Cornellà de Llobregat, la nostra llar. Quasi 7 km² de superfície, 89.039 d’habitants el 2022 i que va tenir 100.000 al 1979. Actualment, la ciutat més densament poblada del Baix Llobregat amb més de 12.700 habitants per quilòmetre quadrat. Què passaria si afegíssim un nou barri de 2.500 habitatges als 7 barris actuals? Sabies que hi ha un projecte aprovat el 2009 que acabaria amb la darrera zona no urbanitzada de la ciutat arrasant el seu passat, present i futur natural i agrari?
Volem començar descrivint en què consisteix l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) Ribera-Salines: es tracta d’un pla urbanístic municipal recollit al Pla General Metropolità del 1976 —coincidint amb els moviments migratoris amb el desenvolupament industrial—. Malgrat això, fou aprovat l’any 2009 per l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i la Generalitat de Catalunya enmig de la crisi econòmica mundial generada per la bombolla immobiliària i financera. Tenia per objectiu executar el pla d’habitatge de la Generalitat del període 2009-2012, però la crisi va ensorrar el negoci immobiliari i cap operador privat va estar disposat a executar-lo.
L’ARE Ribera-Salines preveu l’edificació de 2.497 habitatges de nova construcció sobre els terrenys que actualment són l’última zona natural de la ciutat: els horts de la Ribera, a tocar del riu Llobregat. D’aquests pisos, si bé la majoria està previst que puguin ser Habitatges de Protecció Oficial (HPO), això no implica que siguin habitatges socials, ja que no seran de titularitat pública sinó de construcció privada en sòl públic municipal. Aquests habitatges (el 80% de protecció oficial i el 20% de venda lliure) seran construïts i venuts per un operador privat a uns preus taxats que, avui en dia, oscil·larien entre 200.000 i 300.000 euros. Aquests preus no són assequibles per a les famílies més vulnerables de la ciutat, ni per a la majoria de les 3.000 inscrites a l’Oficina Local d’Habitatge.
I, com afectarà a l’actual Ribera-Salines?
Ribera-Salines és un espai a banda i banda de la carretera de Sant Boi, un extens espai fluvial amb una superfície de 539.814 m², l’equivalent al 7,8% del territori de la ciutat. Tradicionalment, fins als anys 70, havia estat dedicat a l’agricultura per la fertilitat de les terres. Per la seva proximitat al riu i perquè és un terreny ple d’aqüífers, es tracta d’una zona molt susceptible d’inundar-se. L’ocupació de la zona inundable i la proximitat al riu fa que afecti el principal corredor biològic del Baix Llobregat, que és el Llobregat. Un corredor estratègic altament tensat en l’actualitat per l’ocupació creixent de la població per motius de lleure.
No hem d’oblidar que la zona de Ribera-Salines és un territori que geomorfològicament i hidrològica pertany al riu, amb capacitat de reconduir les aigües en cas d’inundació i d’absorció i recàrrega dels aqüífers.
Aquest 2023 ens trobem en una situació de sequera i es comença a parlar de la necessitat de plantejar un transvasament d’aigua de la conca del Besòs al Llobregat els anys vinents. Per tant, la construcció d’habitatge i equipaments associats a aquest nou barri tensaran de forma significativa les actuals infraestructures de potabilització d’aigua potable i depuració d’aigües residuals a una de les zones més densament poblades de Catalunya.
El PDU Ribera-Salines suposa, per tant, una tensió objectiva i irreversible sobre el connector biològic. La construcció del nou barri Ribera-Salines és contrària a les mesures que cal adoptar legalment per combatre el canvi climàtic. La seva execució comportaria més emissions de CO₂ i menys capacitat d’absorció de gasos d’efecte hivernacle. En conseqüència, es multiplicarien especialment els riscos sobre els béns i la població, actualment molt alts per onades de calor, de riuades, pluges torrencials i inundacions, a part dels riscos per a la salut de les persones que vivim a Cornellà.
Construir en zona inundable farà que augmenti el risc de riuades no sols al nou barri, sinó també als barris Centre, Riera i Almeda. En darrer terme, suposaria construir un barri sense condicions de salut i seguretat per la inundabilitat, per la forta contaminació atmosfèrica i acústica del Cinturó del Litoral i pel perill que comporta el trànsit diari, a pocs metres dels habitatges, de tones i tones de productes perillosos.
Quin model de ciutat volem?
Des de la plataforma vam redactar un manifest el febrer de 2022, signat per més de 40 entitats de tota mena, i amb el qual demanem:
- L’anul·lació del pla urbanístic ARE Ribera-Salines i la protecció d’aquest espai com a agrícola, per tal de promocionar-lo i fer-hi compatible l’activitat agrària amb el lleure públic.
- La participació veïnal directa en polítiques urbanístiques municipals i en el desenvolupament d’un nou model de ciutat orientat cap a la sostenibilitat, la igualtat entre barris i el bé comú.
- L’aplicació d’alternatives públiques i efectives per a satisfer les necessitats d’habitatge que no passin per la urbanització sistemàtica d’espais naturals o agrícoles.
Vivim en una greu crisi global marcada per les desigualtats socials, l’esgotament dels recursos naturals, la gentrificació a les grans ciutats, la privatització dels béns comuns, l’emergència climàtica i la pèrdua de biodiversitat. En aquest context, creiem que és més important que mai reorientar l’ordenació territorial i l’urbanisme cap a la sostenibilitat i el bé comú, i no pas afavorir interessos privats.
Ens preocupa la manca d’informació oficial sobre aquest pla urbanístic: molts veïns i veïnes de Cornellà desconeixen que es vulgui construir aquest nou barri. L’Ajuntament hauria d’explicar i comentar molts aspectes per evitar l’actual silenci i la intoxicació de donar-lo per fet. Només amb una informació objectiva, amb un debat transparent i amb la participació veïnal serà possible donar una veritable “raó social” a Ribera-Salines, necessàriament orientada cap a la sostenibilitat, la igualtat entre barris i el bé comú.
