Va ser el 8 de març de 1917 quan les treballadores van sortir al carrer al crit de «Pa, Pau i Terra» i van iniciar el procés de la Revolució Russa. Des de llavors, les dones han romàs al capdavant de la lluita contra la guerra, a Irlanda i a tot el món.
A mesura que s’aguditza la crisi del capitalisme, també el fa l’explotació de les dones en la llar i en el lloc de treball. Quan gairebé el 25% de les treballadores irlandeses perceben salaris baixos, els creixents costos de la cura dels nens i la pèrdua de salaris per la inflació colpegen molt forta a casa. Amb aquest teló de fons, la maquinària política ens demana a nosaltres, explotades i lluitadores, que protegim i mantinguem a les nostres famílies enmig de la pujada dels preus deguda al conflicte mundial, que reneguem de la neutralitat del nostre país i ens vegem obligades a arribar al camp de batalla internacional.
Però sabem que són altres dones les que s’emporten la pitjor part de la guerra. Tenim menys mobilitat com a cuidadores i mares, som les víctimes i supervivents quan s’utilitzen les agressions sexuals com a arma de guerra, i som nosaltres, les dones i les nenes, les que sofrim pitjors resultats quan es retallen els serveis sanitaris, la qual cosa crea una falta d’accés a l’atenció reproductiva i de maternitat i provoca més morts. Les sancions també ens afecten de manera desproporcionada, quan l’imperialisme destrueix les rutes i l’accés a medicines, aliments i béns essencials per a la vida i la comoditat. Encara que la proporció de dones mortes en conflictes armats s’ha duplicat a tot el món i les agressions i la violència sexuals s’han convertit en una tàctica de guerra habitual, el nucli imperial continua participant en conflictes i secundant-los a tot el món, calculant que el cost humà val la pena pel benefici potencial.
En l’actualitat, la neutralitat irlandesa està protegida per un «triple bloqueig», un mecanisme pel qual la participació de més de 12 soldats irlandesos en una missió de pau a l’estranger ha de comptar amb el mandat de les Nacions Unides, l’aprovació del Govern i el vistiplau del Dáil Éireann (Parlament irlandès). Aquest triple bloqueig actua com a mesura preventiva contra futurs governs que reneguin de la neutralitat de la nostra nació i impedeix el desplegament de tropes sense consens públic. El Tánaiste (Vice-primer Ministre) Simon Harris encapçala la càrrega contra la nostra neutralitat, proposant eliminar el requisit d’aprovació de l’ONU.
Encara que en l’actualitat Irlanda només participa en operacions de manteniment de la pau i només amb l’aprovació de l’ONU, recentment els partits del govern han manifestat que el veto de l’ONU significa que «Rússia i la Xina poden dictar les nostres tasques de manteniment de la pau». Aquesta parenceria de defensa de la sobirania nacional és més que insultant per al públic irlandès quan el govern permet que avions militars dels Estats Units utilitzin el nostre espai aeri i sovint ha aplicat lleis d’austeritat o de competència en detriment de la població amb l’indiferent encongiment d’espatlles i la disculpa de «la UE ens obliga».
El moviment comunista ha exercit un paper fonamental en la lluita per la pau a tot el món, estant al costat dels oprimits i denunciant la creixent militarització del nucli imperialista, però a Irlanda la causa per la pau és la causa de la nostra neutralitat. I a Irlanda com en la resta del món és el moviment de dones el que històricament ha liderat i continua liderant el camí per la pau. Des de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat fins a grups com a Neutralitat Irlandesa, Codi Rosa o Dones de Negre, aquestes agrupacions de dones han connectat la lluita per la pau amb la lluita més àmplia contra l’imperialisme, la militarització, per la justícia econòmica, l’alliberament de la dona i l’acció pel clima; a Irlanda no és diferent.
Són les dones dels moviments per la pau i la neutralitat d’Irlanda, les que no deixaran passar per alt l’ús de Shannon i Aldergrove per part dels EUA/OTAN i no descansaran fins que la nostra terra estigui lliure d’ells. Són les dones les que s’oposen a l’ocupació del nostre país i continuen denunciant l’imperialisme britànic en totes les seves formes, i són les dones les que no permetran que els polítics i els grups de pressió corrompin i, en última instància, desmantellin el triple bloqueig i la nostra neutralitat. Són aquestes dones les que no permetran que la nostra nació es vegi arrossegada encara més a guerres per poders o es faci còmplice del genocidi del poble palestí.
El lideratge, la passió i el compromís indestructible d’aquestes dones amb la justícia ens recorden que la pau no és simplement l’absència de guerra, sinó la presència de la igualtat, la dignitat i l’alliberament col·lectiu. Com a companys en la lluita per un món millor, hem d’amplificar les seves veus, donar suport als seus esforços i treballar junts per a construir un futur lliure de violència i opressió per a tots.
La lluita per l’alliberament de la dona és inseparable de les lluites pel socialisme i la pau, i ens comprometem sense reserves a capejar junts aquests temps difícils i perillosos per a fer realitat un futur millor per a Irlanda i el món.
«Els irlandesos mai hem estat tan atacats i difamats com ara; però, per part meva, avui estic orgullós d’Irlanda. Està pràcticament sola en la seva lluita, i és l’únic país del món que avui diu que triarà la seva lluita i sabrà per què mor si ha de morir».
– Hana Sheehy-Skeffington (1918)Sufragista, republicana, activista antibel·licista i fundadora del primer sindicat de dones d’Irlanda.
