Nelson Lombana Silva
Article publicat originalment a la plana del Partit Comunista Colombià.
En compliment de l’ordre impartida pel botxí i narcotraficant número 82, Álvaro Uribe Vélez [1], les ciutats i pobles de Colòmbia han estat militaritzades. Com ha dit el Secretari General del Partit Comunista Colombià, Jaime Caicedo Turriago, hi ha una espècie de cop d’estat, davant la ineptitud i covardia del president Iván Duque Márquez. Ciutats com Cali (Valle del Cauca), s’ha convertit en un veritable camp de batalla d’un poble inerme i indignat contra unes hordes criminals del militarisme més reaccionari i criminal. Les xifres parlen per si soles. Es parla d’almenys vuit assassinats a les mans de la policia, de l’Esmad [2] i de l’exèrcit. Bé ho va dir Jorge Eliécer Gaitán: “El govern té la metralla homicida contra el poble i un tremolós genoll en terra davant l’or americà”.
La crida és urgent a la comunitat nacional i internacional en el sentit que el govern desmilitaritzi les ciutats i brindi les garanties elementals a la protesta i la mobilització del poble. El poble no és vàndal, vàndal la classe dominant que té sembrada al poble la crisi més descomunal mai registrada en aquesta nació de 50 milions d’habitants.
Hi ha una massacre desenvolupant-se a Colòmbia: 21 assassinats, 208 ferits de gravetat, 503 detinguts arbitràriament, desenes de desapareguts, deu dones violades per policies Esmad, agredits defensors de Drets Humans i periodistes. Són les xifres que fins ara es maneguen a les xarxes socials.
No obstant això, la Vaga Nacional continua amb força en tot el país, malgrat no haver-hi garanties. “No hi ha on denunciar”, assenyala el senador Gustavo Bolívar, perquè tots els organismes de control estan sota el domini absolut del Centre Democràtic. La Fiscalia General de la Nació, el Procuradoratge General de la República i la Defensoria del Poble, són quotes burocràtiques de l’ex senador i ex presidiari Álvaro Uribe Vélez.
La pressió infame del govern nacional contra el poble exigint més contribució, sense tocar a la gran oligarquia, són ordres expresses d’organismes internacionals, especialment l’OCDE, el banc mundial i el fons monetari internacional (FMI), amb la còmplice indiferència de l’Organització dels Estats Americans (OEA) i la mateixa organització mundial de les nacions unides (ONU).
En aquestes condicions, el Comando Nacional de Paro (CNP), ha instat a continuar amb la protesta a tot el país, extremant les mesures de bioseguretat i de les hordes criminals del militarisme perillosament exacerbat en tota la nació.
El plec bàsic que ha proposat és el següent:
- Exigir garanties i llibertats democràtiques, constitucionals garantint la mobilització i la protesta.
- Desmilitarització de les ciutats, cessament de les massacres i càstig exemplar als responsables d’aquestes.
- Dissolució del criminal Esmad.
- Retirada immediata del projecte 010 sobre la reforma a la salut i l’enfortiment d’una massiva vacunació contra la Covid – 19.
- Renda bàsica d’almenys un salari mínim legal vigent mensual.
- Defensa de la producció nacional (Agropecuària, industrial, artesanal, pagesa). En la dècada dels 90s, el país importava 500 mil tones d’aliments, en l’actualitat almenys 9 milions, gràcies als Tractats de Lliure Comerç (TLC). Subsidi a les Pimes i ocupació amb dret a una política que defensi la sobirania i seguretat alimentària.
- Matrícula zero i no a l’alternança educativa [3].
- No discriminació de gènere, diversitat sexual i ètnica.
- No privatitzacions i derogatòria del decret 1174. Detenir les erradicacions forçades de cultius d’ús il·lícit i aspersions aèries amb glifosat.
Són els punts centrals que planteja el Comando Nacional de Paro, que cal agitar en les concentracions i mobilitzacions que es vénen desenvolupant a Colòmbia.
En aquesta lluita cal destacar la decisió del poble, sobretot la joventut. Ha posat una dosi elevada de sacrifici. Això cal admirar i valorar. A la memòria dels caiguts cal continuar la lluita de carrer, cada vegada tant de bo, més organitzada, unitària i combativa.
A Ibagué la protesta segueix en peus. Mentre redactem aquesta nota, els camioners i taxistes es mouen per la ciutat amb entusiasme i decisió. També s’ha indicat que avui serà el funeral de Santiago Andrés Murillo, assassinat per un policia actiu. Ja es coneixen vídeos que donen compte de la forma infame de com va ser assassinat. Resulta repugnant i indignant que es mati la joventut amb les armes de la república que el poble ha pagat amb els seus nombrosos impostos.
Visca l’Atur Nacional!
Visca la unitat del poble!
Pàtria o mort, vencerem!
Notes
[1] Álvaro Uribe, ex-president de Colòmbia, va aparèixer en el número 82 d’una llista de narcotraficants i els seus aliats propers, elaborada el 1991 per l’Agència d’Intel·ligència de Defensa (DIA) dels Estats Units.
[2] L’Esmad, o Esquadró Móbil Antidisturbis, és una unitat antiavalots de la policia colombiana.
[3] L’alternança educativa és la combinació de presencialitat amb estudi a casa o virtual.
