Tot seguit reproduïm l’editorial del diari cubà Granma, publicada el passat 13 d’octubre, a causa de l’interès del seu contingut entorn a la situació del poble cubà i els atacs imperialistes cap a la seva Revolució. Foto de Yaimí Ravelo.
Després de durs mesos de pandèmia, d’una impactant crisi econòmica mundial, d’un bloqueig sostingut i agreujat -que han afectat ostensiblement al nostre poble-, Cuba comença a recuperar la seva vida social, els espais i serveis públics, les escoles, el turisme i altres sectors de l’economia.
Ja som el país de les Amèriques amb el percentatge més alt de població amb almenys una dosi administrada de les vacunes contra la COVID-19, el de més velocitat de vacunació diària arreu del món i l’únic que ha pogut desenvolupar una campanya massiva pels nens des dels dos anys. Tot això ha estat possible per la capacitat del país de produir les seves pròpies vacunes, com a fruit de la política científica definida i impulsada per Fidel i el talent d’homes i dones forjats per la Revolució.
Ens anem aixecant amb les nostres pròpies forces, amb l’esperit indoblegable, la dignitat i la capacitat de resistència del nostre poble, amb la serena i ferma conducció de la direcció del país, amb l’esperit de victòria i la creativitat que s’ha cultivat enmig de tants anys de dures batalles.
Els qui han apostat al fracàs del Socialisme a Cuba i van veure en l’11 de juliol el cop definitiu a la Revolució, caminen frustrats i esgotats en els seus plans. Pretenen impedir tota possibilitat de benestar, desenvolupament individual i col·lectiu, tranquil·litat ciutadana i pau en la nostra Pàtria. Promouen per això diverses accions desestabilitzadores al país, per a provocar l’incident que desemboqui en l’esclat social que propiciï l’anhelada intervenció militar, la qual demanen cridaners des de Miami i fins davant mateix de la Casa Blanca.
Ni 62 anys de bloqueig ni les seves 243 mesures addicionals han pogut ni podran derrocar-nos, per això l’intent reiterat de “cop suau”. És part de la guerra no convencional que ens apliquen amb intensitat. Colpejar sobre el cop.
En l’Informe Central al 8è Congrés del Partit Comunista de Cuba, el General d’Exèrcit Raúl Castro Ruz alertava:
S’ha redoblat el programa de subversió i influència ideològica i cultural dirigit a desprestigiar el model socialista de desenvolupament i presentant-nos com a única alternativa la restauració capitalista.
El component subversiu de la política estatunidenca cap a Cuba s’enfoca en esquerdar la unitat nacional. En aquest sentit, es dóna prioritat a les accions dirigides als joves, dones i acadèmics, al sector artístic i intel·lectual, els periodistes, esportistes, persones de la diversitat sexual i les religions. Es manipulen assumptes d’interès per a grups específics vinculats amb la protecció d’animals, el medi ambient, o manifestacions artístiques i culturals, tot això dirigit a desconèixer a les institucions existents.
No han deixat de finançar-se les accions d’agressió amb l’ús de les estacions de ràdio i televisió situades als Estats Units, al mateix temps que creix el suport financer per al desenvolupament de plataformes de generació de continguts ideològics que criden obertament a derrotar la Revolució, llancen convocatòries per a la realització de manifestacions en espais públics, s’incita a l’execució de sabotatges i actes terroristes, incloent-hi l’assassinat d’agents de l’ordre públic i representants del poder revolucionari. Sense la més petita vergonya declaren les tarifes que es paguen des dels Estats Units als executors d’aquestes accions criminals.
No oblidem que el govern dels Estats Units va crear el “Grup de Treball d’Internet per a Cuba” que aspira al fet que les xarxes socials es converteixin en canals de subversió, creació de xarxes sense fils fora del control estatal i la realització d’atacs cibernètics a infraestructures crítiques.
[…]
«La mentida, la manipulació i la propagació de notícies falses ja no tenen cap límit. Mitjançant aquestes es conforma i es divulga als quatre vents una imatge virtual de Cuba com una societat terminal i sense futur, a punt de col·lapsar i donar pas al tan anhelat esclat social.
Sectors de la contrarevolució tradicional i nous personatges, educats en els cursos de lideratge que financen les fundacions nord-americanes o el pressupost federal dels Estats Units, s’han alineat per a intentar complir aquests propòsits. Manquen de base social al país, però sí que estan degudament instruïts, finançats i secundats des de l’exterior. L’imperi posa diners i expectatives en els annexionistes formats per ells mateixos, els qui sota la falsa bandera del pacifisme busquen provocar nous disturbis, generar caos i induir la desestabilització del país.
En les últimes setmanes, van fer públiques les seves intencions de realitzar al novembre una marxa, suposadament pacífica, concebuda per fer-se simultàniament en diverses ciutats del país. Els seus propòsits declarats i el seu esquema organitzatiu desvelen una provocació articulada com a part de l’estratègia de “canvi de règim” per a Cuba, assajada abans en altres països. Trien dates amb determinat simbolisme… Però aquesta vegada sembla que també van voler exhibir la seva postura annexionista. Volien felicitar l’aniversari al president Biden amb un atac a la Revolució que tant ha molestat a les administracions imperials des de fa 62 anys? Es van quedar amb les ganes.
Un dels seus promotors ha estat format en cursos fomentats per la fundació dretana argentina CADAL, universitats estatunidenques i organismes pensants com el Fons Carniege per a la Pau Internacional (dirigit fins fa poc per l’actual director de la CIA, William J. Burns). Entre els temes que conformen el seu adoctrinament hi trobem la formació de líders, confrontació contra les estructures de govern, les dinàmiques de mobilització, i el paper de les Forces Armades en la “transició democràtica”. El passat 11 de juliol va ser l’organitzador d’un intent de presa del Instituto Cubano de Radio y Televisión (ICRT), complint la instrucció 167 del Taller d’Acció no Violenta que indica: «Atacs» no violents: invasions: es comença amb una marxa i es pren possessió pacífica d’un lloc o un immoble.
Més recentment s’ha sumat a un projecte subversiu amb vestidura acadèmica, en el qual comparteix seient en el seu Consell Deliberatiu amb el terrorista Orlando Gutiérrez Boronat. Entre els convocants a la manifestació de novembre, l’acompanyen capitostos contrarevolucionaris de l’anomenat Consejo para la Transición Democrática de Cuba, una plataforma que s’articula en funció del cop anticonstitucional al país, i els qui han reconegut obertament rebre finançament de la National Endowment for Democracy (NED), una tapadora del govern estatunidenc.
Tot just havia sigut anunciada pels seus organitzadors, la marxa va rebre el suport públic i notori de legisladors estatunidencs, operadors polítics de la màfia anticubana i mitjans de comunicació que encoratgen accions contra la Revolució. Tuits, declaracions, Assemblees de la Resistència i altres frenètiques accions omplen Miami aquests dies, com si la manifestació anés a desenvolupar-se en aquesta ciutat. Canvi de règim, derrocament del govern i intervenció militar torna a ser la narrativa imperant en el sud de la Florida.
Entre els més fervents partidaris de la provocació estan els congressistes Marco Rubio, Mario Díaz-Balart i María Elvira Salazar; el terrorista reconvertit Gutiérrez Boronat (qui ha declarat el seu suport a aquesta acció “per a enderrocar el règim”), la Fundación Nacional Cubano Americana i el ramat mercenari de la Brigada 2506, el president de torn d’aquesta va declarar a Miami que “Amb aquests passos es fomentarà una explosió dins de Cuba perquè de nou els nostres germans prenguin els carrers i això ens porti a la caiguda d’un règim…”
Com va denunciar el mitjà estatunidenc MintPressNews, molts dels operadors de la campanya en les xarxes socials digitals en suport a la manifestació són residents a Florida i a altres estats nord-americans. «La participació de ciutadans estrangers en els assumptes interns de Cuba està en un nivell que difícilment es pugui concebre als Estats Units», diu la publicació. L’involucrament directe del govern dels Estats Units en la farsa contrarevolucionària és també explícit i provocador. No s’ha posat dedicació en ocultar-lo i ningú pot fer-ho amb honestedat. Alts funcionaris governamentals participen directament en la seva promoció i, amb el suport dels serveis especials, també en la seva organització.
Un instrument important, encara que no l’únic, és l’ambaixada estatunidenca a Cuba, les declaracions públiques de la qual solen incloure intromissions flagrants en els assumptes interns de la nació. Aquesta oficina, fruit dels acords bilaterals subscrits en 2015 per a formalitzar relacions diplomàtiques entre els dos països, no compleix des de fa anys cap funció diplomàtica. Ni tan sols serveix per a la prestació de serveis migratoris i consulars que reclamen i dels quals depenen els ciutadans de tots dos països.
Els seus funcionaris, incloent-hi l’Encarregat de Negocis, es veuen obligats a l’indigne paper de mainaders dels exponents contrarevolucionaris i provocadors al nostre país, amb la tasca ingrata de protegir-los les esquenes, proveir-los suport logístic i material, així com consells i orientacions. Tot és conegut i està documentat. La mateixa activitat en les xarxes digitals de l’ambaixada facilita evidències del que va passant i a què es dedica la contrarevolució. Aquest comportament està en total contravenció del Dret Internacional i en particular de la Convenció de Viena sobre Relacions Diplomàtiques.
Amb aquests patrocinadors i els propòsits declarats, és molt difícil presumir de civisme i pacifisme en l’acció convocada per a novembre. Molt menys d’intencions legítimes i sobiranes. El que està en joc aquí, i ningú en té cap dubte, és el dret de Cuba a defensar-se de l’agressió estrangera, amb independència de la disfressa que aquesta prengui.
Els organitzadors intenten abrigar-se en la Constitució per a legitimar la provocació. Usen preceptes constitucionals per a defensar estratègies anticonstitucionals. Addueixen el dret a la manifestació expressat en la Carta Magna, però obliden perversament que aquesta pròpia Constitució, en el seu Article 45, assenyala que els drets de les persones estan limitats, entre altres, pel respecte a aquesta norma suprema: «L’exercici dels drets de les persones només està limitat pels drets dels altres, la seguretat col·lectiva, el benestar general, el respecte a l’ordre públic, a la Constitució i a les lleis».
Aquesta Carta Magna, aprovada en referèndum fa a penes tres anys pel 86.85% dels votants, defineix clarament en el seu Article 4 que: «El sistema socialista que confirma aquesta Constitució, és irrevocable». I en el seu article 229 també estableix que «En cap cas resulten reformables els pronunciaments sobre la irrevocabilitat del sistema socialista establert en l’Article 4, i la prohibició de negociar sota les circumstàncies previstes en l’incís a) de l’Article 16».
És clar que ni ara ni en el futur el dret a la manifestació pot utilitzar-se per a subvertir el sistema polític, per a enderrocar el projecte socialista cubà o per a establir aliances amb grups i organitzacions que reben finançament exterior amb l’objectiu de promoure els interessos del govern dels Estats Units i altres potències estrangeres. No existeix al nostre país el dret a obrar a favor dels interessos d’una potència estrangera i a posar en risc l’estabilitat ciutadana. És anticonstitucional, il·legítim, immoral, adscriure’s a un projecte annexionista. Ho diuen les nostres lleis i ho diu la nostra història.
Així ho va advertir el nostre Heroi Nacional José Martí: «Sobre la nostra terra hi ha un altre pla més tenebrós que el que fins ara coneixem, i és l’interès de forçar a l’Illa, de precipitar-la a la guerra per a tenir pretext d’intervenir-hi i, amb el paper de mediador i de garantidor, apropiar-se’n. (…) Morir, per a donar peu en què aixecar-se a aquestes gents que ens empenyen a la mort per al seu benefici? Valen més les nostres vides, i és necessari que l’Illa sàpiga a temps això. I hi ha cubans, cubans, que serveixen aquests interessos, amb una imatge dissimulada de patriotisme!».
Ja n’hi ha prou de mentides i manipulacions grolleres dels fets. Ningú serà aixafat per tancs als carrers com han difós els portaveus de la pròxima provocació. L’exercici Montcada és part dels entrenaments que fem constantment en la preparació per a la defensa. Davant provocacions com aquesta, ens assisteix el més legítim acte en defensa del poble i de les seves conquestes.
La dignitat, la resistència i la unitat són les nostres forces més poderoses enfront de la deshonrosa i canalla acció annexionista que serveix a l’enemic històric de la nació cubana en el seu pla de fracturar-nos i dividir-nos per a vèncer-nos.
No han pogut i no podran. La raó és el nostre escut.
