Recuperant un artista: Joan Puig i Figueres

Autor

Del mateix autor

Fawzía Abu Jáled

Roque Dalton

Vladimir Maiakovski

El treball a l’Arxiu Josep Serradell (Roman) dona en algunes ocasions -no massa- sorpreses que poden justificar el temps dedicat. Sorgeix aquesta reflexió perquè, revisant números antics de premsa comunista a l’hora d’endreçar-los, et pots trobar amb joies inesperades que vivien amagades després d’haver fet, inicialment, la seva tasca d’informació. I és que el temps no engrogueix, únicament i exclusiva, el paper. 

Francesc Llorens, membre del Consell de Redacció, en un primerenc Avant nº 2 del 4 de juny de 1982, ens recupera un artista, mort el 12 d’agost de 1980 (“El destí, engelosit del seu esguard picardiós i del seu somriure ample, l’arrabassa traïdorament amb una mort discreta, una matinada qualsevol d’estiu, tal com ell –en podeu estar segurs– volia”). En un breu article, Joan Puig i Figueres, un enamorat de la llibertat, en el que inclou dos poemes de l’únic llibre que va publicar, destaca la humanitat del personatge: 

“Mai no es deixà rosegar per l’insaciable corc de l’ambició, ni es deixà seduir pel mefític cant dels diners. No caigué tampoc en el fàcil parany de la vanitat, ni tingué mai un gest despectiu per a cap home de bona voluntat.” 

De les moltes línies d’elogi del poeta, que mereixen una lectura del text en el seu conjunt, em quedo amb aquelles que mostren el compromís del periodista i a les que puc, ara, donar continuïtat: “Servarem zelosament el seu missatge i l’escamparem amatents per les places i els carrers… La nostra cultura tard o d’hora trobarà a faltar l’aportació de tants autors ignorats d’una manera sistemàtica al llarg del temps”.

1971

El món és un foll femer convuls, ara,

ple de dolor, misèria, injustícia i gana

l’esglai dintre la gent, i pertot arreu no para

la tenebrosa crueltat i la violència legalitzada.

A l’Ulster trobem la mort a cada cantonada, 

i irats cops d’estat fallits al Marroc, Sudan,

que provoquen terribles represàlies. Dacca 

és un nom que fa escruixir, Bangla 

Desh, un patètic doll de sang humana

últim acte potser, del genocidi de Bengala. 

I la vergonya de les matances d’Attica

fan impopulars els USA, que a Viet-Nam

tenen una bruta guerra que no serà guanyada.

Continuen encara les cruentes revoltes americanes,

i aquí l’irritant afront d’uns vandàlics “guerrillers”,

s’uneixen al castrament d’una llarga pau controlada.

SETGE INFORMAL A LA CONSCIÈNCIA

No hem trobat les arrels netes i som com 

estels inflats per gas empresonat,

fent el mesell

    i el cap amaguem sota el braç,

el cervell se’ns desinfla,

i fantasmes eròtics ens xuclen la sang.

    És hora d’esmicolar dragons,

Dragons de fàstic i d’infàmia,

De plàstics arrissats i d’impotència.

            Tot és bogeria.

Diner–                MONEY

    el gran parany infecte,

    forjador d’esclaus mimètics.

Les tecles maules de l’ordinador

vomiten xifres i estadístiques

        que cal esquinçar.

Salveu-vos de la màquina.

        oh, llavor del futur!

        A la cantonada,

orquestres sintètiques

    bramen queixes protestatàries,

i una histèrica escalfa braguetes

        va carrer avall,

allà on la clientela

    pren refresc de menta

i xerra del que no sap.

    Volen que el triomf de 

            la imaginació,

arraconi les

    fètides flors d’estius nauseabunds

mentre anem sargint l’esperança.

Articles relacionats

Darrers articles

Què pot la poesia?

Joana Raspall i Juanola

Gabriel Celaya

Àmal Yarrah