Esport popular o esport neoliberal?

Del mateix autor

La transformació de la mentalitat de la nostra societat al llarg de les últimes dècades, producte de l’impacte d’idees neoliberals, es pot constatar a diversos àmbits. Un d’ells és el de l’esport. Podem considerar que la forma de practicar esport -i consumir-ho com a alternativa d’oci- està canviant.

Si fem un cop d’ull a l’enquesta d’hàbits esportius podem contrastar com, entre l’any 2015 i l’any 2020, hi va haver una sèrie d’elements que reafirmen una idea: Hi ha un augment de l’interès en les pràctiques esportives individuals i/o menys reglamentades, en comparació dels esports d’equip i/o més reglamentats. Tot i que el format actual de l’enquesta no va més enllà de 2015 i que l’any 2020 està fortament condicionat pel confinament inicial de la pandèmia pel Covid-19, hi ha una sèrie d’aspectes que es poden tenir en compte. Al ja esmentat augment de l’individualisme, hem d’afegir que a poc a poc disminueix la pertinença a clubs i associacions esportives, mentre que augmenta el nombre d’abonaments a gimnasos.

Aquest fenomen s’explica per una cultura que incentiva els mèrits personals i l’autorealització com a model d’èxit, deixant de banda els llaços comunitaris, els valors de cooperació i el treball en equip que passen a ser considerats cada cop més com a obstacles per a triomfar. El sistema capitalista es nodreix de la mentalitat competitiva per a incrementar el seu mecanisme depredador. Per això no és d’estranyar que és popularitzin formes d’oci que es poden exercir de forma individual, o que triomfin els anomenats youtubers, essent cada cop referents més clars per a molta gent jove. La vigència d’un panorama laboral precari, amb unes perspectives de futur poc clares ajuda en gran manera a veure aquests creadors de contingut com a models a seguir.

La combinació d’aquest element amb l’avenç de les tecnologies i la imparable digitalització de la societat, suposa que l’oci digital cada cop ocupi més lloc del temps lliure dels infants i adolescents, fins al punt que n’hi ha un augment de l’edat mitjana d’inici de la pràctica esportiva. Aquesta diversificació d’alternatives d’oci també ha suposat un cop dur a l’esport com a oci de consum audiovisual. La mateixa enquesta enregistra una gran caiguda del volum de gent que escull l’esport a mitjans audiovisuals. També n’hi ha un descens de les persones que llegeixen notícies esportives. En resum, es veu menys esport i la gent s’informa menys.

La polèmica que es va viure al futbol mesos enrere amb l’intent d’alguns clubs europeus (Barça, Reial Madrid i Atlètic de Madrid inclosos) de crear una Superlliga de futbol europea amb un format tancat (participarien els equips membres i els que decidissin convidar, sense possibilitat de classificació per mèrits esportius) va estar molt relacionada amb el fenomen descrit. En paraules del president del Reial Madrid, Florentino Pérez, el format de la nova competició tractaria de donar resposta al creixent desinterès envers el futbol, sobretot entre la gent jove. També posaria sobre la taula altres mesures, com ara replantejar la durada dels partits prenent nota de la dificultat de mantenir l’atenció en dues parts de 45 minuts en quant està demostrat que cada cop es destina menys temps a l’atenció dels audiovisuals gràcies al fet que les xarxes socials han canviat els hàbits cap al consum ràpid. El rerefons de tot això, realment, era fugir de les regulacions i del repartiment de beneficis que suposava l’actual format de competició europea de la UEFA. Per sort per al món del futbol, la idea no va prosperar encara que en qualsevol moment pot revifar.

També cal no perdre de vista la carestia de l’accés a l’esport d’elit. Els drets televisius suposen prioritzar els guanys a l’accés de seguidors. El cost dels abonaments i entrades als estadis i pistes de bàsquet són prohibitius per a bona part de la classe treballadora. L’esport per plataformes d’streaming cada cop guanya més terreny a l’oferta emesa en obert i això també perjudica el seguiment de capes cada cop més grans de la societat.

L’esport és un índex molt important de mesura del desenvolupament humà de qualsevol país, de manera que és essencial revertir aquesta tendència, tractant d’incrementar l’interès per l’esport entre la gent jove i educar-la en valors de competició sana, treball en equip i de forma solidària. Donant la deguda importància a tots els esports, tant als col·lectius com els de caràcter individual, i reduir l’oci alienant al mínim possible, però sempre de forma natural i no des de la superioritat moral. Per a fer-ho possible, és necessari implementar un canvi de valors en diferents àrees de la vida, millorant els llaços comunitaris, acompanyant als canvis que són imprescindibles d’abordar per terminar amb les desigualtats de classe. Un d’ells, retornar l’accés a l’esport a les classes populars a les quals mai devia haver abandonat.

Articles relacionats

Darrers articles