Les dades a les fronteres parlen
Segons el col·lectiu Caminando Fronteras, el 2021 ha estat l’any més tràgic a les fronteres de l’Estat: 4.404 persones han mort en el seu intent d’aconseguir arribar a Espanya. Les morts en les rutes cap a Espanya han augmentat un 102.95% respecte a 2020. Les polítiques de control migratori augmenten de manera exponencial la mortalitat a les fronteres i la ruta Canària concentra la gran majoria de víctimes, amb 4.016 persones mortes i desaparegudes, en un total de 124 naufragis. I és que la crisi hispà-marroquina ha augmentat encara més les deficiències en els protocols de rescat.
Un total de 628 dones i 205 nenes i nens han perdut la vida a causa de la necropolítica migratòria. Famílies senceres veuen vulnerat el seu dret a la vida a les fronteres de l’Estat espanyol. Gairebé totes les morts estan relacionades amb la ruta canària, molt més perillosa, amb embarcacions que parteixen des del Marroc, Sàhara Occidental, Mauritània o el Senegal. Persones de 21 les nacionalitats han perdut la vida tractant d’aconseguir les costes espanyoles, una tragèdia de dimensions internacionals. El 94.80% de les víctimes desapareix en la mar sense que els seus cossos siguin recuperats.
Aquestes dades han estat possibles gràcies al monitoratge diari i exhaustiu del col·lectiu Caminando Fronteras, que són les comunitats migrants, les famílies i les defensores de drets humans que treballen sobre el terreny per a visibilitzar aquesta terrible realitat.
En 2021, més de 2.100 embarcacions van arribar a les costes de l’Estat, segons el Ministeri de l’Interior, però moltes vegades toquen terra amb menys passatgers dels que van pujar en origen. Cada dia, almenys 12 persones es queden pel camí. Altres vegades, la mar s’empassa la pastera sencera. Hem acabat l’any 2021 amb migrants morts en naufragar una embarcació al costat de la costa de Líbia, que se sumen a les 163 persones mortes al Mediterrani en l’última setmana de desembre. Unes dades esgarrifoses de 23.000 persones mortes o desaparegudes en aquesta zona des del 2014, quan van començar els registres.
El discurs contra la migració en el Congrés espanyol
Un important informe de la Fundació porCausa i Political Whatch (novembre de 2021), ofereix una fotografia de la conversa que té lloc en el Congrés dels Diputats respecte a les qüestions migratòries i analitza les variables de les intervencions de set grups parlamentaris, els seus partits i el Govern; les iniciatives parlamentàries i l’evolució normativa (preguntes, intervencions, esmenes, propostes, campanyes i activisme); i l’anàlisi del to i del llenguatge (característiques narratives, temes, vocabulari i llenguatge).
Tots els espais de la conversa pública sobre migracions són rellevants. Però el que ocorre en el Congrés espanyol té una transcendència particular per les seves implicacions institucionals i normatives. En aquest sentit, el marc narratiu del discurs polític s’ha transformat per a fer-se infinitament més radical.
En el període del 3 de desembre de 2019 fins al 30 de juny de 2021, les iniciatives parlamentàries sobre migracions han multiplicat per dues totes les acumulades en els vuit anys anteriors. Amb l’arribada de l’extrema dreta al Congrés, l’activitat relacionada amb les polítiques migratòries s’ha incrementat de manera exponencial. La major part d’aquesta activitat correspon a aquest partit (Vox), però la seva ofensiva ha arrossegat en part al Partit Popular i Ciutadans. Aquesta intensificació no ha estat de naturalesa neutra o equilibrada entre partidaris i detractors de la immigració. I és que la immensa majoria de les iniciatives i preguntes parlamentàries poden ser qualificades d’antinmigració, i una part no menyspreable és obertament xenòfoba, racista, islamófoba i classista.
Davant aquesta ofensiva, la resposta narrativa dels partits no hostils a la immigració ha estat modesta. Encara que s’han mostrat clars en la defensa dels drets fonamentals i han introduït algunes propostes per a la reforma de l’actual sistema, el seu relat ha estat incapaç de reemplaçar la narrativa existent de la immigració com a amenaça o com a problema. Cal ressaltar que la principal iniciativa parlamentària ha estat liderada pels grups parlamentaris més petits!
Des de la irrupció de l’extrema dreta en institucions com el Congrés dels Diputats, el discurs sobre la immigració ha canviat en intensitat i en contingut. Els exemples més destacats són l’ús de les crisis humanitàries a la tardor de 2020 a Canàries i a la primavera de 2021 a Ceuta, amb l’arribada de milers d’immigrants. També ho és el tractament de les violacions de drets humans a Melilla. Els discursos d’odi continuen vigents i es perpetuen tant en les cambres de representació com en les xarxes socials.
Els components fonamentals d’aquest discurs contra la immigració són l’amenaça a la identitat nacional (“nosaltres” -espanyols i “ells” -immigrants-); la vinculació entre immigrants i criminals (la criminalització de la immigració: les apel·lacions a l’ordre públic i la Seguretat); la invasió i l’efecte crida (conceptes com a “onades de migrants”, “arribades massives”, “invasió”, “allau de migrants”, “descontrol de la immigració” o “efecte crida” són exemples ressenyables de la percepció de la immigració com un fenomen negatiu); la islamofòbia i l’aporofòbia. El PP, VOX i Ciutadans han difós un discurs diferenciador basat en l’estigmatització dels migrants procedents d’unes certes regions com Síria o el Magreb, aquests migrants han arribat a ser descrits com a membres potencials de l’Estat Islàmic que venen a Espanya a sembrar el terror, com a criminals i com a població carcerària.
El racisme i la aporofòbia són elements definitoris dels discursos de PP i VOX. Les intervencions de VOX són, sovint, una simple transposició de frases de barra de bar en textos parlamentaris. Fa unes setmanes, per exemple, plantejaven la següent qüestió al Govern: “Proposició no de Llei relativa a declarar la crisi migratòria i l’amenaça terrorista que s’infiltra a través d’aquests mateixos fluxos d’immigració il·legal cap a Espanya, així com la creixent radicalització dels joves musulmans que viuen al nostre país, com a ‘situació d’interès per a la Seguretat Nacional’ en nom de la prevenció, protecció i dissuasió del procés d’entrada i radicalització del terrorisme gihadista a Espanya”.
El to i les formes de les iniciatives parlamentàries de l’extrema dreta corresponen a les bancades ultres d’un estadi de futbol. Tanmateix, es realitzen en seu parlamentària. Amb això es perd el temps de tothom i s’impedeix una conversa ordenada i informada sobre qüestions que interessen al conjunt de la societat. És una activitat parlamentària perillosa, a més de mediocre.
La defensa dels drets de les persones migrants en el Congrés
Les bones pràctiques detectades en l’activitat parlamentària es basen en la defensa dels drets i la dignitat les persones migrants, la proposta de polítiques segures per al trànsit i la integració, i el rebuig institucional del racisme. A través de les nombroses preguntes al Govern, la majoria de grups parlamentaris han manifestat la seva preocupació per les situacions d’emergència humanitària, encara que només alguns d’ells han proposat millores estructurals.
S’han registrat moltes iniciatives parlamentàries per a la protecció de col·lectius migrants, amb discursos alternatius, per la lluita contra la discriminació, per la defensa i garantia dels drets fonamentals. Diversos partits han insistit en aquest últim tema per diferents mitjans: una moció per a regularitzar a persones en situació administrativa irregular; una PNL per a la regularització urgent, permanent i sense condicions de totes les persones migrants; una PNL per a la regularització dels treballadors dels àmbits sanitari, de les cures i agrari; i preguntes al Govern per a facilitar l’accés a assistència jurídica i a l’empadronament. També han deixat clar el seu interès per les garanties del procés d’asil, el procés de regularització, l’externalització del control de fronteres o el tancament dels CIE.
Quan llegiu l’informe de porCausa i Political Whatch és imprescindible tenir en compte els contingents de cada grup parlamentaris, és a dir, com més representació parlamentària tinguis (nombre de diputats), més “cupos” tens per a registrar iniciatives. Per això és molt rellevant que una força política amb petita representació parlamentària (com el Grup Republicà o Bildu) formi part d’aquest informe, i moltes vegades amb més feina feta que no pas els tres grups més grans del Congrés.
Quina és la conclusió?
Amb l’arribada de Vox al Congrés, l’activitat relacionada amb les polítiques migratòries s’ha incrementat de manera exponencial. La major part d’aquesta activitat correspon a aquest partit d’extrema dreta, però la seva ofensiva ha arrossegat en part al Partit Popular i a Ciutadans.
Aquesta intensificació no ha estat de naturalesa neutra o equilibrada entre partidaris i detractors de la immigració. La immensa majoria de les iniciatives i preguntes parlamentàries poden ser qualificades de contra la immigració. Una part no menyspreable és obertament xenòfoba. Davant aquesta ofensiva, la resposta narrativa dels partits no hostils a la immigració ha estat modesta. Encara que s’han mostrat clars en la defensa dels drets fonamentals i han introduït algunes propostes per a la reforma de l’actual sistema, el seu relat ha estat incapaç de reemplaçar la narrativa existent de la immigració com a amenaça o com a problema. La iniciativa principal ha estat liderada pels grups parlamentaris més petits.
Aquesta realitat ha arribat per a quedar-se, malauradament. Les posicions contràries a la immigració i al que aquesta representa formen part essencial d’una narrativa nacional populista que guanya espai en l’entorn europeu. Com ha assenyalat la Fundació porCausa, la resposta eficaç a aquest fenomen no consisteix a tractar de modificar aquesta narrativa, sinó a reemplaçar-la per complet. Aquesta conversa ha de tenir lloc en tots els espais de la societat, però el Congrés és sens dubte un dels més destacats.
Cal unitat contra tota mena de discurs d’odi i contra la pujada del feixisme
La solidaritat no és un acte de caritat, sinó de transformació social. La revolució ha de ser social, a peu de carrer, per canviar les regles del joc, per a forçar a qui sosté lleis injustes que maten gent cada dia a les fronteres i als carrers de les ciutats, com la d’estrangeria i la llei mordassa.
L’acollida i la regularització que demanem una enorme part de la ciutadania ha d’anar acompanyada per processos que impulsin l’autonomia de les persones en moviment i que elles participin i siguin protagonistes del seu propi procés migratori. Això és fonamental. Hem de continuar reivindicant la benvinguda a les persones refugiades i/o migrades, i que ens oposem als entorns hostils racistes i a les “devolucions en calent”, on les patrulles armades fan retrocedir les persones refugiades a les fronteres. Hem d’insistir que no es pot deixar que les persones s’ofeguin i que les persones refugiades han de ser acollides. Les polítiques de “devolucions en calent” que s’apliquen actualment a moltes fronteres no només són inhumanes, sinó que també violen el dret internacional relatiu als i a les sol·licitants d’asil.
Des del començament de la pandèmia, l’impacte desproporcionat del virus entre les persones racialitzades, reflectit en les morts marcadament més altes en aquestes comunitats, ha estat i és un fet destacat. I a molts països, els partits i organitzacions feixistes i d’extrema dreta, com Vox, continuen sent una amenaça seriosa. Aquestes forces estan tractant d’enfortir-se a través de les mobilitzacions dels negacionistes de la covid-19 i contra les vacunes. Els seus mites conspiranoics alimenten prejudicis antisemites i racistes.
L’extrema dreta també ataca els drets de les persones LGTBI+ i de les dones en general, com un element clau del seu intent de fer retrocedir els drets de totes les persones. Hem d’oferir una resposta unitària davant aquests atacs, sense deixar cap possibilitat de promoure el seu odi. El perill del racisme i l’extrema dreta ara és global; a tots els continents del planeta sorgeixen forces polítiques que promouen i s’alimenten de l’odi, amenaçant el benestar de la gran majoria de la població, com Vox. Per això és urgent construir una resposta unitària davant aquesta amenaça a nivell mundial: nord i sud, est i oest.
Convidem a tothom, el 19 de març de 2022, a organitzar-nos a tot el planeta per dur a terme manifestacions (amb les necessàries mesures de seguretat davant la Covid-19) i altres accions de protesta, que demostrin la nostra unitat, contra totes les formes de racisme, islamofòbia i antisemitisme i resistir davant l’ascens del feixisme i l’extrema dreta.
Fonts
- Informe de Caminando Fronteras:
“MONITOREO DEL DERECHO A LA VIDA – AÑO 2021” (https://caminandofronteras.org/wp-content/uploads/2022/01/MONITORE-DALVES_v05.pdf)
- Informe de Fundació porCausa i Political Whatch: “La política del miedo” (https://porcausa.org/wp-content/uploads/2021/11/PorCausa_La_Politica_del_miedo_2.pdf)
- Crida #WORLDAGAINSTRACISM: https://ucfr.cat/2021/12/24/unim-nos-per-un-mon-contra-el-racisme-worldagainstracism-19m2022/
