¿S’està convertint l’Església catòlica en la nova columna vertebral del moviment antibel·licista global? Des de la confrontació amb el trumpisme fins a la defensa del desarmament nuclear, el papa Lleó XIV està decidit a mantenir ben altes les banderes antibel·licistes i a favor de la pau. Aquest article explora la posició clara del cap de l’Església catòlica, així com un corrent dinàmic dins seu que resisteix a una nova onada d’imperialisme.
La línia divisòria més central del món contemporani es traça entre, d’una banda, una tanatopolítica de guerres, genocidis, despesa militar creixent i sacrifici sistemàtic de l’estat del benestar i de la redistribució de la renda, i, de l’altra, una política de pau, de defensa de la vida i de protecció de les víctimes dels conflictes armats, de la catàstrofe climàtica i de l’agreujament de les desigualtats socials. Aquesta fractura travessa tots els partits, moviments i institucions de representació social i política arreu del món.
Un conflicte moral i ideològic
L’aparició d’un discurs imperialista desacomplexat —que menysprea obertament el dret internacional i tot l’ordre internacional posterior a la Segona Guerra Mundial— ha deixat tots els actors polítics despullats davant la pregunta de què defensen realment. En aquesta conjuntura, la posició de l’Església catòlica, ancorada en les afirmacions valentes i inequívoques del papa Lleó XIV, però que va molt més enllà d’ell, constitueix un moment clau en un conflicte amb profundes dimensions ideològiques: un conflicte que té a veure ni més ni menys que amb la formació d’un nou ethos col·lectiu per a l’anomenat món occidental.
La confrontació amb el trumpisme
El papa Lleó XIV, que inicialment semblava menys inclinat a les intervencions públiques contundents que havien caracteritzat el seu predecessor Francesc, va demostrar ràpidament que no té cap intenció de cedir l’espai públic al bel·licisme exaltat del trumpisme ni a la més àmplia “Internacional de la reacció”. Va entrar en confrontació directa amb el president dels Estats Units, Donald Trump, provocant una sèrie de respostes des de la presidència nord-americana que vorejaven l’absurd. J. D. Vance —que va “descobrir” el catolicisme el 2019— va arribar a alliçonar el papa perquè fos “més curós en parlar de qüestions teològiques”, mentre que Trump va acusar el pontífex de “complaure l’esquerra radical” i de ser “tou amb el crim”, arran de la condemna papal de la guerra entre els Estats Units i Israel contra l’Iran. Allò que inicialment alguns havien interpretat com un nomenament simbòlic —el primer pontífex nord-americà com a contrapès moral al trumpisme— està demostrant ser exactament això.
Les primeres paraules del papa Lleó XIV després de la seva elecció van estar completament dedicades a la pau: «La pau sigui amb vosaltres… Aquesta és la pau de Crist ressuscitat, una pau desarmada i desarmant, humil i perseverant», tot indicant que l’Església catòlica no només es nega a legitimar les grans potències imperialistes quan envaeixen estats sobirans, cometen genocidis o segresten dirigents elegits, sinó que també pretén situar-se fermament en el camp del moviment antibel·licista: al costat de totes les veus socials, polítiques i institucionals que pressionen per una pau sostenible i treballen per garantir les condicions que la facin possible. Aquesta orientació va adquirir una expressió institucional concreta quan el Vaticà, l’1 de maig, amb motiu de l’11a Conferència de Revisió del Tractat de No Proliferació d’Armes Nuclears, va fer una crida a l’eliminació dels arsenals nuclears:
«La seva eliminació és una responsabilitat indispensable que exigeix passos concrets i creïbles… Una pau justa, segura i duradora es fonamenta en un únic pilar: el desarmament… En un moment de tensions creixents que sacsegen els fonaments de la seguretat internacional, cal examinar els requisits essencials per a una pau duradora», incloent-hi el desarmament nuclear i la «superació d’un model de seguretat basat en la por i l’amenaça de la força».
Una institució com l’Església catòlica deixa una empremta sociopolítica clara quan el seu lideratge aconsegueix donar veu als corrents més potents i mobilitzats que hi conviuen, aquelles tendències més dinàmiques en cada moment històric. Per això, és igualment rellevant tant el caràcter personal del pontífex, la seva teologia social i política, com l’impuls més ampli del món catòlic.
Un papa, molts manifestants
El papa Lleó XIV sembla haver mantingut una posició antibel·licista des de jove: quan era un jove agustinià, va manifestar-se amb altres membres sota el lema “Agostiniani per la pace” contra el desplegament dels euromíssils, en la multitudinària protesta de Roma del 22 d’octubre de 1983. La fotografia publicada recentment pel diari Il Manifesto, on apareix un jove Robert Prevost entre els manifestants, va ser presa per Gianni Novelli, sacerdot estigmatí i activista per la pau. El papa també sembla estar influït per la teologia de l’alliberament, i moltes de les seves declaracions passades mostren el tall crític de la seva anàlisi de l’ordre socioeconòmic actual. En un discurs de fa uns vint anys, afirmava:
«La realitat de la pobresa injusta i de la marginació és un dels problemes més urgents del món actual, i no només al “Tercer Món”… Ningú pot ser cristià avui i escapar al “crit dels pobres” i a la lluita per la justícia. L’empobriment de milions de persones és un veritable “sagrament” del pecat en el món».
Les influències teològiques i polítiques que l’han marcat queden recollides en el llibre Liberi sotto la grazia (Lliures per la gràcia), publicat conjuntament amb l’editorial del Vaticà per Rocco Ronzani, Miguel Ángel Martín Juárez i Michael Di Gregorio.
Més enllà de la figura de Lleó XIV, però, existeix un corrent de masses —xarxes, organitzacions i parròquies de l’Església catòlica als Estats Units i a Europa— que s’està mobilitzant contra la reacció internacional, contra l’escalada bèl·lica dels Estats Units i Israel i contra la submissió de les elits europees a ambdues. Als Estats Units, les parròquies participen massivament en manifestacions al carrer i en la campanya No Kings, alhora que planten cara a les operacions de l’ICE a les seves comunitats, mentre que xarxes com la Interfaith Alliance organitzen formacions per al clergat contra l’autoritarisme i el nacionalisme cristià. Cercles teològics i comunitats d’intel·lectuals cristians creen espais orientats a articular una teologia política radical capaç de disputar l’extrema dreta global i resistir la instrumentalització del cristianisme —un cristianisme degradat en un híbrid de catolicisme integrista reaccionari i neo-evangelisme autoexaltat. També a Europa, iniciatives antibel·licistes, el moviment de solidaritat amb Palestina i la campanya StopReArm contra l’augment de la despesa militar en els pressupostos europeus són assumides per catòlics i organitzacions catòliques, demostrant que la línia divisòria entre la guerra i la vida mateixa pot generar les condicions per a àmplies aliances socials i polítiques entre forces d’esquerra, ecologistes i democràtiques, d’una banda, i l’Església, de l’altra.
Referències:
[1] “Vaticà: el desarmament nuclear, únic camí cap a una pau segura”, https://www.vaticannews.va/de/vatikan/news/2026-05/heiliger-stuhl-uno-atom-waffen-abruestung-einziger-weg-frieden.html, 2 de maig de 2026.
[2] Luca Kocci, “Prevost pacifista a la plaça, història d’una fotografia”, https://ilmanifesto.it/prevost-pacifista-in-piazza-storia-di-una-foto, 16 d’abril de 2026.
[3] “Un llibre mostra que el papa Leó XIV va estar influït des de ben aviat per la teologia de l’alliberament”, https://katholisch.de/artikel/68411-buch-zeigt-papst-leo-xiv-frueh-von-befreiungstheologie-gepraegt, 4 de maig de 2026.
[4] “Al papa Leó XIV se li lliura el primer exemplar de Liberi sotto la grazia”, https://www.vaticannews.va/it/papa/news/2026-05/papa-leone-xiv-libro-liberi-sotto-la-grazia-priore-agostiniani.html, 2 de maig de 2026.
[5] Una iniciativa interessant és el “Theology Beer Camp”, previst per a aquest octubre: https://theologybeer.camp/.
Imatge de portada: Donald Trump: © Gage Skidmore via Wikimedia Commons / papa Leó XIV: © Mazur/cbcew.org.uk, Església catòlica d’Anglaterra i Gal·les via Flickr. Compilació i edició pròpies.
Traducció de l’article publicat originalment en aquest enllaç:
https://transform-network.net/blog/analysis/an-anti-war-catholic-church/?fbclid=PAZnRzaARwV4pleHRuA2FlbQIxMQBzcnRjBmFwcF9pZA8xMjQwMjQ1NzQyODc0MTQAAafL6WUwrds4zpywbU8HySPeclMYoG6tOSZEWSIunht7ho_NvoebwrsqAAQ1IA_aem_JW0kYqeJiHvMccyX495WnA
