El passat dissabte 22 d’octubre, els i les comunistes de Barcelona vam celebrar la nostra 5a Conferència política. Va ser una jornada productiva on va culminar el debat que vam fer durant unes sis setmanes a les diferents cèl·lules del Partit a la ciutat.
Primer, vam fer balanç de la implantació del partit a la ciutat; segon, vam actualitzar les nostres tesis en matèria d’anàlisi dels moviments socials de la ciutat, i també, dels diferents projectes de mediació política de les esquerres de la ciutat, i de com es relacionen amb l’eventual construcció d’un Front Democràtic i Social; tercer, vam debatre i aprovar a prop d’una cinquantena de Línies Estratègic-Organitzatives a desenvolupar per aquest curs i el proper. Seguidament, vam realitzar un relleu en les responsabilitats del Comitè de Barcelona, del qual en soc ara el responsable. Finalment, vam fer un dinar de germanor. Com deia, una jornada productiva.
Crec important destacar d’aquesta Conferència tres fets. Primer, que hem recuperat la presencialitat i el ritme de debat previs a la crisi pandèmica, la IV Conferència la vam haver de dur a terme en format telemàtic i amb un decalatge de sis mesos respecte a quan tocaria. Segon, la vigència de les tesis IV Conferència i la qualitat del debat dut a terme per actualitzar-les. Tercer, la introducció de les LEO (línies estratègic-organitzatives) com a mesura quantificable d’organitzar la feina de les nostres cèl·lules i el nostre Comitè, per materialitzar les nostres anàlisis més enllà del paper.
Pel que fa a la nostra anàlisi sobre el model de ciutat, introduïm el concepte de restauració maragalliana del nostre camarada Manuel Delgado en els nostres documents:
A la darrera Conferència també teoritzàvem que tant BComú com ERC representaven propostes molt similars a les del PSC, en matèria de model de ciutat. Una conseqüència d’un procés de restauració maragalliana, del retorn al “bon model de ciutat” que al final, sempre oculta un model de ciutat que beneficia al comerç i al turisme, és a dir una ciutat aparador. Un model que no opta a recuperar la ciutat per a les classes populars.
Aquesta és una preocupació majúscula dels i les comunistes de Barcelona, ja que observem com forces d’esquerres de la ciutat es pleguen a les demandes de la burgesia de la ciutat i acaben, abdicant el seu programa polític a la marca Barcelona. Pel que fa a altres forces polítiques d’esquerres de la ciutat, aquelles que no s’han doblegat a la marca Barcelona també en fem anàlisi:
Pel que fa a la resta de forces d’esquerres de la ciutat, entre elles la CUP o Anticapitalistes, tot sembla indicar que retornar a recuperar l’esperit inicial del moment fundacional de Guanyem Barcelona està encara lluny i fora de les expectatives per les eleccions municipals del 2023. Recordem que aquell esperit fundacional va aconseguir que votés la part més abstencionista del l’espai de l’esquerra transformadora i sobiranista. Una part de l’espai que normalment se sent orfe i que no participa formalment d’actors polítics directament.
Així i tot, els i les comunistes no renunciem a recuperar l’esperit fundacional d’aquelles confluències d’esquerres, i especialment, no renunciem a recuperar aquell moment d’impugnació al règim, que traduït a la nostra ciutat significa lluitar per un model de ciutat contraposat a la restauració maragalliana. Per això afegim:
Tot i les dificultats, els i les comunistes de Barcelona no renunciem i apostem per construir experiències que ens apropin al FDS. Som conscients que aquest 2023 no es donaran les condicions per construir una candidatura a les eleccions municipals que pugui articular tot l’espai i tots els subjectes del FDS, però continuarem apostant per aquesta estratègia, amb l’horitzó posat a les municipals del 2027. Només treballant amb vocació unitària, més enllà de calendaris i interessos electorals, es podran superar l’actual fase de replegament i les dinàmiques partidistes pròpies del tancament de la crisi de règim que vivim. D’altra banda, fruit de les experiències anteriors, tenim clar que no renunciarem al nostre mètode de debat i al nostre model organitzatiu per dissoldre’ns en cap candidatura electoral i que sempre vetllarem pels drets electorals dels i les nostres candidates. És més, farem valdre des del primer dia el nostre model organitzatiu i els nostres valors comunistes als espais que compartim amb altres forces polítiques per construir aquest FDS.
D’altra banda, ja hem expressat que el FDS no és només una amalgama de sigles o candidatures d’esquerres. Com ja teoritzàvem a la darrera Conferència, bona part de la construcció del FDS ha de venir del teixit social, veïnal i sindical de la ciutat que no està organitzat necessàriament en l’àmbit partidari, però si a casals populars, CSOs, a l’Economia Social i Solidària , amb forta implantació territorial i capacitat de mobilització, que no participa de cap candidatura d’esquerres actualment i forma part també d’un electorat decebut amb el cicle polític i que alimentarà l’abstenció en les pròximes eleccions.”
Per seguir profunditzant en la construcció d’aquest Front Democràtic i Social, continuarem fent la nostra tasca per teixir aliances d’esquerres a la ciutat. Com per exemple reproduint formats similars als de la jornada “Barcelona: una ciutat per a qui?” del passat 18 de juliol de 2022, que vam organitzar via la Fundació l’Alternativa (EUiA) amb el Centre de Documentació dels Països Catalans (Poble Lliure), que va rebre una valoració exitosa per part de la nostra militància durant la Conferència.
Altres línies estratègic-organitzatives a destacar són la realització d’una Campanya agitació de Barcelona, que consistirà a realitzar un seguit d’encartellades pròpies durant l’entrada d’any, i un seguit d’actes a cada districte on tenim cèl·lula organitzada, i finalment un acte de ciutat. O les LEOs de reforç a altres projectes de Comunistes de Catalunya com són la Festa Realitat i la Revista Realitat.
Pel que fa a moviments socials, destaca la forta implicació del partit en matèria de memòria històrica, de moviment cultural i veïnal i de moviment en defensa de l’escola pública. Actualment, són LEOs ja consolidades del Comitè la participació en els actes d’homenatge de Salvador Allende, de les Brigades Internacionals i de la II República. També destaquen les LEO que les diferents cèl·lules han presentat en matèria de participació en les diferents associacions veïnals de la ciutat (Nou Barris, Sants, Sant Andreu, etc.) i participació en diferents casals o ateneus populars (Ateneu Roig, Centre Social de Sants, Casal Popular 3VR, etc.).
Finalment, destaca la voluntat de recuperar el ritme mobilitzador a la ciutat, amb agenda pròpia de reivindicacions per la ciutat, com en el seu dia van fer les mobilitzacions anomenades Barcelona no està en venda, que situaven tres eixos: el turisme no pot ser la base econòmica de la ciutat, el dret a un habitatge digne, i l’oblidat, dret a ocupar l’espai públic de la ciutat i que no estigui ocupat, per exemple, per terrasses.
