Rebuig feminista i ciutadà front una altra agressió sexual

Del mateix autor

Corria la notícia com la pólvora. Aquest cap de setmana un transportista va trobar, en una esplanada del Polígon Les Comes d’Igualada, una jove de 16 anys inconscient i sense roba. Atesa primer pels serveis d’urgències a l’Hospital d’Igualada, a causa de la gravetat de les seves lesions va haver de ser traslladada a l’Hospital de Sant Joan de Déu. Havia estat brutalment agredida sexualment.

Cap agressió sense resposta

Les dones d’Igualada compromeses en el feminisme ens vàrem posar immediatament en marxa. Aquella frase que cridem tantes vegades “cap agressió sense resposta” es va convertir en realitat. Calia ser conseqüents. I a les vuit del vespre del mateix dimarts 2 de novembre ens concentràvem davant l’Ajuntament unes 120 persones. 

No s’havia preparat ni manifestos ni pancartes, no hi havia sigles que signessin cap politització de la convocatòria. Simplement la consciència feminista, per no dir també la simple consciència humana i ciutadana, va ser suficient perquè ens sentíssim auto convocades en un temps rècord. Per una cosa així, o es té capacitat de resposta o és que tenim el compromís adormit.

Convocatòria feminista a molts municipis

L’endemà, de forma més generalitzada, es convocaven diverses concentracions davant els propis Ajuntaments. A aquesta crida hi respongueren les dones de molts municipis, no sols de la comarca de l’Anoia sinó d’arreu del país i més enllà i -amb el mateix sentiment d’indignació i rebuig- compartíem les mateixes paraules:

Ens trobem aquí per denunciar l’escalada de violència sexual envers dones i nenes que s’està produint al nostre entorn com una forma més del terrorisme masclista que inclou tota mena d’agressions i culmina en el feminicidi. Oferim tot el nostre suport a les víctimes i a les que persones que els són properes.

Les dones i nenes som receptores del 98% de les violències sexuals, mentre que els homes són perpetradors en el 93% dels casos. La meitat aproximadament de les víctimes d’agressions sexuals són nenes menors de 15 anys. A l’estat espanyol, som víctimes de 10.000 delictes a l’any contra la nostra llibertat sexual, de les quals 1.683 són agressions sexuals i 1.270 agressions amb penetració. Tant en el cas de violència sexual com de violència masclista, una part important de casos ni tan sols es denuncia, i dels que es denuncien molts queden impunes gràcies a la societat i justícia patriarcals. Però després els misògins parlen de denúncies falses, que són el 0,001%, un percentatge molt menors que a la resta de delictes, com, per exemple, els robatoris. Si altres delictes fossin jutjats com aquells on les víctimes som les dones, molts quedarien impunes. 

Cal destacar que cada cop més els nois aprenen sexualitat de la pornografia, que cosifica i humilia les dones. La pornografia és una de les causes de l’augment de les violacions. És també una forma de violència contra les dones a més d’una indústria multimilionària que mou 97 milions de dòlars l’any. Cada cop és més violenta, més misògina i és vista per criatures cada cop més petites. Segons Gail Dines, almenys el 90% de les escenes que ella va analitzar, contenen actes d’agressió, generalment cap a les dones. Els nois confonen el sexe amb la misogínia i la violència sexual contra les dones. A les noies se’ls ensenya que aquest és el model que s’espera d’elles. Cada cop hi ha més noies hospitalitzades per lesions en els “jocs sexuals”. El BDSM forma part de la falsa lliure elecció neoliberal que es transforma en violència contra les dones. S’ha comprovat que la pornografia ha fet augmentar les violacions en manada i en general.

Exigim a les administracions públiques que prenguin les mesures per revertir socialment els processos de naturalització de la violència envers les dones i nenes, la cosificació, sexualització pornificació i banalització dels nostres cossos, les nostres experiències vitals i les nostres funcions corporals.

Exigim també les mesures polítiques necessàries per al reconeixement de dones i nenes com a éssers humans integrals i subjecte de drets, començant pel dret a una vida lliure de violència i a espais segurs, tant públics com privats.

Exigim l’actuació de les administracions públiques per a la prevenció, detecció i reparació de la violència, el suport sense fissures a les víctimes i la condemna de violadors, agressors i feminicides.

Les dones som el 52% de la societat, qui ens ataca, ataca tot un poble, tota una comunitat i tot un país”.

Alerta amb el tractament informatiu dels mitjans

Cal dir que la ciutadania va respondre en front d’aquests actes violents, però no som conscients del tot de com s’han de tractar aquests temes, sobretot per part dels mitjans de comunicació. En tot moment cal preservar la identitat de la víctima, i més en aquest cas que és menor, i no tan sols la seva identitat i la del seu entorn, per evitar que pugui ser identificada també en els detalls de l’agressió que poden esdevenir morbosos i gens convenients. 

Si realment volem que aquesta jove pugui sortir-se’n d’aquest malson, que li portarà -segur- seqüeles psíquiques o fins i tot físiques, ha de poder fer front a un tractament terapèutic sense que pugui ser assenyalada per ningú. 

Una abraçada de sororitat

Des de la plaça de l’Ajuntament plena de gom a gom li tornàvem a enviar, com ja vàrem fer el dia abans, una altra gran abraçada de sororitat perquè li arribi l’escalf i el suport que necessita. Aquesta abraçada de sororitat s’ha d’estendre també vers totes aquelles dones susceptibles de ser víctimes de violència, perquè n’hi ha moltes en el nostre tracte social del dia a dia. És aquella violència soterrada que entre la vergonya i la por, sols tenen com a mut testimoni del seu sofriment i les llàgrimes en silenci, les parets de la pròpia llar, i que va minant la indiscutible vàlua que tenim com a dones fins a perdre aquella fortalesa que cal per poder denunciar-la.

Exigim fer front a la violència masclista, al patriarcat

No volem solucions paternalistes, de protecció, el que volem és no sentir-nos agredides al carrer ni tan sols amb la mirada. Nosaltres no som un objecte, sinó dones amb tota la dignitat de les persones, un fet que no ha de suposar sinó un motiu d’orgull per fer créixer l’autoestima necessària per no callar a causa de la por, claudicant i perpetuant una submissió que no ajuda a poder assolir cotes de ciutadania negades des de fa tant de temps.

Per això continuarem la lluita feminista als carrers, a les aules, a les nostres pròpies llars i a les institucions. Combatent totes les cares del masclisme, des de les més perverses a les subtileses que interioritzem dia a dia, exigint als estaments públics la presa d’aquelles mesures necessàries per tal de facilitar l’empoderament de totes les persones i que passa per la prevenció i educació de tota la població, a fi que la dependència econòmica o emocional no sigui un obstacle insalvable a l’hora de fer front a actituds de superioritat, de domini o de submissió.

Hem de poder alliberar-nos d’aquest jou ancestral que suposa la violència del patriarcat, perquè si ens toquen a una, ens toquen a totes.

Articles relacionats

Darrers articles