Fa unes poques setmanes es commemorava a Sant Adrià l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat i el final de la democràcia i la República a la ciutat, encara que podem afirmar que tècnicament les tropes franquistes van trepitjar Sant Adrià. A 1939 la ciutat es deia Pla de Besòs.
Amb la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931, el govern de la República i la Generalitat van acordar l’inici d’un procés per promoure el laïcisme arreu Catalunya, però en gran part intentant respectant l’església catòlica i la seva influència. Això va acabar el 17 de juliol de 1936, amb l’intent de cop d’Estat contra la República de generals feixistes i reaccionaris amb el suport d’una part important de l’estructura eclesiàstica.
Catalunya en aquest moment, amb la influència d’anarquistes i comunistes al Consell de la Generalitat, inicia una radicalització de la política laica anterior per acabar amb la influència de l’església catòlica a les ciutats. Així, el Decret de Seguretat Interior de 9 d’octubre de 1936 disposa en l’article 6: El canvi de nom d’un municipi haurà de ser acordat per l’Ajuntament, i aquest acord haurà de ser sotmès a l’aprovació del Consell de la Generalitat.
A la pràctica, la Generalitat per evitar qualsevol conflicte intern, va acceptar pràcticament totes les propostes de canvi de nom, i entre elles Sant Adrià va esdevenir Pla de Besòs, com també tenim l’exemple de Santa Coloma amb Gramenet de Besòs i Sant Boi amb Vilaboi.
En 1939, amb la derrota republicana, l’Estat franquista va restaurar i castellanitzar tots els noms de les ciutats catalanes, acabant amb Pla de Besòs i designant la nostra ciutat com San Adrián de Besós.
Després de la mort del dictador i de l’aprovació de la Constitució de 1978, es va aprovar la re-catalanització del nom de la ciutat a Sant Adrià de Besòs, que és el seu nom actual.
Rubén Gallardo
Font de la imatge: fotografia dels materials informatius del Refugi antiaeri de Sant Adrià de Besòs que recrea el paisatge del Pla de Besòs durant els anys 30 del segle XX
