Una “guerra contra les drogues” a l’Equador és la tapadora de la intervenció dels Estats Units

Autor

  • W. T. Whitney Jr.

    Periodista polític que especialitzat en l'Amèrica Llatina, la sanitat i la lluita contra el racisme. Abans treballava com a pediatre.

Del mateix autor

Acompanyada per altres oficials dels Estats Units, Laura Richardson, comandant del Comandament Sud de l’Armada estatunidenca, va estar a l’Equador entre el 22 al 25 de gener. Estava parlant amb el president Daniel Noboa – escollit recentment i molt ric – i altres líders governamentals sobre assistència militar dels Estats Units.

Richardson va esmentar als periodistes [1] una “cartera d’inversions (…) per valor de 93,4 milions de dòlars, incloent-hi no només equipament militar…[sinó també] assistència humanitària i resposta als desastres, [així com] educació professional militar”.

El motiu de la visita era la crisi de l’Equador, manifestada en una onada de crims completada amb protestes a les presons, fugues de presos i assassinats de figures polítiques. La ràtio d’homicidis de l’Equador, situada al 5,8 [2] el 2017, es va catapultar fins als 43 assassinats per cada 100.000 persones durant el 2023.

En l’“atracció de les bandes de narcotraficants” [3] , l’Equador rep [4] cocaïna i altres drogues il·legals produïdes i processades a Colòmbia, el Perú, Bolívia, Brasil i altres indrets. Els narcotraficants transfereixen drogues il·legals de Guayaquil i Esmeraldas, a l’Equador, a consumidors nord-americans i europeus. Ara hi ha menys acció en la ruta clàssica dels càrtels per Amèrica Central i el Carib.

El govern de l’Equador ha decretat recentment un estat de “conflicte armat intern”, que col·loca a l’exèrcit a càrrec de la seguretat interna. Des del 2017 al 2023, els governs dels presidents Lenin Moreno i Guillermo Lasso han encoratjat les privatitzacions, l’austeritat fiscal i la reducció dels serveis públics. Ara, els recursos per a fer front als càrtels que operen al país, molt poderosos i amb un abast regional, manquen [5]. Aquest és el pretext per a la intervenció de l’exèrcit dels Estats Units.

El govern dels Estats Units va instituir la seva guerra al tràfic de drogues a l’Amèrica Llatina i al Carib durant l’administració Nixon. Va arribar al màxim amb el Pla Colòmbia, des del 1999 fins al 2015, i la Iniciativa Mèrida, aplicada a Mèxic des del 2007 fins al 2021. Els mitjans de comunicació i els funcionaris públics dels EUA caracteritzen els operaris dels càrtels de la droga com a terroristes [6]. Al llarg de quatre dècades, la despesa dels EUA en la guerra contra les drogues ha sumat un bilió de dòlars.

En descriure la situació de l’Equador, l’analista Pablo Dávalos [7] veu “una convergència entre [8] el poder polític, el crim organitzat i el narcotràfic per aprofitar l’ús del dòlar com a moneda nacional de l’Equador per permetre el blanqueig de diners”. El crim organitzat “controla àmplies àrees” i els equatorians “que es neguen a pagar extorsions estan sent eliminats sistemàticament”.

Eloy Osvaldo Proaño [9], del Centre Llatinoamericà d’Anàlisi Estratègica, assenyala [10] que “la recepta neoliberal redueix la presència institucional, la qual cosa debilita el control de les fronteres i facilita la penetració de bandes criminals”. Ara, afegeix, “les 22 organitzacions declarades [pel president Noboa] com a ‘grups terroristes’ (…) tenen una capacitat de maniobra i omnipresència que els permet controlar territoris i presons, i fins i tot penetrar en les institucions [de l’estat]”.

Osvaldo Proaño també afirma que Noboa està desenvolupant “una part d’un pla regional de paramilitarització dels territoris per sembrar el terror, desarticular el teixit social i mantenir les poblacions sotmeses, alhora que fomenta la reestructuració de negocis milionaris”.

L’Equador és ara el principal receptor de l’assistència militar dels Estats Units a la regió, amb més ajuda encara en camí. Segons el ministre de Defensa de l’Equador, el govern dels Estats Units “invertirà” 3.100 milions de dòlars [11] en assistència militar a l’Equador durant set anys.

El Congrés dels Estats Units va aprovar la Llei d’associació entre els Estats Units i l’Equador el desembre de 2022. Un memoràndum d’entesa signat a Washington el juliol de 2023 va indicar la intenció dels Estats Units d’enfortir l’exèrcit de l’Equador i combatre les drogues il·legals. Un mes després, els dos països van acordar el paper dels Estats Units en la millora de les capacitats de l’exèrcit, la policia i la justícia de l’Equador.

A Washington, el 28 de setembre de 2023, el president Lasso va signar un acord pel qual les tropes i el personal naval nord-americans es desplegarien a l’Equador. Una setmana més tard, el ministre d’Afers Exteriors de l’Equador i l’ambaixador dels Estats Units van arribar a un acord sobre l’estatus de les forces pel que fa als privilegis, immunitats i garanties per al personal militar nord-americà.

En al·lusió a la trista experiència regional, el president colombià Gustavo Petro va recordar [12] a la general Richardson el setembre de 2022 “el fracàs de les polítiques antidrogues [dels Estats Units] i la necessitat “d’alternatives diferents de plans que provoquin la mort d’un milió de llatinoamericans més”.”

Altres crítiques fan referència al creixement [13] constant del narcotràfic fins i tot quan la guerra de les drogues dels Estats Units es va consolidar a Amèrica Llatina. Saben que els Estats Units són el principal consumidor mundial de drogues il·legals, i critiquen l’èmfasi dels Estats Units en la guerra contra les drogues a l’estranger en lloc dels programes de tractament i prevenció a casa.

Consideren que la militarització als diferents països soscava [14] la justícia social i els processos democràtics, i més en el context de la guerra contra la droga recolzada pels Estats Units. S’adonen que la guerra contra les drogues ha coexistit fàcilment amb l’obtenció de beneficis [15] per part dels proveïdors d’armes, els narcotraficants i els bancs i empreses comercials que blanquegen diners.

El consens sobre aquests punts va ressonar a la “Conferència Llatinoamericana i del Carib sobre Drogues: Per a la Vida, la Pau i el Desenvolupament”. Convocada pel president Petro i el president mexicà Andrés Manuel López Obrador, aquesta trobada va tenir lloc del 7 al 9 de setembre de 2023 a Cali, Colòmbia. Funcionaris de 19 nacions de la regió estaven presents.

L’objectiu era “repensar [16] les polítiques de drogues en resposta al fracàs de l’estratègia punitiva imposada pels Estats Units”. Cal destacar algunes de les recomanacions que van sorgir:

  • Contenir internament el problema de les drogues tractant les causes estructurals de la pobresa, les desigualtats, la manca d’oportunitats i la violència.
  • Bloquejar el narcotràfic mitjançant “principis de justícia i a través del desenvolupament”. Lluitar contra la pobresa donant oportunitats a la gent, especialment als joves.
  • Explorar els mètodes legals de consum de drogues.
  • Reduir la demanda mitjançant la “prevenció universal” i atendre els problemes de salut mental.

Encara sense resposta ens trobem la pregunta de per què els Estats Units lluiten ara contra el narcotràfic a l’Equador. L’augment de l’assertivitat per part dels pobles indígenes de l’Equador pot haver atret l’atenció dels Estats Units. Ho van mostrar precisament en una vaga [17] nacional, d’una setmana de durada, el juny de 2022. Les reivindicacions llavors eren drets laborals, rescat del medi natural, programes contra la pobresa i suport als petits agricultors.

La Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (CONAIE) va organitzar la vaga. Recentment, Leonidas Iza, el líder de la CONAIE, va reaccionar a la visita de la general Richardson. En referència als acords signats per l’expresident Lasso el setembre de 2023, va dir a [18] un entrevistador que la CONAIE “lluita en nom de l’Equador, el poble equatorià i la sobirania equatoriana (…) [i] rebutgem qualsevol mena de presència militar”.

Citant una prohibició implícita de bases militars estrangeres continguda a la Constitució de l’Equador de 2008, va assenyalar que: “Hem vist aquests últims governs inventant qualsevol cosa. Trenquen la Constitució i ignoren les normes, i (…) el president Daniel Noboa està fent el mateix”.

Pel que fa a “les intencions dels funcionaris nord-americans”, Leonidas Iza va remarcar que “han de salvaguardar els interessos en els recursos estratègics del món (…) Mantenen una política a tota l’Amazònia que inclou aigua, recursos minerals i recursos naturals. Nosaltres [els equatorians] no només estem cedint la sobirania militar, sinó també la del nostre país, i, més enllà d’això, també estem sotmesos als interessos que tenen per controlar els recursos naturals de la regió”.

La hipòtesi aquí és que els estrategs de Washington veuen un paral·lelisme entre la situació de l’Equador i la d’altres nacions de la regió amb grans poblacions indígenes, en particular Bolívia i Perú. Els agents nord-americans van tenir un paper important en l’eliminació del govern bolivià d’Evo Morales el 2019 [19] i el del president peruà Pedro Castillo el 2021 [20], elegit principalment amb suport indígena.

Per als responsables polítics nord-americans, ara seria el moment adequat per a esforços extenuants dels Estats Units dirigits a evitar un canvi en el poder similar a l’Equador. Concretament, el govern estatunidenc estaria evitant un augment del poder dels pobles indígenes i de les altres capes marginades i disseminades de l’Equador que se’ls podrien unir. 

Text originalment publicat a People’s World. Disponible a: https://peoplesworld.org/article/a-war-on-drugs-in-ecuador-is-the-cover-for-u-s-intervention/ 

Traduït per Cristina Bedmar Batalla

Notes:

[1] https://orinocotribune.com/southcom-chief-us-has-a-5-year-plan-for-ecuador/ 

[2] https://mronline.org/2024/01/29/rafael-correa-ecuador-fell-into-the-hands-of-narcos-while-the-government-was-prosecuting-me/ 

[3] https://www.economist.com/the-americas/2024/01/25/can-ecuador-free-itself-from-the-grasp-of-the-drug-lords 

[4] https://insightcrime.org/es/noticias/insight-cifras-problema-cocaina-ecuador-candidatos-no-pueden-ignorar/ 

[5] https://rebelion.org/la-doctrina-del-shock-para-asegurar-el-retorno-del-fmi-a-ecuador/ 

[6] https://contralinea.com.mx/interno/semana/lucha-contra-las-drogas-en-america-latina-a-contracorriente-de-eu/ 

[7] https://rebelion.org/autor/pablo-davalos/ 

[8] https://www.resumenlatinoamericano.org/2024/01/14/ecuador-de-la-demolicion-institucional-a-la-doctrina-del-shock/ 

[9] https://rebelion.org/autor/eloy-osvaldo-proano/ 

[10] https://estrategia.la/2024/01/16/ecuador-narcos-violencia-neoliberalismo-e-intervencion-de-eeuu/ 

[11] https://contralinea.com.mx/interno/semana/la-violencia-y-el-rol-de-estados-unidos-en-ecuador/ 

[12] https://www.americateve.com/mundo/petro-eeuu-politica-antidrogas-ha-fracasado-colombia-n1149677 

[13] https://elpais.com/america-colombia/2023-09-11/colombia-marca-un-nuevo-record-de-cultivos-de-coca-y-produccion-de-cocaina.html 

[14] https://nacla.org/militized-democracy-intro 

[15] https://www.reuters.com/investigates/special-report/mexico-drugs-remittances/ 

[16] https://www.celag.org/conferencia-latinoamericana-y-del-caribe-sobre-drogas-cambio-de-paradigma/ 

[17] https://peoplesworld.org/article/indigenous-alliances-national-strike-threatens-ecuadors-conservative-government/ 

[18] https://www.resumenlatinoamericano.org/2024/01/24/ecuador-lider-de-la-conaie-denuncia-que-noboa-cede-soberania-a-ee-uu/ 

[19] https://www.peoplesworld.org/article/the-coup-in-bolivia-has-u-s-fingerprints-all-over-it/ 

[20] https://www.peoplesworld.org/article/socialist-presidential-candidate-pedro-castillo-wins-tight-victory-in-peru/ 

Articles relacionats

Darrers articles