Editorial d’abril: quarta onada sense govern i pensions en perill

Del mateix autor

Ja fa quasi dos mesos de les eleccions al Parlament i la investidura segueix bloquejada. Les comunistes sabem que les institucions no són la solució al capitalisme, però són un centre de poder molt gran que cal posar al servei de la classe treballadora. I ara mateix Catalunya necessita un govern, per molts motius. Primerament, perquè el resultat a les urnes ha canviat els lideratges dels blocs electorals, deixant Ciutadans fora de joc i Junts per Catalunya amb el pas canviat. Les esquerres han guanyat pes i hi ha la possibilitat d’implementar polítiques que són urgents i necessàries, més enllà de la pròpia investidura. Els partits que es consideren de progrés no tenen excuses, però alguns, com el PSC, sembla que només pensen en com ocupar l’espai del constitucionalisme i abatre el sobiranisme. L’acord entre la CUP i ERC, ple de propostes molt interessants, ha descol·locat a Junts per Catalunya, i ha desemmascarat les seves intencions: agafar-se amb ungles i dents al poder de la Generalitat. Seguir posant en contradicció la dreta i el règim és l’estratègia adequada, i els comuns hauran de decidir si volen seguir sent crossa del PSOE, cada cop més allunyat de l’acord amb Unidas Podemos, o bastir un projecte propi per a Catalunya.

Un segon motiu per tenir un govern eficaç és que ens trobem en plena quarta onada de la pandèmia degut a les noves soques del coronavirus. Si per la crisi sanitària els governs no dubten a aplicar mesures dràstiques, no trobem la mateixa força de voluntat quan toca evitar desnonaments i lluitar contra la pobresa. La crisi social, agreujada per la pandèmia, és igualment alarmant i requereix de tots els recursos i mesures. Enlloc d’això, la imatge d’improvisació, per exemple en la gestió de les vacunes, fa que la ciutadania perdi la confiança en l’administració pública quan més la necessitem.

Mentrestant, a Madrid les eleccions anticipades centren tota l’atenció però els canvis de fons segueixen el seu ritme implacable. En aquest número analitzem la reforma de les pensions, que amenaça amb privatitzacions sense millores. Aquestes qüestions de fons mostren que el Règim del 78 no és reformable, ni tan sols des de la Moncloa, i que el PSOE n’és el seu principal garant, traint un cop més l’esperit rupturista del pacte de Sant Sebastià que ens va dur la II República ara fa 90 anys.

Les darreres setmanes hem vist com la degradació política avança a l’Estat Espanyol. El mes passat es va celebrar el judici contra Joan Josep Nuet, diputat de Sobiranistes i ex-secretari general de Comunistes de Catalunya. Com vam explicar, es tracta d’un cas més de repressió de l’Estat contra el sobiranisme, en aquest cas per permetre debats al Parlament, com ha de ser la seva funció. A més, l’extrema dreta cada dia és més agosarada. Després de l’atac terrorista amb una bomba incendiària contra la seu de Podemos a Múrcia, Vox ha celebrat un acte a Vallecas sota la protecció de la policia.

La resposta ha estat i continua sent el republicanisme. El republicanisme fraternal i sobiranista. En aquest número portem una entrevista en profunditat a Xavier Domènech, historiador i ex-coordinador de Catalunya en Comú, on ens parla del seu darrer llibre, “Un haz de naciones”. També volem aprofitar per recordar el cicle que estem fent per celebrar el 150 aniversari de La Comuna de París, la mare de les revolucions socialistes.

Autoria

Articles relacionats

Darrers articles

L’ultradreta i les institucions

Cuba: La raó és el nostre escut

Homenatge a Juan Navarro