palestí.
Primer: una aliança de necessitat entre forces que no comparteixen una mateixa trajectòria política
Si el projecte arriba a completar-se en la forma en què actualment s’està debatent, reunirà actors que, a primera vista, resulta difícil situar en un mateix bloc polític. Hamàs representa un dels principals corrents de l’islam polític i de la resistència armada palestina, mentre que la Gihad Islàmica continua afirmant la seva oposició als Acords d’Oslo i encara no ha resolt definitivament tots els aspectes de la seva possible participació electoral. Per la seva banda, el Corrent Reformista de Fatah parteix d’un context diferent i manté un conflicte polític i organitzatiu prolongat amb la direcció oficial del moviment. Nasser al-Qudwa, en canvi, intenta presentar un projecte polític de caràcter nacional i democràtic més ampli, insistint que la llista no es converteixi en una agrupació fraccional tancada.
Per això, l’element comú entre aquestes forces no sembla ser, actualment, una unitat ideològica ni una coincidència plena en la visió política, sinó l’existència d’una sèrie d’interessos compartits i de circumstàncies que les empenyen cap a l’acostament.
El primer d’aquests factors és la crisi de representació i legitimitat. Des de les últimes eleccions legislatives celebrades el 2006, el Consell Legislatiu Palestí no ha passat per un nou cicle electoral, mentre que les divisions polítiques, geogràfiques i institucionals entre Cisjordània i la Franja de Gaza s’han aprofundit. El fracàs de les eleccions previstes per al 2021 va reforçar, a més, la percepció que el sistema polític palestí havia entrat en una fase d’estancament estructural.
El segon factor és la guerra contra la Franja de Gaza i la reorganització de prioritats que ha generat. Després d’anys en què el conflicte intern palestí girava en gran manera al voltant del poder, la divisió i la gestió de les institucions, la guerra ha imposat noves preguntes relacionades amb la reconstrucció de Gaza, el futur de la seva administració, la reconstrucció de les institucions nacionals, el paper de la resistència i la relació de les forces palestines amb l’entorn regional i internacional.
El tercer factor consisteix en l’existència d’un denominador polític comú entre diversos dels possibles integrants de la llista: l’oposició a la concentració i al monopoli de la gestió de la decisió palestina. Per això, es pot afirmar que allò que uneix principalment aquestes forces en aquesta etapa no és un acord complet sobre un projecte alternatiu, sinó la seva objecció a la manera com s’administra l’actual sistema polític i el seu desig de tornar a obrir espai a nous centres de poder polític.
Segon: per què s’acosten Hamàs i el Corrent Reformista de Fatah?
L’acostament entre Hamàs i el Corrent Reformista de Fatah constitueix un dels elements més importants del nou escenari. Aquest acostament conté una paradoxa històrica, atès que la relació entre Hamàs i Mohammed Dahlan va estar, en etapes anteriors, marcada per conflictes intensos i complexos, especialment en el context dels esdeveniments de la divisió palestina.
Tanmateix, la política palestina, després d’anys de divisió, guerra i transformacions regionals, ja no funciona necessàriament segons els antics mapes de rivalitat. Les aliances polítiques no són estàtiques, sinó que canvien quan canvien els interessos i l’entorn que les envolta.
Per a Hamàs, entrar en una llista nacional àmplia podria oferir-li l’oportunitat de passar de la situació d’aïllament polític que actors regionals i internacionals han intentat imposar-li a ocupar una nova posició dins del sistema polític palestí. La participació a través d’una llista àmplia, que inclogui diverses personalitats i forces, també podria servir per reduir el caràcter polaritzador que podria generar la participació del moviment en solitari en les eleccions.
Per al Corrent Reformista de Fatah, una aliança amb forces que compten amb una àmplia presència popular i organitzativa podria transformar-lo d’un corrent opositor dins de l’equació interna de Fatah en un dels principals centres de pes dins de l’equació nacional més àmplia.
Tanmateix, aquest acostament continua condicionat per una qüestió extremadament sensible: es tracta d’un acostament estratègic o d’una convergència conjuntural?
Les dades actuals indiquen que la resposta més probable és que es tracta d’un acostament governat més per la necessitat i l’interès que no pas per la unitat d’un projecte a llarg termini. Les diferències polítiques entre totes dues parts continuen sent profundes i podrien aparèixer amb claredat quan les converses passin de l’objectiu de «participar en les eleccions» a qüestions més difícils, com el futur de les armes, la forma del sistema polític, la relació amb la comunitat internacional, el programa de govern i l’administració de la Franja de Gaza.
Tercer: la Gihad Islàmica davant d’una prova històrica
Si les consultes culminen amb la participació de la Gihad Islàmica Palestina en les eleccions, això constituirà una transformació important en la història política del moviment.
La Gihad Islàmica no ha estat una part fonamental del procés electoral sorgit en el marc dels Acords d’Oslo, i la seva posició política tradicional està vinculada al rebuig d’aquest marc i de l’estructura política que va produir. Per això, les declaracions dels seus dirigents sobre una aprovació «en principi», alhora que insisteixen que les consultes continuen i que no han abandonat la seva posició d’oposició a Oslo, reflecteixen la magnitud de la complexitat a què s’enfronta el moviment.
El problema per a la Gihad Islàmica no és únicament tècnic o electoral, sinó que està relacionat amb la pregunta següent: com pot participar en una institució constituïda dins d’un context polític al qual s’oposa, sense que això s’interpreti com un abandonament de la seva posició de principis?
Es pot plantejar una resposta mitjançant la distinció entre participar en les eleccions i acceptar el sistema polític produït pels Acords d’Oslo. És a dir, la participació es podria presentar com un intent d’entrar en l’espai de la representació palestina i contribuir a la seva reconfiguració, i no com una integració en el mateix projecte d’Oslo.
Tanmateix, aquesta interpretació no eliminarà el debat intern que previsiblement sorgirà dins del moviment. Per això, la participació de la Gihad, si finalment es produeix, serà un indici que les transformacions imposades per la nova etapa han arribat fins i tot a les forces que tradicionalment han estat més cauteloses respecte del procés electoral.
Quart: Nasser al-Qudwa i l’intent de passar de la lògica de l’«aliança contra l’adversari» a la llista nacional
La visió de Nasser al-Qudwa sembla diferir parcialment del relat presentat per algunes fonts sobre una «aliança política» per enfrontar-se al corrent del president Mahmud Abbas. Al-Qudwa insisteix que la idea no consisteix a establir una aliança contra cap part palestina, sinó a formar una llista nacional àmplia.
Aquesta distinció no és únicament lingüística, sinó profundament política.
Una aliança contra una part determinada pressuposa l’existència d’un adversari específic com a objectiu central de l’acció conjunta, mentre que una llista nacional àmplia suposa, almenys en teoria, estar oberta a diferents corrents i basar-se en un programa polític consensuat, com també en la participació de personalitats independents i en la representació dels joves i les dones.
Des d’aquesta perspectiva, es pot entendre la insistència d’al-Qudwa a no atorgar al projecte el caràcter d’una «aliança de faccions». És conscient que una de les crisis del sistema polític palestí rau en la seva transformació en un sistema basat en el repartiment de quotes entre organitzacions, i que qualsevol intent de construir una nova legitimitat requereix ampliar la base de participació social.
Tanmateix, l’èxit d’aquesta idea continua depenent d’una qüestió pràctica: poden les faccions, acostumades a actuar segons la lògica de les organitzacions i els blocs, acceptar realment la presència de personalitats independents capaces d’influir en la presa de decisions?
Si la «llista nacional» es transforma simplement en una agrupació de noms faccionals sota una nova denominació, no representarà una transformació real. Però si aconsegueix produir una fórmula d’equilibri entre les forces polítiques organitzades, la societat civil, els joves, les dones i els independents, podria constituir l’inici d’una nova experiència en l’acció política palestina.
Cinquè: el Front Popular i el Front Democràtic… la cautela no és un detall menor
La petició del Front Popular de disposar de més temps i l’ajornament per part del Front Democràtic de la seva decisió fins a debatre la qüestió en els seus òrgans organitzatius no s’han d’interpretar com una simple qüestió de procediment.
La incorporació de les forces de l’esquerra palestina atorgaria a la llista una dimensió nacional més àmplia i reduiria la impressió que es tracta simplement d’una agrupació de forces diverses unides per la seva rivalitat amb la direcció oficial de Fatah.
Tanmateix, l’esquerra palestina s’enfronta també a un dilema complex. D’una banda, hi ha un interès a donar suport a la reconstrucció de la unitat nacional i fer front a la divisió i al monopoli de les decisions. De l’altra, la participació en una llista comuna amb forces que difereixen profundament en la seva visió ideològica i política podria amenaçar la seva independència política.
A més, les pressions que es puguin exercir sobre el Front Popular per impedir la seva incorporació a la llista revelen que la batalla no es desenvolupa únicament entre projectes electorals, sinó també al voltant de qui té la capacitat de configurar les aliances abans fins i tot que comencin les eleccions.
La posició del Front Popular i del Front Democràtic podria ser, per tant, un factor decisiu per determinar la naturalesa del projecte. Si tots dos s’hi incorporen, el marc nacional de la llista s’ampliarà; si en queden fora, podria augmentar el caràcter pragmàtic i electoral de l’aliança. D’aquí la importància d’obrir un espai de diàleg entre tots dos fronts per construir una aliança electoral juntament amb altres forces democràtiques, com FIDA, el Partit del Poble Palestí i la Iniciativa Nacional Palestina, amb l’objectiu de trencar l’etapa de divisió i crear un tercer pol capaç de restablir l’equilibri en el panorama polític palestí i reduir la tensió interna sobre la base de posar fi a la divisió.
Sisè: Fatah davant del desafiament de la divisió interna i la multiplicitat de centres de poder
No és possible comprendre les consultes en curs sense observar la situació interna de Fatah.
Les noves aliances s’estan configurant en un moment en què el moviment experimenta canvis interns, l’ascens de noves figures i una reorganització dels centres de decisió. Això fa que les possibles eleccions siguin alguna cosa més que una simple competència entre Fatah i Hamàs, com va passar en eleccions anteriors; l’escenari sembla dirigir-se cap a una pluralitat més gran de centres de poder.
El Corrent Reformista de Fatah ja no parla únicament de participar per separat, sinó que s’ha convertit en part de converses polítiques més àmplies. Nasser al-Qudwa representa, per la seva banda, un corrent polític diferent de la direcció oficial. Dins del mateix Fatah, els preparatius per al futur polític, la qüestió de la successió i la posició de les diferents figures dirigents formen part del context en què es desenvolupen aquestes aliances.
Això significa que les eleccions, si arriben a celebrar-se, podrien convertir-se en una prova no només de la popularitat de les diferents faccions, sinó també de la capacitat del sistema polític palestí per absorbir la pluralitat dins del mateix espai de Fatah.
Setè: la llei electoral… la batalla comença abans de les urnes
Un dels principals elements de complexitat rau en les modificacions introduïdes en la llei electoral, que imposen determinades condicions polítiques als candidats, entre les quals hi ha el compromís amb l’Organització per a l’Alliberament de Palestina com a representant legítim i únic del poble palestí, amb el seu programa polític i nacional i amb les resolucions pertinents de la legitimitat internacional.
Aquestes condicions situen algunes forces, especialment la Gihad Islàmica, davant d’un dilema polític i jurídic. La participació en les eleccions pot quedar vinculada a l’acceptació de condicions que algunes parts consideren que afecten el nucli de les seves posicions polítiques.
Aquí sorgeix una qüestió jurídica i política fonamental: seran les eleccions un espai obert per a la competència entre els diferents corrents palestins, o les condicions de participació determinaran per endavant qui pot entrar en la competició?
La legitimitat d’unes eleccions no deriva únicament de la celebració de la votació, sinó també del grau d’inclusió del dret a participar, de la igualtat d’oportunitats, de la claredat de les regles i de l’existència d’una acceptació política general del procés.
Si les principals forces continuen dividides respecte de la naturalesa del sistema polític i les condicions de candidatura, les eleccions es podrien transformar, en lloc d’una eina per resoldre la crisi, en un nou element de conflicte.
Vuitè: se celebraran realment les eleccions en la data prevista?
Potser la pregunta més important de tot aquest escenari és la següent: arribaran aquestes aliances ni tan sols a les urnes?
Hi ha múltiples obstacles: la situació a la Franja de Gaza, les disposicions relatives a la seva administració, la destrucció deixada per la guerra, la qüestió de les armes, les posicions d’Israel, els Estats Units i Europa, la divisió palestina, les modificacions legals i l’absència d’eleccions presidencials simultànies.
La cancel·lació de reunions previstes entre delegacions de Fatah i Hamàs, malgrat els preparatius i la mediació egípcia, torna a recordar que els canals palestins continuen sent fràgils i que els acords polítics es poden veure bloquejats en l’últim moment.
Les mateixes noves aliances podrien tenir un efecte doble. D’una banda, poden impulsar la celebració de les eleccions en crear un nou dinamisme polític i popular. De l’altra, podrien augmentar els temors d’alguns actors davant de resultats que no poden controlar, cosa que podria portar a l’aparició de justificacions polítiques, de seguretat o procedimentals per ajornar el procés electoral.
Per això, l’anunci d’una data electoral no significa necessàriament que la celebració de les eleccions estigui garantida.
Novè: Egipte i les transformacions regionals… El Caire no és només un lloc de reunió
La repetició de les reunions palestines al Caire reflecteix la continuïtat del paper egipci com una de les principals vies regionals per a la gestió de l’expedient palestí, especialment pel que fa a Gaza, la reconciliació i el diàleg entre les diferents forces.
Tanmateix, el nou escenari regional afegeix altres dimensions. Les forces palestines no actuen en el buit, sinó sota la influència de les posicions dels Estats Units, Europa i els països àrabs, de les condicions per a la reconstrucció de Gaza i dels debats sobre el futur de les armes de les faccions i l’administració de la Franja.
Per això, qualsevol llista nacional que inclogui Hamàs, la Gihad Islàmica i altres forces no afrontarà únicament el desafiament d’assolir un acord intern, sinó també el de la seva capacitat per relacionar-se amb l’entorn internacional.
Aquest aspecte pot explicar alguns dels canvis en el llenguatge de les diferents parts, les referències a programes nacionals i a les resolucions de la legitimitat internacional, i també la recerca de fórmules polítiques que permetin integrar les forces influents en el sistema palestí sense provocar una ruptura internacional completa.
Desè: els escenaris possibles
Es poden imaginar quatre escenaris principals:
Primer escenari: el naixement d’una àmplia llista nacional
És l’escenari més ambiciós. En aquest cas, les diferents forces aconseguirien acordar una declaració política comuna, normes organitzatives clares, la participació de personalitats independents i una àmplia representació de joves i dones, amb la incorporació de forces d’esquerra al costat de Hamàs, la Gihad Islàmica, el Corrent Reformista i altres forces.
En aquest cas, la llista podria convertir-se en una gran força electoral i redefinir l’equilibri de poder palestí.
Segon escenari: una aliança electoral limitada
Les parts podrien fracassar en la construcció d’un programa polític profund, però arribar a un acord sobre una llista electoral basada en un programa mínim centrat en la reforma, la reconstrucció, els serveis, la recuperació de les institucions i la unitat nacional.
Aquest escenari sembla més realista, atesa la magnitud de les diferències entre les diferents forces.
Tercer escenari: el fracàs de les negociacions i la participació amb llistes separades
Les diferències polítiques podrien tornar a ocupar el primer pla, especialment en relació amb les condicions de participació, el programa polític, la distribució dels llocs i la representació de les personalitats independents, cosa que portaria les diferents forces a concórrer per separat.
En aquest cas, l’actual acostament continuaria sent important, ja que hauria contribuït a establir canals de comunicació i aliances parcials que podrien continuar després de les eleccions.
Quart escenari: l’ajornament de les eleccions
És un escenari que no es pot descartar a causa de la magnitud dels obstacles polítics, de seguretat i administratius. L’ajornament podria ser conseqüència directa de l’absència de consens, de la manca de finalització dels preparatius a Gaza o de factors regionals i internacionals.
Conclusió: l’escenari és més gran que una simple llista electoral
El que està passant al Caire i entre les diferents forces palestines no es pot reduir a la pregunta: «qui s’aliarà amb qui?». L’escenari reflecteix una crisi més profunda relacionada amb el futur de la representació palestina, la renovació de les legitimitats i la reconstrucció del sistema polític després d’anys de divisió, estancament i guerra.
La llista nacional de què s’està parlant pot acabar sent simplement una aliança electoral temporal, pot fracassar abans de néixer i les mateixes eleccions poden ser ajornades. Tanmateix, la importància d’aquestes consultes rau en el fet que han revelat que els antics mapes polítics ja no són suficients per explicar les noves transformacions.
La guerra ha creat una realitat diferent i ha empès les forces palestines a revisar els seus càlculs. Hamàs busca un lloc en el futur del sistema polític que no es limiti a l’administració de Gaza. La Gihad Islàmica s’enfronta, per primera vegada de manera seriosa, a la qüestió de la participació electoral. El Corrent Reformista de Fatah busca passar de l’oposició a influir en l’equació nacional. Nasser al-Qudwa proposa un model que transcendeix l’alineament tradicional entre faccions. Per la seva banda, el Front Popular i el Front Democràtic són conscients que la seva decisió pot determinar si el projecte es transforma en un ampli marc nacional o es manté com una aliança electoral entre forces específiques.
Per això, la veritable prova no serà únicament el nombre d’escons que aquestes forces puguin obtenir si se celebren les eleccions, sinó la seva capacitat per respondre a la pregunta més difícil: poden forces palestines amb profundes diferències i visions contradictòries elaborar un programa nacional comú que vagi més enllà de la simple coincidència contra un adversari i que estableixi realment una nova etapa de cooperació política?
Si ho aconsegueixen, podríem estar davant de l’inici d’una reconfiguració del mapa polític palestí. Però si l’únic element comú continua sent la rivalitat amb l’actual direcció, l’aliança, independentment de la seva dimensió, continuarà sent vulnerable a la fragmentació davant de la primera gran prova política.
En última instància, el futur d’aquesta llista serà determinat per tres elements interrelacionats: la seva capacitat per superar les seves contradiccions internes, la possibilitat de celebrar les eleccions en la data prevista i el grau d’acceptació per part de la regió i de la comunitat internacional del retorn de totes les forces palestines actives a l’espai de la representació política.
Entre aquests tres elements es definiran, en gran manera, els contorns de la pròxima etapa palestina.
